La banca en el punt de mira: finances ètiques o ètica en el món de les finances

Inversions que combinen beneficis socials i econòmics i préstecs solidaris que aposten per iniciatives amb un impacte mediambiental i social positiu. Té la banca un paper fonamental en el desenvolupament dels països del Sud?

“Les propagandes i els espectaculars anuncis televisius ja ens informen dels beneficis que tenen els bancs, aquí venim a parlar de tot el que no ens explica la publicitat sobre les finances”. Així de contundent va iniciar la sessió d'obertura de la Jornada Internacional ‘La Banca Sota Lupa’, Arcadi Oliveres, economista i president de l'organització Justícia i Pau.

La jornada, organitzada per Setem i l'Aeci i celebrada a Madrid, va reunir especialistes en economia i experts en finances ètiques per debatre sobre el paper que juguen les entitats financeres espanyoles en el desenvolupament o no desenvolupament dels països del Sud i els reptes de l'economia solidària a Espanya.

Economistes i experts en finances coincideixen que l'actual creixement dels mercats de capital es veu reflectit en l'augment continu de les inversions, fet que permet a les entitats bancàries ampliar el seu abast global. La preocupació d'organitzacions, moviments socials i federacions com Setem se centra en les conseqüències que per al medi ambient, els drets humans o el desenvolupament sostenible pot tenir una política financera mal plantejada, especialment, als països empobrits.

Les finances ètiques sorgeixen com l'alternativa a les entitats bancàries que compten amb vincles financers amb empreses i projectes controvertits. La banca ètica ofereix la possibilitat de practicar una economia solidària, parant atenció a camps com la biodiversitat, l'herència cultural o les condicions de treball en els projectes que promou.

Bons exemples

Diversos bancs ètics han començat a obrir les seves oficines a Espanya amb la idea de seguir promovent l'estalvi i la inversió socialment responsables. Aquestes entitats, que busquen la rendibilitat a partir de l'ús social més eficaç del diner, renuncien al lucre com objectiu màxim i impulsen la inversió financera en àmbits com el comerç just o la inserció sociolaboral de les persones. Un exemple d'aquesta forma d'entendre la banca la trobem a Triodos Bank, referent de la banca ètica o sostenible a Europa.

Al voltant d'aquest tipus d'entitats financeres han sorgit, també, associacions, cooperatives i clubs d'inversions que gestionen els estalvis de persones que volen que els seus diners serveixin per donar suport a una economia més humana i solidària. Destaquen Fiare, Fets i Oikocredit.

“Les opcions per fer una inversió ètica cada vegada són més”, expliquen des de Setem, “però alhora detectem que bancs convencionals espanyols tenen vincles financers amb empreses i projectes controvertits, sobretot a països de Llatinoamèrica”.

Pràctiques polèmiques

Bart Slob i Michiel van Dijk, del Centre d'Investigacions sobre empreses multinacionals (SOMO), van presentar durant les jornades l'informe ‘BBVA i Santander: suport a projectes controvertits a Amèrica Llatina’ en el qual es denuncia la implicació del BBVA i del Banc Santander en el finançament de projectes amb un gran impacte social i mediambiental a països com Argentina i Brasil.

Entre ells destaquen la construcció de diverses centrals hidroelèctriques a indrets sensibles ecològicament, com l'Amazònia, la creació d'oleoductes amb deficiències estructurals a la seva construcció al Perú i el suport per a la compra d'armes per part del govern Xilè.

Compromisos i controvèrsies

Les investigacions realitzades per SOMO assenyalen que aquests bancs han proveït serveis financers a dotze empreses que estan involucrades en diversos projectes controvertits. Segons els investigadors, aquestes pràctiques són incompatibles amb els estàndards de Responsabilitat Social de les Empreses del Global Compact de l'ONU, del qual tant el Banc Santander com el BBVA en són membres.

BBVA, consultat per Canal Solidari, s'ha defensat de les acusacions que aboca l'informe explicant que l'entitat ha definit una política detallada i restrictiva en matèria de finançament d'indústries i projectes polèmics, especialment, d'armament, d'acord amb les recomanacions de les Nacions Unides i la Unió Europea i aprovada per la Comissió d'Auditoria i per tots els òrgans de Govern pertinents.

A més, l'entitat afirma que cada proposta d'operació s'examina de forma individual, per garantir que compleix tota la legislació aplicable, el codi de conducta de BBVA i els codis internacionals en aquesta matèria. “Aquesta política situa el BBVA com una entitat capdavantera a nivell internacional en l'aplicació de normes i criteris ètics”, afegeixen.

El Grup Santander, també consultat per Canal Solidari, no ha volgut fer comentaris sobre les conclusions de l'estudi de SOMO.

Més informació:

Setem

Aeci

Informe sobre BBVA

Informe sobre Santander

Triodos Bank

Fiare

Fets

Oikocredit

Llegeix l'entrevista completa que els usuaris i usuàries de Canal Solidari van realitzar a Jordi Marí, especialista en finances ètiques i economia solidària.

Consulta altres notícies sobre finances ètiques publicades a Canal Solidari.