Santiago Niño-Becerra augura el futur econòmic

Catalunya es converteix en la primera comunitat que assumeix el traspàs de la Inspecció de Treball

• El conseller Joan Saura, i el vicepresident Manuel Chaves han signat avui el traspàs en la reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. Saura destaca la importància de l'acord "en un moment de crisi econòmica en que cal actuar sobre el mercat laboral i controlar el compliment de la normativa i els convenis"

• Saura i Chaves també anuncien l'obertura de 3 noves ponències entre les quals hi ha el servei de regionals de RENFE a Catalunya

 

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, han signat avui el traspàs de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a la Generalitat. L’acord, signat en el marc de la Comissió Mixta de Transferències, converteix Catalunya en la primera comunitat autònoma que assumeix aquesta competència.  El conseller Saura ha explicat que el traspàs es farà efectiu el proper dilluns 1 de març, té un cost efectiu d' 11,91 MEUR i comportarà el traspàs de 249 llocs de treball més 35 places en procés de selecció, a més de la cessió de 7.400m2 d'oficines. També ha destacat que l'acord, responent a la voluntat dels dos governs i a l'interès dels agents socials, inclou la creació d'un consorci que garantirà l'eficàcia del servei, evitarà duplicitats i facilitarà totes les gestions a través d'una oficina única d'atenció a la ciutadania.

 

El conseller Saura ha assegurat que "l'acord d'Inspecció de Treball, amb el de Rodalies, són els més importants signats fins ara” i ha recordat la seva transcendència "en un moment de crisi econòmica, quan és difícil fer una política de treball i lluitar contra l'economia submergida sense l'instrument de la inspecció". Saura ha admès la complexitat del traspàs i ha recordat altres transferències importants com el Clínic, permisos inicials de treball per a immigrants o gestió del litoral).

 

 

 

Saura també ha anunciat l'obertura de tres noves ponències: els serveis regionals de Renfe a Catalunya, "una demanda de la societat", la revisió en via administrativa de reclamacions en relació a tributs estatals cedits a la Generalitat i la intervenció i disciplina de les entitats de crèdit a Catalunya. El conseller ha lamentat que el PP s'hagi mostrat contrari al traspàs pel fet que el mateix partit l’hagi recorregut davant el Tribunal Constitucional.

 

En la seva intervenció, el ministre Chaves ha admès que el traspàs ha estat "complexe" per la pròpia funció i objectius de la Inspecció de Treball i ha recordat que fins ara s'han signat 12 traspassos amb Catalunya, amb Renfe Rodalies i Inspecció com els més importants. Chaves també ha assegurat que la sentència sobre l'EAC no pesa en absolut sobre la voluntat política de tancar acords per al desenvolupament de l'Estatut de Catalunya.

 

La Comissió Mixta de Transferències també ha acordat avui una ampliació de mitjans econòmics al servei de l'Administració de Justícia, que suposa 8.204.110,70 EUR (1.656.460,42 EUR com a cost efectiu, que s'integraran al finançament anual de la Generalitat, i 6.547.650,28 EUR com a lliurament per una sola vegada per a despeses corrents i inversions). L'acord permetrà finançar 20 nous òrgans judicials.

 

 

1.-Les funcions de la Inspecció traspassades a la Generalitat

 

A partir de l'entrada en vigor de l'acord, la Generalitat exercirà totes les funcions i els serveis en relació als funcionaris (inspectors de treball i subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social) que passen a dependre orgànicament de la Generalitat. Així, intervindrà en els processos d'ingrés, selecció, formació, perfeccionament, especialització, provisió de llocs, entre d'altres.

 

La Generalitat de Catalunya exercirà la competència que li reconeix l'article 170.2 de l'Estatut d'Autonomia sobre el servei de la Inspecció de Treball constituïda pels òrgans, funcionaris/es i mitjans materials que contribueixen al compliment de les normes laborals que són competència de la Generalitat. Per tant, la Generalitat exercirà, entre altres, les següents funcions:

 

1.Vigilància i exigència del compliment de les normes legals, reglamentàries i el contingut normatiu dels convenis col·lectius en els àmbits de la prevenció de riscos laborals; l'ordenació del treball i les relacions sindicals; l'ocupació i les migracions (col·locació, formació ocupacional, agències de col·locació..)

 

2.Arbitratge, mediació i conciliació en vagues i conflictes laborals (sota acceptació o petició de les parts)

 

3.Assistència tècnica: informació, col·laboració i assistència tècnica a empreses, treballadors i altres administracions.

 

 

 

2.-El traspàs de personal i béns

 

L'acord de la Inspecció de Treball inclou el traspàs de 249 treballadors que dependran orgànicament i funcionalment de la Generalitat, per exercir en l'àmbit de competències de la Generalitat. En concret, es traspassaran un total de 95 llocs de treball d'inspectors de Treball i Seguretat Social, 55 de subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social i 99 de funcionaris i personal laboral. 

 

El traspàs garanteix l'ingrés únic als cossos en igualtat de condicions i la mobilitat geogràfica arreu del territori estatal. Alhora, la Generalitat participarà en la determinació dels aspectes generals sobre accés, proves de selecció i altres aspectes relacionats amb l'ingrés, i exercirà les facultats pròpies respecte del personal que depengui d'ella, com les relatives a formació, perfeccionament, especialització o provisió de places, entre d'altres. El coneixement del català serà valorat com a mèrit en els processos de selecció, i també està previst que les proves selectives siguin descentralitzades. A banda, la Generalitat comunicarà anualment la xifra de places d'inspectors i subinspectors que cal convocar per donar servei a Catalunya. En cas de places vacants, la pròpia Generalitat podrà convocar concurs intern de trasllat per cobrir-les.

 

Pel que fa a béns, la Generalitat compartirà els locals ocupats per Inspecció de Treball a Barcelona (4.800m2) i se subrogarà en els contractes de lloguer del locals d'Inspecció a Girona, Lleida i Tarragona (2.616m2).

 

 

3.-Creació del Consorci de la Inspecció de Treball i Seguretat Social:

 

L'acord signat avui preveu que abans de l'1 de maig es constituirà el Consorci de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya, format per l'Administració General de l'Estat i el Govern de la Generalitat i presidit per la consellera de Treball. El seu objectiu serà garantir la prestació coordinada del servei públic d'Inspecció de Treball, que ara dependrà orgànicament de la Generalitat, i el de la Inspecció de la Seguretat Social, que continua depenent del Govern de l'Estat.

 

El Consorci vetllarà per la cooperació entre les dues administracions i evitarà duplicitats amb la creació d'un servei comú d'informació i atenció a la ciutadania, presentació i recepció d'escrits, denúncies, peticions o altres documents relacionats amb l'exercici de la inspecció, en el que és una fórmula innovadora per a gestionar serveis d'aquestes característiques. A més, els inspectors de Treball i Seguretat Social i els subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social podran actuar en matèries que són competència d'una Administració diferent a la seva dependència orgànica (en els termes que ambdues Administracions acordin). Per tant, si un inspector de depenent orgànicament de l'estat detecta una anomalia en qüestions de Prevenció de Riscos Laborals, per exemple, podrà aixecar acta, i viceversa. La posterior instrucció i resolució de la possible sanció correspondrà a l'administració competent en cada matèria.

 

El mateix consorci distribuirà i assignarà de forma coordinada les ordres de servei per realitzar actuacions per iniciativa pròpia, arran d'una denúncia, d'una petició d'actuació..etc i podrà acordar plans comuns d'actuació.

 

 

Ampliació de mitjans de Justícia

La Comissió Mixta de Transferències també ha acordat avui l'ampliació de mitjans econòmics al servei de l'Administració de Justícia, que suposa 1.656.460,42 EUR com a cost efectiu i 6.547.650,28 EUR com a lliurament per una sola vegada per a despeses corrents i inversions.

L'acord permetrà finançar 20 nous òrgans judicials:

 

-Jutjats de 1a Instància de Sabadell, Granollers, Mataró i Girona

-Jutjats de 1a Instància i Instrucció d'Arenys, Gavà, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú

-Jutjats Penals de Barcelona (26 i 27), Sabadell i Terrassa

-Jutjat de Vigilància Penitenciària de Barcelona

-Secció 22 de l'Audiència Provincial de Barcelona

-Jutjats de violència sobre les dones a Barcelona, Manresa i El Vendrell

-Jutjat Social de Tarragona

 

 

Comissió Mixta de Transferències

La Comissió Mixta de Transferències és l'òrgan encarregat d'elaborar i aprovar els acords de traspàs de serveis i mitjans de l'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya i d'inventariar els traspassos pendents. La part catalana de la Comissió està integrada per vocals dels diferents grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya i representants d'institucions civils del país.

 

Per part de l'Estat, han assistit a la reunió, entre altres, el secretari d'Estat de Cooperació Territorial; el delegat del Govern a Catalunya; el director general de Desenvolupament Autonòmic; el de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, i un representant del ministeri de Treball.

 

FONT: GENCAT.CAT

Catalunya té 250 empreses d’alt creixement, les quals han augmentat les seves vendes un 174% entre 2004 i 2007

 

·        El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, mitjançant la Secretaria d’Indústria i Empresa,  i amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial, ha publicat un estudi sobre les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya.

 

·        Les 250 empreses han estat identificades, seguint la metodologia d’Eurostat i l’OCDE, entre les companyies catalanes de més de 10 treballadors i que pertanyen al que s’anomena nova indústria (indústria manufacturera i serveis a la producció). D’entre elles, n’hi ha 20 que no superen els 5 anys de vida i que s’anomenen gaseles.

 

·        En conjunt, aquest tipus d’empreses van facturar 3.421 milions d’euros l’any 2007, i van  duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.

 

A Catalunya hi ha 250 empreses d’alt creixement, és a dir d’empreses que augmenten les seves vendes més d’un 20 per cent anual. La seva facturació, no obstant això, ha estat encara molt superior a aquest llindar, ja que, en conjunt, ha assolit un creixement del 174% entre 2004 i 2007. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya, elaborat per l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial.

 

El secretari d’Indústria i Empresa, Antoni Soy, ha presentat avui l’estudi en un acte celebrat a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, i al qual també hi han assistit: el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls; el director del CEI, Josep Maria Surís; el conseller delegat de Lipotec Group, Antonio Parente; el president de Telstar, Ton Capella; i els autors de l’estudi, Oriol Amat (Universitat Pompeu Fabra) i Joan Miquel Hernández, Jordi Fontrodona i Alexandrina Stoyanova (Observatori de Prospectiva Industrial). L’estudi forma part de la col·lecció Papers d’economia industrial, de l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

 

El secretari d’Indústria i Empresa, durant la presentació de l’estudi, ha destacat les característiques de les empreses d’alt creixement, de les quals n’ha volgut ressaltar “que són més innovadores que les altres i tenen més capacitat d’avançar-se i d’adaptar-se als canvis de l’entorn”. Soy ha afegit que “aquestes empreses creen més ocupació i es caracteritzen per ser més eficients”, motiu pel qual “són més productives i estan presents a totes les branques de l’activitat empresarial”. El secretari ha declarat que “són un model de bona pràctica per als emprenedors i que exerceixen un estímul positiu per a la política industrial”.

 

Per la seva banda, el director de l’Observatori de Prospectiva Industrial i un dels autors de l’estudi, Joan Miquel Hernandez, n’ha remarcat l’important potencial quant a productivitat, atès que en el cas de les empreses d’alt creixement, l’índex d’aquest indicador “presenta uns nivells superior del 50% respecte a les seves competidores” . Per aquest motiu, Hernandez ha considerat que “aquest tipus d’empreses estan en millor posició que les altres per sortir de la crisi”.

 

El catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, i també autor de l’estudi, Oriol Amat, també ha considerat que les empreses d’alt creixement pivoten entorn a dos conceptes bàsics: “el de capitalització i el de la innovació, i justament les que aconsegueixen mantenir aquest dos conceptes més ben controlats són precisament les que tenen més possibilitats d’èxit i d’experimentar una evolució més positiva”

 

En el llibre s’identifiquen les 250 empreses que van augmentar les seves vendes com a mínim a un ritme del 20 % anual entre 2004 i 2007. Una vintena d’elles no superen els 5 anys d’edat i són les que la literatura econòmica anomena “empreses gasela”. S’han seleccionat, seguint una metodologia d’Eurostat i l’OCDE, entre les empreses catalanes de més de 10 treballadors, que dipositen els comptes al Registre Mercantil i que pertanyen al que s’anomena com nova indústria (indústria manufacturera i serveis a la producció).

 

En conjunt, les empreses d’alt creixement van facturar 3.421 milions d’euros el 2007 i el que més destaca d’elles és que:

 

• Van augmentar la seva facturació un 174% entre 2004 i 2007, una xifra espectacular si es considera que la nova indústria en el seu conjunt ho va fer en un 33%.

• Van duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.

• La seva productivitat és un 48% superior a la del conjunt de les empreses de la nova indústria.

 

El 70% de les empreses d’alt creixement es dediquen als serveis a la producció (entre les quals destaquen les del sector TIC) i un 30% a la indústria manufacturera (especialment del metall i de l’alimentació), si bé l’estudi destaca que són presents a totes les branques d’activitat. En general, són empreses joves, no lligades a cap grup, de capital nacional, familiars i petites.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’explicació del seu creixement tan elevat rau en una sèrie de factors entre els quals destaca la direcció estratègica, per la qual cosa la figura de l’empresari que pren les decisions d’inversió és clau. A més, són empreses molt innovadores, que aposten per la qualitat i la productivitat, potencien els recursos humans, adopten polítiques de promoció comercial i s’internacionalitzen (sobretot les industrials). Aquest model de negoci les fa ser molt competitives i, a més, gràcies a una gestió eficient dels actius i de les despeses d’explotació del personal, obtenen elevats beneficis i rendibilitat. La seva situació patrimonial i financera és equilibrada i fa que tinguin més probabilitats de poder superar entorns de crisi econòmica. El repte per als propers anys és augmentar el pes dels recursos propis i millorar la liquiditat.

 

Fa deu anys, pràcticament el mateix equip d’autors van fer un estudi similar, titulat Les empreses gasela a Catalunya, en el qual es van identificar 254 empreses que van augmentar les vendes a un ritme de com a mínim el 15% anual entre 1994 i 1997. A diferència de l’estudi actual, eren empreses manufactureres, amb una facturació mínima de 2,4 milions d’euros i amb uns requisits mínims de rendibilitat, per la qual cosa, els dos col·lectius no són estrictament comparables. No obstant això, els factors o palanques de competitivitat que utilitzaven aquelles gaseles eren pràcticament els mateixos que fan servir actualment les empreses d’alt creixement.

 

Una part de l’estudi presentat avui analitza com han evolucionat aquelles empreses gasela fins a l’actualitat i conclou que:

 

• Han sobreviscut en un percentatge alt (82%) però similar al del conjunt de la indústria,
• han crescut, entre 1997 i 2007, a una taxa (16%) semblant a la mitjana del sector industrial,
• però segueixen sent molt creadores d’ocupació (les seves plantilles han incrementat un 30% entre 1997 i 2007).

 

Els autors adverteixen que les empreses d’alt creixement i les gaseles no són les millors del país ni són infalibles. De fet, algunes han tingut el que s’anomena mort d’èxit, això és, un creixement dels deutes més gran que el dels actius, el qual, alhora, és més gran que el de les vendes, cosa que, al final, repercuteix en els beneficis. Això es contraposa al model financer de la majoria de les empreses d’alt creixement, en el qual les vendes creixen més que els actius, els quals augmenten més que l’endeutament, cosa que genera beneficis elevats.

 

 

Amb l’anàlisi de l’evolució de les gaseles antigues entre 1997 i 2007, l’estudi conclou que l’alt creixement de vendes és una etapa en la vida de les empreses, normalment lligada a l’habilitat de l’empresari per trobar un segment de mercat en expansió i que es recolza en una sèrie de palanques competitives. Així mateix, destaca que les empreses d’alt creixement i les gaseles són molt creadores d’ocupació, fins i tot quan abandonen els elevats increments de vendes.

 

ESTUDI EN PDF

 

 FONT: GENCAT.CAT

Creixen els usos TIC avançats per part de les empreses catalanes

Les pimes catalanes estan, en general, per sobre de la mitjana europea en equipament TIC

La darrera enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les empreses (TIC-Empreses 2008-2009) de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), en la qual han participat aproximadament 4.000 empreses catalanes, indica que el nombre d’empreses amb 10 o més assalariats que disposen d’intranet i extranet ha augmentat un 17% i un 70%, respectivament.

La mateixa enquesta assenyala que el 49% de les empreses catalanes realitzen gestions electròniques completes amb l’Administració pública a través d’internet, –dos punts per sobre de la mitjana europea–.

Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’enquesta, que han estat presentades avui pel secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch; el gerent d’ACC1Ó, Carles Gómara; i el director general de la Societat de la Informació, Josuè Sallent, a la sala d’actes del Departament de Governació i Administracions Públiques, a Barcelona.

EMPRESES DE 10 O MÉS ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 UE-15
2009 Unitats

USOS TIC
Personal que utilitza ordinadors almenys una vegada a la setmana 55% +6% 54% % personal
Personal que utilitza ordinadors connectats a Internet almenys una vegada a la setmana 45% +7% 43% % personal
Empreses amb teletreballadors* 21% +11% - % empreses
INTERACCIÓ AMB L’ADM. PÚBLICA
Empreses que utilitzen Internet per interaccionar amb l’Administració per realitzar gestions electròniques completes 49% +7% 47% % empreses amb Internet
Empreses que utilitzen Internet per interaccionar amb l’Administració per presentar una proposta comercial a licitació pública 9% +50% 12% % empreses amb Internet


Font Catalunya: Idescat i FOBSIC a partir de l’INE
Font UE-15: Eurostat
(*) Empleat que, de manera regular, treballa fora dels locals de l'empresa -almenys mitja jornada setmanal- i que utilitza xarxes telemàtiques per connectar-se amb els sistemes TIC de l'empresa.



EMPRESES DE 10 O MÉS ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 UE-15
2009 Unitats

EQUIPAMENT TIC
Empreses amb ordinador 99% +1% 97% % empreses
Empreses amb xarxa d’àrea local (LAN) 87% +2% 76% % empreses
Empreses amb xarxa d’àrea local sense fils (LAN sense fils) 35% +9% 32% % empreses
Empreses amb intranet 27% +17% 30% % empreses
Empreses amb extranet 17% +70% 19% % empreses
Empreses amb Internet 98% +2% 95% % empreses
TIPUS DE CONNEXIÓ A INTERNET
Empreses amb connexió a Internet mitjançant banda ampla 99% = 92% % empreses amb Internet
Empreses amb connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil 40% +18% 30% % empreses amb Internet




Font Catalunya: Idescat i FOBSIC a partir de l’INE
Font UE-15: Eurostat

EMPRESES DE MENYS DE 10 ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 Unitats
USOS TIC
Personal que utilitza ordinadors almenys una vegada a la setmana 62% +7% % personal
Personal que utilitza ordinadors connectats a Internet almenys una vegada a la setmana 53% +6% % personal
EQUIPAMENT TIC
Empreses amb ordinador 72% +7% % empreses
Empreses amb Internet 63% +11% % empreses
Empreses amb correu electrònic 60% +15% % empreses
TIPUS DE CONNEXIÓ A INTERNET
Empreses amb connexió a Internet mitjançant banda ampla 96% +4% % empreses amb Internet
Empreses amb connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil 22% = % empreses amb Internet


Departament/s Telecomunicacions i Societat de la Informació   

L'índex de sinistralitat laboral a Catalunya baixa un 18% el 2009 i l'accidentalitat greu es redueix un 25%

El Departament aplica noves estratègies per continuar la tendència a la reducció de la sinistralitat laboral a Catalunya

• En els darrers deu anys la sinistralitat laboral s’ha reduït gairebé a la meitat a Catalunya, i de prop del 40% pel que fa als accidents de treball mortal
  

L’any passat l’índex d’incidència de sinistralitat laboral –nombre d’accidents per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social- a Catalunya es va reduir en un 18,2% respecte a 2008.

Aquesta reducció de la sinistralitat ha estat particularment notable pel que fa a l’índex d’incidència dels accidents greus, que ha baixat un 24,8%. En canvi, pel que fa als accidents laborals mortals l’índex d’incidència ha augment, passant de 3,7 a 4,1.

Malgrat que l’any 2008 ja es va assolir el valor mínim pel que fa a l’índex d’incidència de sinistralitat laboral dels deu anys exercicis, enguany la sinistralitat laboral ha mantingut la seva tendència a reduir-se progressivament.

Els índexs d’incidència són la dada més adequada per fer el seguiment de l’evolució de la sinistralitat, perquè eliminen l’efecte distorsionador que produeix en les xifres absolutes els canvis en el volum de la població ocupada que hi ha al llarg dels anys.

EVOLUCIÓ DELS ÍNDEXS D’INCIDÈNCIA* D’ACCIDENTS LLEUS, GREUS I MORTALS REGISTRATS A CATALUNYA. 2000 – 2009

 

	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009
Lleus	8.222	8.149	7.588	6.860	6.163	5.745	5.899	5.674	5.255	4.300
Greus	67	74	71	65,2	64,1	54,1	45,6	45,9	41,6	31,3
Mortals	6,8	6,8	7,8	6,2	5,9	3,9	5,2	3,7	3,7	4,1

 

*Nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social.

FONT: Departament de Treball

 

EVOLUCIÓ ÍNDEXS SINISTRALITAT 2000 – 2009

Pel que fa a les xifres absolutes d’accidents a Catalunya, l’any passat es van reduir els lleus i particularment els greus, que van passar de 1.161 el 2008 a 817 el 2009, una reducció del 29,6%. En els mortals s’ha passat de 105 a 107.

 

 

EVOLUCIÓ DELS ACCIDENTS LLEUS, GREUS I MORTALS REGISTRATS A CATALUNYA. 2000 - 2009

 

	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009
Lleus	181.755	187.045	181.958	168.293	155.852	151.149	161.586	159.676	146.653	112.143
Greus	1.487	1.700	1.685	1.601	1.620	1.423	1.250	1.292	1.161	817
Mortals	151	155	186	151	149	102	143	105	105	107
Total	183.393	188.900	183.829	170.045	157.621	152.674	162.979	161.073	147.919	113.067

 

FONT: Departament de Treball

 

La sinistralitat per sectors

 

 

En índexs d’incidència, la indústria és el sector on més ha disminuït la sinistralitat durant l’any  2009 (-21,4%), seguida de la construcció (-19%), l’agricultura (-15,6%) i els serveis (-11,6%). 

 

Pel que fa als accidents mortals, els índexs d’incidència s’han reduït a la indústria (d’un 10,4%) i a l’agricultura (-28,1%). En canvi, els índexs de sinistralitat mortal a la construcció han pujat un 19,2%, i un 22,9% als serveis. La sinistralitat laboral mortal al sector de la construcció triplica la dels altres tres sectors econòmics i la xifra de treballadors morts a les obres el 2009 ha estat la mateixa que l’any anterior, de 28, però val a dir que en 15 dels casos les causes de l’accident van ser naturals –infarts o vessaments cerebrals durant la jornada-.

 

D’altra banda, ha estat al sector de la construcció on més ha baixat l’índex d’incidència d’accidents greus, d’un 27,7%, seguida de la indústria (-24,5), l’agricultura (-17,6%) i els serveis (-15,4%).

 

 

El 57% dels accidents mortals durant la jornada són per causes naturals o accidents de trànsit

 

Pel que fa a la tipologia dels accidents mortals, l’any passat 6 de cada 10 accidents laborals mortals van ser per causes naturals –per exemple vessaments cerebrals i infarts- o deguts al trànsit.

 

En xifres absolutes cal dir que els accidents laborals per causes traumàtiques –és a dir, caigudes d’alçada, cops, colgaments, contactes amb corrent elèctric, etcètera- van ser 46 durant el 2009, mentre que hi va haver 14 a causa d’accident de trànsit durant la jornada laboral, així com 47 accidents per causes naturals –és a dir, atacs de cor o vessaments cerebrals durant la jornada-.

 

Val a dir que, aplicant els criteris que utilitza Eurostat per establir els índexs d’Incidència de la sinistralitat laboral mortal, que exclou els accidents per causes naturals en el recompte, en els darrers anys els índexs han anat baixat de 2,49 el 2007 a 2,29 l’any

passat, xifres properes als 2 punts de la Unió Europea dels 15.


La sinistralitat laboral s’ha reduït gairebé a la meitat en 10 anys

L’evolució de la sinistralitat laboral a Catalunya els darrers 10 anys, on els índexs de sinistraliat laboral han baixat un -47,7% mostra que el Primer Pla de Govern de Prevenció de Riscos Laborals 2005-2008 i les accions dutes a terme pels agents socials i econòmics han donat els seus fruits en termes de reducció dels accidents a la feina. En el cas dels accidents laborals mortals la reducció dels índexs de sinistralitat a Catalunya en la dècada ha estat del 39,7%.

Ara bé, la voluntat del Departament és seguir rebaixant aquestes xifres el màxim possible, i per això el 2009 s’ha aprovat l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2009-2012, continuadora d’aquell Pla de Govern i que incorpora noves mesures per seguir millorant la seguretat i salut en el treball a les empreses catalanes.

En el cas específic de la sinistralitat laboral mortal, les xifres dels darrers tres exercicis mostren una estabilització del nombre d’accidents, situats ja molt a prop de la mitjana de la Unió Europea dels 15.

L’evolució d’aquests anys mostra que cada vegada més les empreses catalanes han pres consciència de la importància de la prevenció no només per evitar les conseqüències dels accidents en les persones treballadores, que poden perdre la salut o la vida, sinó perquè millora la productivitat i la competitivitat de les empreses.

Malgrat tot, cal seguir treballant per consolidar aquesta tendència i és important recordar que les dificultats econòmiques no poden ser una excusa per reduir l’esforç en prevenció de riscos laborals, que no és una despesa sinó una inversió.


Els tècnics del Departament fan el 2009 més de 23.000 actuacions de control i assessorament sobre prevenció a les empreses
Durant l’any 2009 els 123 tècnics de seguretat i salut del Departament de Treball –71 dels quals estan habilitats per dur a terme tasques inspectores- han portat a terme 23.741actuacions d’assessorament i control en matèria de prevenció de riscos laborals a les empreses catalanes.

En el curs d’aquestes actuacions han formulat un total de 33.843 requeriments, que en prop del 90% dels casos -30.273- s’han acomplert per part de les empreses. Els tècnics habilitats han traslladat a la Inspecció de Treball un total de 439 propostes d’acta

d’infracció a empreses per incomplir la normativa de prevenció de riscos laborals.

A les actuacions dutes a terme pels tècnics i tècniques del Departament cal afegir les que fa la Inspecció de Treball en casos d’accidents greus i mortals, així com les campanyes específiques sobre sectors i empreses d’elevada sinistralitat.

D’altra banda, tant els tècnics com la Inspecció de Treball realitzen actuacions per controlar aquelles empreses que tenen uns índexs de sinistralitat especialment elevats o les que se centren en sectors amb major nombre d’accidents de treball, com per exemple la construcció.


Visites a més de 2.000 empreses amb risc de patir accidents amb lesions severes

El passat mes de novembre el Departament va posar en marxa un Programa per controlar un total de 2.131 empreses amb especial risc que els seus treballadors i treballadores pateixin lesions severes. La novetat d’aquest programa és que s’adreça no a les empreses on hi ha hagut els accidents –que ja es visiten en el marc d’altres programes d’actuació-, sinó a aquelles que per les seves característiques –sector d’activitat, dimensió de plantilla, etcètera- tenen més possibilitats de poden registrar accidents laborals amb lesios d’especial severitat.

L’objectiu és que, alhora que se sotmet a controls a les empreses que tenen accidents greus i mortals a través d’altres programes, reforçar, mitjançant l’assessorament dels tècnics dels Centres de Seguretat i Salut Laboral del Departament, la prevenció en aquelles empreses amb més possibilitats de tenir accidents d’aquestes característiques.

Cada empresa es visitarà dos cops, una primera vegada per a que el tècnic o tècnica comprovi les condicions de seguretat i salut al centre de treball, i una segona per verificar que s’han dut a terme les millores necessàries en matèria de prevenció proposades pel tècnic durant el transcurs de la seva primera visita.

Publicat el nom d’11 empreses sancionades per infraccions molt greus

Una altra mesura implantada a finals del 2009 i que s’afegeix a les actuacions de vigilància i control que es porten a terme mitjançant la Inspecció de Treball i els tècnics habilitats en seguretat i salut laboral ha estat la publicació del nom de les empreses que han tingut sancions per infraccions molt greus en matèria de prevenció de riscos laborals.

El nom de les empreses es publica tant a la web del Departament de Treball com al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. A hores d’ara ja s’ha publicat el nom de 11empreses infractores.

 

FONT: GENCAT.CAT

Treball destina 2 milions d'euros per lluitar contra els accidents laborals, ampliables a 4 en funció de la demanda

 Treball destina enguany 2 milions d'euros a aquesta iniciativa per lluitar contra els accidents laborals, ampliables a 4 en funció de la demanda
· La subvenció s’adreça a empreses de menys de 50 treballadors i a Centres Especials de Treball

· Els ajuts cobreixen fins el 20% de la inversió i la quantitat màxima per a cada empresa és de 45.000 euros

A partir de demà i fins el proper 30 d’abril les micro i petites empreses catalanes poden presentar la sol·licitud al Departament de Treball per rebre una subvenció de fins al 20% de les inversions que hagin dut a terme en maquinària i equips més segurs.

A aquesta iniciativa per ajudar a reduir els accidents de treball a les petites i mitjanes empreses es destinen enguany 2 milions d’euros, ampliables a 4 milions en funció de la demanda. L’import dels ajuts cobreix fins el 20% de l’import de la inversió realitzada per l’empresa, amb un límit màxim de 45.000 euros.

Aquests ajuts s’adrecen a empreses de menys de 50 persones treballadores i amb un volum de negoci que no superi els 10 milions d’euros, així com als Centres Especials de Treball –en el cas d’aquests centres dedicats a la inserció laboral de persones amb alguna discapacitat no s’estableix cap topall de plantilla-.

Es pot demanar aquesta subvenció per sufragar part de les inversions fetes entre l’1 de setembre de 2009 i el 30 d’abril d’enguany –els equips han d’estar ja adquirits i en funcionament en el moment de la sol·licitud- i que s’hagin destinat a l’adquisició, adaptació o substitució de maquinària i equips de treball que contribueixin a la reducció o eliminació dels riscos laborals. Els equips adquirits en tot cas han de suposar una millora que vagi més enllà del mer compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

Les empreses i centres especials de treball que es poden acollir a aquests han de ser dels sectors de la construcció, la indústria metal·lúrgica, la fusta i el moble, el comerç, l’hoteleria, el tèxtil, la indústria alimentària i de begudes, l’edició i arts gràfiques, el reciclatge i, enguany per primer cop, la indústria paperera, la indústria del cuir i el calçat i els serveis socials amb allotjament (per exemple, les residències per a gent gran).


Prevenir tres grans tipus de riscos laborals

Els diners de la subvenció s’han de destinar a inversions que suposin la incorporació d’equips que serveixin per evitar o minimitzar riscos relacionats amb els sobreesforços físics sobre el sistema musculoesquelètic, en particular els relacionats amb la manipulació de càrregues i els moviments repetitius; els aixafaments resultat d’una caiguda, en especial d’altura; i el contacte amb materials tallants, les atrapades i els xocs contra objectes.

Aquests riscos es troben entre els més habituals, ja que un de cada tres accidents laborals amb baixa s’ha produït per sobreesforços i 9 de cada 10 malalties professionals són de tipus músculoesquelètic.

Els tres tipus de risc que aquestes subvencions han d’ajudar a prevenir són la causa de prop del 80% dels accidents laborals amb baixa. En concret, els sobreesforços físics representen el 37% dels accidents de treball amb baixa. Els contactes, atrapaments, xocs o cops suposen un 31% del total, i els aixafaments producte d’una caiguda, en especial d’alçada, representen un 12% del total d’accidents laborals amb baixa.

De les 219 empreses que en els darrers anys s’han beneficiat d’aquest tipus d’ajuts un més de la meitat pertanyien als sectors de la indústria metal·lúrgica (34%) i el de la fusta i el moble (22%). Altres sectors que s’han beneficiat d’aquests ajuts són el comerç i la construcció, que han aplegat en tots dos casos el 14% de les subvencions concedides.

FONT: GENCAT.CAT

Butlletí d’Economia Cooperativa Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses nº 30

 

Noves cooperatives

El DOGC 5515 va publicar les cooperatives inscrites al Registre General de Cooperatives de la Generalitat durant el mes d’octubre de 2009.
Les noves cooperatives han estat deu, de les quals vuit corresponen als Serveis Territorials de Barcelona i dues als de Lleida. Per comarques, tres pertanyen al Barcelonès, dues al Baix Llobregat i Maresme, i una a les comarques d’Osona, Noguera i Alt Urgell.
La major part de cooperatives, set, pertanyen a la branca de treball associat, una és mixta de consumidors i usuaris i treball associat, una altra agrària, i finalment en trobem una de consumidors i usuaris.

Suport als centres especials de treball

El Departament de Treball de la Generalitat ha destinat un total de 477.100 euros a subvencionar accions relatives a les unitats de suport a l’activitat professional, en el marc dels serveis d’ajustament personal i social de les persones amb discapacitat en els centres especials de treball.

Programes per la diversitat

El DOGC 5526 de 15 de desembre va publicar la convocatòria pels anys 2010-2011 de subvencions previstes en el programa d’ajuts i subvencions al programa d’igualtat d’oportunitats en el treball, dins l’apartat de programes per la diversitat, com ara:
A1. Programa d’itineraris d’inserció laboral de la RMI.
B3. Suport al funcionament de les empreses d’inserció.
C6. Programa de Treball amb suport a l’empresa ordinària.
D8. Projectes per a la sensibilització i impuls de les empreses que col·laborin a la inserció de col·lectius amb discapacitat o risc d’exclusió.
S’hi destinaran 15.500.000 euros, dels quals 7.750.000 correspondran a l’any 2010, i el mateix import al 2011.

 

 

Notícies

 

Premis Abacus 2009

La cooperativa Abacus ha lliurat els premis de la cinquena edició, en tres modalitats:
- Abacus Educació, a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
- Abacus Cultura, a l’Escola Taller de Músics.
- Abacus Cooperativisme, a la Xarxa d’Economia Solidària (XES), en reconeixement al seu treball de difusió de les accions i informacions que es generen al voltant del món cooperatiu.

Responsabilitat Social

El dia 17 de desembre va tenir lloc a Badalona una jornada sobre Responsabilitat Social i Territoris en Xarxa, en el marc del Projecte Xarxa Musho.
A més de la presentació de la Xarxa, es van debatre dos temes:
- La promoció de la responsabilitat social als territoris i al si de les empreses, i
- Sentit i oportunitats per a la responsabilitat social en les empreses i els territoris.
També s’hi va presentar el llibre Bones Pràctiques de RSE, elaborat en el marc del projecte Musho, subvencionat pel Programa de Projectes Innovadors del SOC.
Formen part de Musho Aprise, Reactivació Badalona, Ceefia, Cria, Enlos, Exateam, Feicat, Fesalc i Imo.

Jornada de Clade

El Grup Clade va reunir el dia 27 de novembre, a La Pedrera de Barcelona, més de 200 empresaris/es i representants d’institucions públiques i privades i socis i treballadors de les 11 empreses d’economia cooperativa que en formen part.
El tema a debatre era "Repensar l’empresa des dels valors". Van participar com a ponents, el president del Parlament, Ernest Benach, la directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, Mireia Franch, així com Miquel Àngel Oliva, Adolf Todó, Pamela Hartigan, Francisco Longo, Inazio Estensoro, Ernest Folch, Carlos Buesa i Oriol Amat. Els ponents van debatre la pregunta "Quins valors seran la clau del futur empresarial?".

Premis de la Federació de Cooperatives de Serveis

El Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Serveis va acordar atorgar els premis "Cooperativa de l’any 2009" a les cooperatives Roba Amiga i Costa Brava Verd Hotels, i "Gerent de l’any 2009" al Sr. Francisco Ramos Planelles. 

Curs a La Segarra

El Consell Comarcal de la Segarra celebra, dins el mes de desembre, el curs "Aspectes clau de l’Empresa Cooperativa", a la capital de la comarca, Cervera.
Amb una durada de 12 hores dotarà de les eines per a gestionar la constitució d’empreses cooperatives, remarcant també les especificitats d’aquest tipus d’empreses en l’àmbit fiscal, comptable i laboral.
Els continguts del curs són:
- L’empresa cooperativa.
- Regulació cooperativa.
- Funcionament dels òrgans socials.
- Constitució d’una empresa cooperativa.

Suport al tercer sector

El DOGC ha modificat la convocatòria de subvencions per a inversions en el patrimoni propi a entitats del tercer sector i altres fundacions i entitats sense ànim de lucre, destinant un total de 7.000.000 d’euros a la convocatòria.

S’allarga el termini d’adaptació al Nou Pla General Comptable

S’ha publicat al BOE la disposició especial d’ampliació transitòria perquè les empreses de l’economia social s’adaptin als criteris del nou Pla General de Comptabilitat. Segons el Reial Decret 2003/2009 es prorroga fins el 31 de desembre de 2010 la moratòria sobre la consideració del capital social de les cooperatives com a patrimoni net en la comptabilitat de les societats cooperatives.

El Pla General Comptable aprovat el 2007 estableix que les aportacions dels socis són un passiu exigible, cosa que podria provocar, amb la legislació actual, que es produïssin desequilibris comptables a les cooperatives. Aquesta ampliació del termini permetrà continuar comptabilitzant durant un any més el capital social de les cooperatives dins del capítol de fons propis.

 

L’espai de l’IPFC

 

ARA_COOP DISPOSA D’UN NOU SERVEI: L’ESPAI LLAVOR

Les persones emprenedores ja disposen d’un nou servei per madurar el seu projecte empresarial i avaluar la seva viabilitat. Ara_Coop ha posat en marxa un nou recurs, l’Espai Llavor, per potenciar projectes empresarials innovadors amb vocació de convertir-se en cooperativa. Un servei que representa un valor afegit front a altres preincubadores existents al territori, no només per l’especialització en la creació de cooperatives, sinó també pel servei totalment personalitzat i tècnicament especialitzat que s’oferirà a les persones usuàries del servei.


Les persones

 

DAVID MARTINEZ

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, i Postgraduat en Tècniques de Negociació. Auditor i Censor Jurat de Comptes.
En la seva tasca de consultor ha participat, en el sector cooperatiu, en processos de reestructuració, creació de grups cooperatius, fusions de cooperatives i definició de plans estratègics de diferents sectors de l’activitat cooperativa.
Ha participat com a ponent en diversos congressos nacionals i internacionals del sector, com ara la darrera Setmana de l’Economia Cooperativa i les Jornades Europees sobre models d’accés a l’habitatge en règim cooperatiu, que va organitzar la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, celebrades a Sabadell.
És autor de diverses publicacions en premsa escrita i digital. Entre d’altres, és coordinador i coautor del llibre "Els habitatges cooperatius. El sistema de cessió d’ús", i coautor del llibre "Elaboració de plans estratègics. Aplicació a cooperatives i pimes".
En l’actualitat és soci d’AddVANTE, consultoria que compta amb 60 professionals de l’economia i del dret.
Com et vas començar a interessar pel món cooperatiu?
De sempre m’he interessat per les cooperatives, principalment perquè el meu germà havia estat Director General d’Ecotècnia, i vaig tenir ocasió de col·laborar com a extern amb aquesta cooperativa en el desenvolupament financer del procés de creixement. A partir d’aquí també vaig tenir oportunitat de poder entrar en contacte amb el Grup Mondragón.

 

Les empreses

 

LAMOSCA SCCL

Parlem amb Xavier Morta, President i Director de Projectes de la Cooperativa. Ens comenta els orígens, la situació actual i els projectes de futur de l’empresa.
Que és Lamosca?
Som una cooperativa de treball associat que treballa en el sector de la creativitat, la comunicació i el disseny. Vam néixer l’any 1995, a partir de professionals que ens coneixíem prèviament i que volíem fer projectes conjunts. Ens semblava que podíem sumar i fer un salt endavant si ens agrupàvem i proposàvem als nostres clients una oferta més amplia i integrada. Vam passar de treballar de forma individual, un cop havíem acabat els estudis, a fer un projecte col·lectiu que ens obria noves perspectives.
Un altre factor important era la necessitat de compartir espais, per tenir més i millors serveis, i disminuir els costos fixos que havíem d’assumir els diferents components per separat.
En aquell primer moment érem sis persones, de les quals tres encara continuem a la cooperativa.
El nostre perfil era complementari: ens vàrem ajuntar especialistes en disseny gràfic, en programació i multimèdia educativa, un altre provenia del món de la música... Junts sumàvem.
En els primers temps la cooperativa no tenia ingressos sostenibles, i havíem de combinar-ne el treball amb d’altres activitats. Aquesta situació va durar poc: al cap de sis mesos vàrem optar per dedicar-nos en exclusiva a la cooperativa. Ja havíem aconseguit més clients i per tant més ingressos, i se’ns obria el futur.

Emprenedors Cooperatius

 

INSTAL·LACIONS HANDYTEC SCCL

Parlem amb Emilio Garcia, secretari i soci fundador d’aquesta cooperativa, constituïda l’any 2006. Forma part d’Handytec com a soci juntament amb Antonio Garcia i Concepción Zamorano. La seva activitat es desenvolupa dins el sector de les instal·lacions elèctriques, tèrmiques (calefacció, climatització, energia solar tèrmica), fontaneria, principalment en els diferents àmbits relacionats amb el sector de la construcció. Té la seu a La Pobla de Montornès (Tarragonès), i treballa arreu de Catalunya.
Com va néixer la cooperativa?
Els socis havíem estat vinculats al món de les instal·lacions i la comercialització de productes elèctrics. Per tant coneixíem el sector i les persones que s’hi movien, i estàvem convençuts que podíem aconseguir clients amb relativa facilitat. A més a més era un moment propici: totes les activitats que es relacionaven amb la construcció tenien sortida.
Comptàvem, també, amb uns bons nivells formatius, entre els quals destaquen les titulacions adients per a la realització d’activitats oficials, amb signatura, vinculades a l’electricitat, aigua, calefacció, gas, i climatització.

 

• Les informacions del Departament
• Notícies
• L’espai de l’IPFC
• Les persones
• Les empreses
• Emprenedors Cooperatius

Jornades cooperativistes a Sants(Bcn)

Us convidem a participar el proper 4 de juliol a la 87a edició del Dia Internacional del Cooperativisme, un acte que forma part del Projecte Barri Cooperatiu, per tal de difondre els valors i les pràctiques del cooperativisme a nivell local i comunitari, impulsar les cooperatives existents als barris i pobles i fomentar la creació de noves experiències.

El programa d’activitats és el següent:

A Cotxeres de Sants i la plaça Bonet i Muixí:

11h. Fira de cooperatives del barri

11.30h. Presentació de l’exposició Memòria Cooperativa a Sants

12h. Presentació Projecte Barri Cooperatiu, a càrrec de La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. A continuació, taula rodona El cooperativisme històric i els barris, presentada per la historiadora Dolors Marín

13h. Taller formatiu L’actualitat de les cooperatives: reptes i perspectives, amb Mireia Franch, directora general d’Economia Cooperativa, Social i l’Autoocupació

16h. Video-fòrum temàtic sobre experiències cooperatives d’arreu, a càrrec de Pim-Pam Films, SCCL

17h. Ruta històrica pel cooperativisme a Sants, a càrrec del col·lectiu Negres Tempestes

19h. Espectacle de Cloenda, a càrrec de La Faràndula Guillem Roca i la companyia Sapastre

A l’espai de la plaça de Sants:

11h. Matinal infantil amb jocs cooperatius i ludoteca, a càrrec d’Artijoc, SCCL

12h. Mercat d’intercanvi de Sants i presentació de la Xarxa d’Intercanvi de Sants

17h. Taller formatiu Com es constitueix una cooperativa de consum?, a càrrec de Germinal, SCCL

A banda de les activitats programades, hi haurà servei de bar tot el dia a càrrec de Teteria Malea, SCCL

Us hi esperem!

Barri Cooperatiu és un projecte impulsat per La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, per tal de difondre els valors i les pràctiques del cooperativisme a nivell local i comunitari, impulsar les cooperatives existents a barris i pobles i fomentar la creació de noves experiències.

Per a més informació visiteu www.sants.coop

Deutche Bank denuncia el canvi climàtic

Deutche Bank denuncia el canvi climàtic

Deutsche Bank ha inaugurat avui el primer comptador digital d'emissions en temps real, un cartell de 21 metres d'alçada, situat davant del Madison Square Garden de Nova York, on apareix la quantitat de CO2 existent al planeta en cada moment. Aquest projecte forma part de la campanya Know the Number (Coneix la Xifra), que té per objectiu conscienciar la població mundial sobre les conseqüències del canvi climàtic. En la seva construcció han participat científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i assessors mediambientals del Deutsche Bank. Segons els resultats del comptador, les tones mètriques de CO2 que avui hi ha al planeta representen 364.000.000.000 dòlars, d'acord amb els sistemes de càlcul aprovats a Kyoto i Montreal. FONT: XARXANET.ORG

Informacions sobre cooperativisme català

1a Setmana de l’Economia Cooperativa

La Confederació de Cooperatives de Treball de Catalunya organitza, amb el suport del Departament de Treball, la 1a Setmana de l’Economia Cooperativa. Els actes tindran lloc entre el 30 de juny i el 2 de juliol al Palau de Congressos de Barcelona. La 1a Setmana de l’Economia Cooperativa vol ser el punt de trobada de les visions i les persones de l’economia cooperativa. Durant la setmana s’organitzaran ponències, activitats, taules rodones, espais d’assessorament i d’emprenedoria amb tallers, seminaris, entre d’altres. L’objectiu és apropar l’economia cooperativa al conjunt de la població i també oferir a les persones i empreses de l’economia cooperativa un espai per a compartir coneixements, intercanviar experiències i establir relacions de negoci i intercooperació.

Subvencions per a l’economia cooperativa

El DOGC 5373 de 6 de maig ha publicat la convocatòria per presentar sol·licituds per a la concessió de subvencions destinades al desenvolupament de les empreses d’economia cooperativa i per al foment, promoció, i divulgació de les cooperatives i societats laborals, d’acord amb les bases reguladores publicades al DOGC 5369 de 29 d’abril.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper dia 5 de juny.
Les sol·licituds de les subvencions s’han de presentar segons el model normalitzat, que és a disposició dels interessats a la pàgina web del Departament de Treball, www.gencat.cat/treball/economiacooperativa
Enguany es posa en marxa una nova línia de suport a la creació d’empreses cooperatives amb un ajut econòmic fins a 108.000 euros. Subvenciona les despeses de constitució de la cooperativa fins a un màxim de 10.000 euros, així com els serveis i assessorament extern fins a 24.000 euros. En cas que es contracti personal directiu se subvencionaran els costos salarials de 12 mesos de contractació fins a un màxim de 24.000 euros. També incorpora ajuts per a les inversions amb 50.000 euros de límit. A més es plantegen altres línies de treball:

- Suport les cooperatives per a la incorporació de socis o sòcies.

- Suport al creixement i la consolidació d’empreses d’economia cooperativa.

- Suport a les entitats representatives de l’economia cooperativa.

- Suport per al foment i promoció de l’economia cooperativa.

Durant l’any 2009 el Departament de Treball destina 7,6 milions d’euros per fomentar la creació i el creixement de les empreses cooperatives i societats laborals. Del total 6,4 milions es destinen a la nova ordre d’ajuts per al foment de l’economia cooperativa. I un total de 1,2 milions d’euros es destinen a bonificar les quotes dels treballadors que han capitalitzat l’atur per incorporar-se com a persones sòcies treballadores en una empresa d’economia cooperativa.

Cicle de jornades "Serveis d’atenció domiciliària: món local i cooperativisme"

L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses del Departament de Treball organitzen les Jornades sobre "Serveis d’Atenció Domiciliària: administració local i cooperativisme"

Aquestes jornades pretenen oferir tant al món municipal com als operadors locals -empreses cooperatives, entre d’altres- un marc per a la promoció i la gestió de SAD en el context de la Llei de la Dependència i la nova Llei de Serveis Socials.

El cicle consta de dues jornades: La primera, encaminada a les estratègies de futur per al SAD i als reptes de formació i qualificació en aquest àmbit, tindrà lloc el dia 17 de juny de 2009 a la Casa del Mar de Barcelona. La segona jornada, orientada a donar respostes a les noves necessitats socials a partir de la cooperació público-privada, es realitzarà en el marc de la Setmana de l’Economia Cooperativa l’1 de juliol de 2009 al Palau de congressos de Barcelona.

Tothom que hi estigui interessat pot confirmar la seva assistència abans del 12 de juny a : inscripcions_sce.treball@gencat.cat indicant a l’assumpte "Jornades SAD"

Avalis Emprèn

Ja és disponible per a les persones emprenedores el finançament d’Avalis Emprèn. Impulsat pel Departament de Treball, ACC1Ó i el Departament d’Economia i Finances, a través d’Avalis SGR, té com a objectiu facilitar l’accés al crèdit per a nous projectes d’emprenedoria i microempreses de 0 a 3 anys, constituïdes en diferents formes jurídiques, com autònoms, cooperatives, fundacions i associacions, pimes en general i microempreses que, tot i ser viables, no poden accedir al finançament requerit. Avalis permet finançar operacions fins a 100.000 euros, amb un màxim del 90% de l’import de la inversió.
Enguany, i en una primera fase, s’hi destinen 1,5 milions d’euros, ampliables, que permetran avalar operacions per un import global de 37,5 milions d’euros, beneficiant al voltant de 1.200 persones.

INICIA al Dia de l’emprenedor

INICIA: per la creació d’empreses va participar com a entitat promotora en el Dia de l’Emprenedor celebrat a Barcelona els dies 20 i 21 de maig. La present edició va batre tots els rècords, amb 6.500 visitants, molts dels quals van poder rebre assessorament sobre el seu projecte d’empresa per part del personal tècnic assessor d’INICIA per la creació d’empreses a l’estand de la Generalitat i a l’espai assessora’t. El Dia de l’emprenedor també va comptar amb la participació de la Federació de Cooperatives de Treball com a entitat col·laboradora i Ara_Coop va prestar igualment assessorament e persones emprenedores.

Presentació plataforma INICIA

El passat 14 de maig la consellera de Treball Mar Serna va inaugurar a la Torre Agbar la presentació de la plataforma web Inicia, un portal que pretén convertir-se en l’espai de referència per a les persones emprenedores que volen crear i consolidar noves empreses a Catalunya i un espai de referència per a les entitats col·laboradores d’INICIA: per la creació d’empreses, i el seu personal tècnic.
Aquesta jornada, es va estructurar en dues parts. En la primera part de la jornada presentada per Mireia Franch, Directora General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses emmarcada en l’àmbit de la comunicació i l’emprenedoria es va comptar amb la ponència del Sr. Manuel Campo Vidal i amb la intervenció del Sr. Lluís Rodriguez, Subdirector General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, que va presentar la plataforma Web. La segona part de la jornada va consistir en un taller de formació adreçat al personal tècnic de les entitats d’Inicia, amb l’objectiu d’orientar als tècnics i tècniques en la navegació i ús dels aplicatius del web

Capitalització de prestacions de l’atur

El DOGC 5369 de 29 d’abril ha publicat l’import màxim per a l’any 2009 destinat a les subvencions consistents en l’abonament de les quotes de la Seguretat Social als treballadors/es que hagin capitalitzat la prestació d’atur, que serà de 1.000.000 d’euros.

Durant l’any 2008 van capitalitzar les prestacions bàsiques per desocupació un total de 6.706 persones a Catalunya, de les quals 50 eren autònoms minusvàlids, 5.880 eren autònoms no minusvàlids, 507 socis de cooperatives, i 269 socis de societats laborals. Aquestes xifres són molt superiors a les de l’any 2002, amb un total de 1.719 persones, principalment pel fet que, enguany, han tingut la possibilitat de capitalitzar autònoms no minusvàlids, i inferiors a les de 2007, amb un total de 7.115 autònoms, 480 socis de cooperatives i 318 socis de societats laborals.
En el conjunt de l’estat van ser un total de 39.302 les persones que van capitalitzar, 367 autònoms minusvàlids, 34.176 autònoms no minusvàlids, 2.528 socis de cooperatives i 2.231 socis de societats laborals.

Estudi sobre les barreres a la consolidació i al desenvolupament d’empreses a Catalunya

El Departament de Treball ha endegat un estudi que analitza les barreres a la consolidació i al desenvolupament d’empreses amb l’objectiu de aportar-hi solucions. Aquest estudi sense precedents a Catalunya es realitza en col·laboració amb un equip de treball format per professors del departament de Economia i Organització d’Empreses de la UB i el programa Innova de la UPC.
Per aquest motiu, s’ha elaborat un qüestionari mitjançant el qual es vol conèixer la experiència de persones que hagin iniciat una empresa a Catalunya, ja sigui perquè no han pogut continuar amb el seu projecte empresarial o per fer una valoració sobre els obstacles i les dificultats amb les què s’han trobat en el procés de creació de la seva empresa.

Per tal de poder comptar amb el màxim nombre d’opinions possible el qüestionari es troba en línea i és accessible per a tothom que vulgui aportar la seva experiència.

Jornada RSE en un moment de canvis, reptes i oportunitats

El passat 13 de maig es va celebrar a la Casa Llotja de Mar de Barcelona la jornada "RSE en un moment de canvis, reptes i oportunitats". La directora general d'Economia Cooperativa i Creació d'Empreses, Mireia Franch i en Narcís Bosch, director gerent del Consell General de Cambres de Catalunya, com a representants de les institucions que impulsen el programa RSE.pime van inaugurar la jornada.
Anna Fuster, coordinadora del programa, va fer un balanç de l’estat del programa RSE.pime, un repàs del perfil de les empreses participants i la metodologia aplicada posant especial èmfasi a la planificació estratègica i la participació dels grups d'interès. L’acte va seguir amb una taula rodona, moderada per el president del Grup Pharos, Marcos Urarte, amb les intervencions de Juan Alfaro, secretari general del Club Excelencia en Sostenibilidad, que va posar de manifest la doble vessant tàctica i estratègica de la responsabilitat social, Josep Ma Lozano, professor d’ESADE i director de l’Institut Persona, Empresa i Societat (IPES) va exposar el seu decàleg a través del qual elabora una diagnosi de la situació actual de la responsabilitat social i els seus reptes de futur, i finalment, en Carles Campuzano, diputat de CiU i membre de la subcomissió parlamentària de Responsabilitat Social Corporativa que va donar una visió més política de l’RSC.
La cloenda de la jornada va anar a càrrec del President de la Cambra de Comerç de Terrassa, Sr. Marià Galí i la Consellera de Treball, l’Honorable Sra. Mar Serna.

Josep Maria Lozano va fer un interessant apunt sobre el programa RSE_Pime en el seu bloc

RSE a la Trobada del Professorat de Formació i Orientació Laboral (FOL)

La Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses va participar a la Trobada del Professorat de Formació i Orientació Laboral (FOL), organitzada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el passat dia 15 de maig. La presentació de Sabrina Lauro, cap de l’Àrea d’Economia Cooperativa, va ser una aproximació al concepte, beneficis i programes d’implementació de l’RSE, amb una part d’exemples pràctics de gestió socialment responsable a l’empresa. A la trobada es va destacar la idoneïtat d’incorporar coneixements sobre RSE al Mòdul de FOL, comú als cicles de Grau Mitjà i Superior dels ensenyaments de Formació Professional, per tal de transmetre els valors de l’RSE entre els professionals que entren al mercat laboral i que formaran les empreses del futur.

Notícies

Assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball

El passat 28 de maig es va celebrar l’assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. L’acte va comptar amb la participació de la consellera de Treball, Mar Serna, i de la directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, Mireia Franch, que va parlar sobre la futura de Llei de cooperatives. Altres temes tractats van ser el Pla estratègic de la Federació per al període 2010-2010 i el Pla de gestió per a aquest 2009 de la Federaciçó, Aposta, Ara_coop i la Fundació Seira. Així mateix la federació ha elaborat la seva memòria d’activitats de l’any 2008.

Ara_Coop dóna suport al 25% de les cooperatives que es creen a Catalunya

Ara_ Coop ha donat suport a la creació de 9 cooperatives en els 4 primer mesos. Aquesta xifra representa gairebé un 25% de les cooperatives creades a Catalunya durant aquest període, que han estat 37. De les cooperatives que s’han creat amb el suport d’Ara_Coop, 8 són de treball associat i una d’habitatges. En concret es tracta de les empreses Logitrans rocamar, sccl; Torre solar, sccl; Ark instal·lacions, sccl; Experiència educativa el roure, sccl; Granja-escola Can Masó, sccl; Connectats, sccl; Dosotres, sccl; Centre equinoteràpia Cadí Moixeró, sccl i Sap spai, sccl.

Ara_Coop és una cooperativa dedicada a promoure la creació d’empreses cooperatives, els seus socis són l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.

Subvencions a les cooperatives agràries

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha convocat ajuts per al foment de la concentració, la intercooperació de les cooperatives agràries i les entitats associatives agràries, com a factor d'incentivació que contribueix al desenvolupament del sector agroalimentari i a incrementar la dimensió econòmica i social de les cooperatives, així com a restablir i potenciar la competitivitat de les cooperatives i de les zones rurals i facilitar el desenvolupament d'activitats econòmiques i socials amb l'adopció de mesures de modernització, de gestió empresarial i de comercialització.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper 30 de juny.

Les xifres de l’economia cooperativa

Segons les dades facilitades pel Ministeri de Treball i Immigració, en data 31 de març de 2009 hi havia a Espanya un total de 41.104 empreses d’economia cooperativa, de les quals 24.172 eren cooperatives, 14.830 societats limitades laborals i 2.102 societats anònimes laborals.
Respecte del trimestre anterior el nombre empreses s’ha reduït en un 3,1% i, respecte del mateix període de l’any anterior, el nombre d’empreses d’economia cooperativa ha baixat en un 8,2%.
L’ocupació que generen aquestes empreses és de 397.645 treballadors que, en la seva major part, pertanyen a cooperatives (299.890), societats limitades laborals (68.276) i societats anònimes laborals (29.479). Respecte del mateix període de l’any anterior l’ocupació ha baixat en un 8,7%.
Pel que fa a la distribució per comunitats autònomes, Andalusia compta amb 86.622 empreses d’economia cooperativa, Euskadi amb 65.760, Catalunya en té 48.253 i la Comunitat Valenciana 47.842. Malgrat que el descens mig ha estat d’un 8,7%, a Catalunya el nombre d’empreses ha baixat en un 6%.

El Nou Pla Comptable per a Cooperatives en el III Congrés de Comptabilitat i Direcció

Els propers dies 11 i 12 de juny es celebrarà el II Congrés Català de Comptabilitat i Direcció a ESADE. En aquest concgrés hi participa Ara_Coop com a organitzador de la Sessió de Treball número 6: "Nou marc fiscal i comptable de les empreses cooperatives" que tindrà lloc el dia 11 al vespre.
En aquest marc tindrà lloc la presentació de la publicació "Nou Pla Comptable per a Cooperatives. Proposta d’adaptació pràctica, amb definicions i exemples". Una nova eina desenvolupada per Ara_Coop amb la col·laboració de L'Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives i les professores de la Universitat Pompeu Fabra, Ester Oliveras i Carol Romay.

1a Jornada Universitat i Empresa Cooperativa a la URV

La Universitat Rovira i Virgili i Aposta van organitzar la 1a Jornada Universitat i Empresa Cooperativa a la URV.
El passat 21 i 22 d'abril es va realitzar la 1a Jornada Universitat i Empresa Cooperativa a la Universitat Rovira i Virgili. El lloc de realització va ser a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques.
El dimarts 21 hi van participar el Dr. Pablo Girgado parlant del règim jurídic de la cooperativa, el Dr. Lluís Carreras centrant-se en l'economia cooperativa i en Jordi Garcia tractant el tema de la participació dels treballadors i treballadores a les empreses.
El dimecres 22, la Dra. Rosalía Alfonso va parlar de la perspectiva europea i el Dr. Isidro Guzmán de la reforma del règim comptable com a nous reptes del cooperativisme; el Dr. Pere Segarra va tractar els aspectes clau en la creació d'empreses cooperatives i la Dra. Maria Luisa Esteve va realitzar la seva ponència sobre la fiscalitat cooperativa. A més a més, hi va haver una presentació d'experiències cooperatives de Tarragona, per part de la Vivian Cano de Cerc@, SCCL, i una taula rodona on es va tractar el paper del cooperativisme català actual amb les intervencions d'en Miquel Miró, en Joseba Polanco, la Mariona Mateu i en Santos Hernández.
El tancament de la Jornada va ser realitzat per Santiago Esteban ,director de l’Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives.
A la jornada hi van participar una cinquantena de persones entre alumnes de la URV i persones interessades en el model d'empresa cooperativa.

Premi per a La Fageda

La Cooperativa de La Garrotxa ha rebut el premi Factor Humà Mercè Sala, per haver aconseguit la viabilitat econòmica del seu projecte empresarial.
La Fundació premia persones, projectes, equips i iniciatives que vagin d’acord amb els principis que impulsava Mercè Sala, que són: pragmatisme, innovació, visió global i humanitat.
El premi va ser lliurat en un acte organitzat amb motiu de l’homenatge a Mercè Sala, celebrat a la Torre Agbar de Barcelona el dia 12 de maig, amb assistència de mes de 250 directius d’empresa i representants del sector públic.

Xarxa RULESCOOP

Del 9 a l’11 de setembre tindran lloc a Montevideo (Uruguai) el IV Congrés de Rulescoop i les III Jornades de Cooperativisme, Associacionisme i Economia Solidària.
La temàtica central es "Autonomia i autogestió a les cooperatives. Instruments i metodologies per al seu desenvolupament".
Els eixos d’aprofundiment de la temàtica general de les jornades seran:

- Mercats i autonomia a les cooperatives.

- Participació democràtica i autogestió a les cooperatives.

- Polítiques públiques per al desenvolupament de l’autonomia i l’autogestió.

- Intercooperació i xarxes associatives.

Rulescoop agrupa universitats llatinoamericanes i europees que fan recerca sobre cooperativisme.

Jornada sobre cooperativisme d’habitatge

El dia 19 de juny tindrà lloc a València una jornada sobre "Noves perspectives pel cooperativisme d’habitatge" organitzada per IUDESCOOP i la Federació de Cooperatives d’Habitatges Valenciana.
S’hi debatran temes com:

- La diversificació de l’objecte social de les cooperatives d’habitatge en la legislació espanyola.

- Noves cooperatives per a noves necessitats d’habitatges. Experiències. Entre d’altres, Pere Esteve, de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, exposarà el tema "Cooperatives per a la cessió en ús dels habitatges".

- L’actuació pública i el cooperativisme d’habitatge.

La jornada conclourà amb l’acte de clausura de la 3a edició del Màster en Administració i Direcció d’Empreses i Entitats No Lucratives d’Economia Social (MADES), que imparteix IUDESCOOP.

Activitats del Projecte Barri Cooperatiu

El dia 30 d’abril va tenir lloc al Centre Social de Sants una conferencia titulada "Què són les cooperatives de treball?", que va anar a càrrec de Jordi Garcia, cooperativista, membre del consell de redacció de la revista Nexe i de la Xarxa d’Economia Solidaria, i coautor de La dimensió cooperativa.
Hi van assistir més de 80 persones, membres de les Federacions de Cooperatives i d’estructures de suport al cooperativisme, persones vinculades als moviments socials del barri, i persones que formen part de projectes precooperatius.
Barri Cooperatiu és un projecte impulsat per la cooperativa La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya que tracta de difondre els valors i les pràctiques del cooperativisme a nivell local i comunitari, impulsar les cooperatives existents a barris i pobles, i fomentar noves experiències.

Col·loqui Ibèric sobre Cooperativisme i Economia Social

Els dies 10 i 11 de juliol tindrà lloc a Santarem (Portugal) el V Col·loqui Ibèric sobre Cooperativisme i Economia Social, que seguirà el model iniciat a Còrdova l’any 2007. És organitzat per la Xarxa Portuguesa de Formació pel Tercer Sector i CIRIEC Espanya.
El tema del col·loqui serà "L’economia social i el desenvolupament sostenible".
Incorpora quatre sessions:
- Economia social - Solidaritat i cooperació.
- Economia social i crisi alimentaria.
- Economia social i RSE.
- El paper de l’economia social en una lògica de proximitat.

Jornades d’investigadors en economia social

Del 24 al 26 de juny se celebraran a Múrcia les XII Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa, organitzades per CIRIEC Espanya amb la col·laboració d’Ucomur, amb la temàtica "La crisi com oportunitat per a l’economia social".
S’han seleccionat diversos temes per a debatre en els tallers temàtics, entre d’altres:

- Crisi econòmica i ocupació a l’economia social.

- Crisi i ocupació: la resposta responsable de l’economia social a la inclusió laboral.

- La contribució de l’economia social en l’actual crisi econòmica com agent socialment innovador.

- El finançament de l’economia social en un entorn de crisi financera global.

- La crisi com a oportunitat per a la renovació de les polítiques públiques cap a l’economia social.

- Administració i direcció d’empreses d’economia social i cooperatives en temps de crisi.

- La crisi com a oportunitat per la redefinició del model de negoci de les caixes rurals, i la seva aposta per l’eficiència en costos.

VIII Jornada Corresponsables El valor d’una organització responsable

L’editorial MEDIARESPONSABLE va organitzar el passat 14 de maig la VIII Jornada Corresponsables, "El valor d’una organització saludable", a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. L’acte va comptar amb l’assistència de més de 150 persones i la participació de 15 experts procedents del món empresarial, l’Administració Pública, la societat civil, el tercer sector i de l’àmbit de la comunicació, que van reflexionar al voltant del concepte Salut Responsable. Sabrina Lauro, cap de l’Àrea d’Economia Cooperativa, va presentar els programes d’acompanyament RSE.COOP i RSE.PIME, posant l’èmfasi en el compromís del Departament de Treball per fomentar la qualitat i la millora de les condicions laborals per tal d’assolir un teixit empresarial català competitiu, innovador i socialment responsable.

Les persones

Marc Lloveres

Llicenciat en informàtica i MBA per la Universitat Ramon Llull.
Inicia la seva activitat en el món de la consultoria a Accenture, i lidera diferents projectes en entitats financeres a Barcelona i Mèxic. Realitza aquesta activitat durant 8 anys.
L’any 1999 s’incorpora a Granville Baird, una societat gestora d’entitats de capital risc, com a gerent d’inversions en un fons adreçat a empreses tecnològiques.

L’any 2002 s’incorpora al CIDEM per posar en marxa Invertec, societat que inverteix en empreses tecnològiques en la seva fase inicial. Posteriorment, com a responsable dels programes de finançament del CIDEM, desenvolupa programes...

Les empreses

SCIAS SCCL

Corrien els anys 70, i els serveis assistencials a Barcelona no cobrien les necessitats d’una societat com la barcelonina, que requeria una oferta sanitària més avançada i moderna que la que s’oferia en aquells moments.

En aquest context, el doctor Josep Espriu, president de la companyia d’assegurances Assistència Sanitària Col·legial (ASC), liderà un conjunt de ciutadans, vinculats a la companyia d’assegurances, que plantejaven crear una cooperativa de consum de serveis sanitaris amb la idea de rebre serveis assistencials, principalment llits hospitalaris, i alhora participar en la gestió...

Emprenedors Cooperatius

ALVENT, SCCL

Formen part de la cooperativa Miquel Arumí, enginyer tècnic d’obres públiques i president de la cooperativa; Àlex González, secretari i comercial de l’empresa; Bonaventura Fernández, vocal i enginyer tècnic d’obres públiques; i Núria Fernández, auditora de comptes i arquitecta. Són un grup homogeni que comparteix objectius, que aspira a aconseguir desenvolupar un projecte empresarial en un marc que els satisfaci, on puguin prendre les seves pròpies decisions i treballar en un ambient motivador.