dijous, 2 / juliol / 2009

Jornades cooperativistes a Sants(Bcn)

Us convidem a participar el proper 4 de juliol a la 87a edició del Dia Internacional del Cooperativisme, un acte que forma part del Projecte Barri Cooperatiu, per tal de difondre els valors i les pràctiques del cooperativisme a nivell local i comunitari, impulsar les cooperatives existents als barris i pobles i fomentar la creació de noves experiències.

El programa d’activitats és el següent:

A Cotxeres de Sants i la plaça Bonet i Muixí:

11h. Fira de cooperatives del barri

11.30h. Presentació de l’exposició Memòria Cooperativa a Sants

12h. Presentació Projecte Barri Cooperatiu, a càrrec de La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. A continuació, taula rodona El cooperativisme històric i els barris, presentada per la historiadora Dolors Marín

13h. Taller formatiu L’actualitat de les cooperatives: reptes i perspectives, amb Mireia Franch, directora general d’Economia Cooperativa, Social i l’Autoocupació

16h. Video-fòrum temàtic sobre experiències cooperatives d’arreu, a càrrec de Pim-Pam Films, SCCL

17h. Ruta històrica pel cooperativisme a Sants, a càrrec del col·lectiu Negres Tempestes

19h. Espectacle de Cloenda, a càrrec de La Faràndula Guillem Roca i la companyia Sapastre

A l’espai de la plaça de Sants:

11h. Matinal infantil amb jocs cooperatius i ludoteca, a càrrec d’Artijoc, SCCL

12h. Mercat d’intercanvi de Sants i presentació de la Xarxa d’Intercanvi de Sants

17h. Taller formatiu Com es constitueix una cooperativa de consum?, a càrrec de Germinal, SCCL

A banda de les activitats programades, hi haurà servei de bar tot el dia a càrrec de Teteria Malea, SCCL

Us hi esperem!

Barri Cooperatiu és un projecte impulsat per La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, per tal de difondre els valors i les pràctiques del cooperativisme a nivell local i comunitari, impulsar les cooperatives existents a barris i pobles i fomentar la creació de noves experiències.

Per a més informació visiteu www.sants.coop


Deutche Bank denuncia el canvi climàtic

Deutche Bank denuncia el canvi climàtic

Deutsche Bank ha inaugurat avui el primer comptador digital d'emissions en temps real, un cartell de 21 metres d'alçada, situat davant del Madison Square Garden de Nova York, on apareix la quantitat de CO2 existent al planeta en cada moment.
Aquest projecte forma part de la campanya Know the Number (Coneix la Xifra), que té per objectiu conscienciar la població mundial sobre les conseqüències del canvi climàtic. En la seva construcció han participat científics de l'Institut de Tecnologia de Massachusetts (MIT) i assessors mediambientals del Deutsche Bank.
Segons els resultats del comptador, les tones mètriques de CO2 que avui hi ha al planeta representen 364.000.000.000 dòlars, d'acord amb els sistemes de càlcul aprovats a Kyoto i Montreal.

divendres, 5 / juny / 2009

Informacions sobre cooperativisme català

1a Setmana de l’Economia Cooperativa

La Confederació de Cooperatives de Treball de Catalunya organitza, amb el suport del Departament de Treball, la 1a Setmana de l’Economia Cooperativa. Els actes tindran lloc entre el 30 de juny i el 2 de juliol al Palau de Congressos de Barcelona. La 1a Setmana de l’Economia Cooperativa vol ser el punt de trobada de les visions i les persones de l’economia cooperativa. Durant la setmana s’organitzaran ponències, activitats, taules rodones, espais d’assessorament i d’emprenedoria amb tallers, seminaris, entre d’altres. L’objectiu és apropar l’economia cooperativa al conjunt de la població i també oferir a les persones i empreses de l’economia cooperativa un espai per a compartir coneixements, intercanviar experiències i establir relacions de negoci i intercooperació.

Subvencions per a l’economia cooperativa

El DOGC 5373 de 6 de maig ha publicat la convocatòria per presentar sol·licituds per a la concessió de subvencions destinades al desenvolupament de les empreses d’economia cooperativa i per al foment, promoció, i divulgació de les cooperatives i societats laborals, d’acord amb les bases reguladores publicades al DOGC 5369 de 29 d’abril.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper dia 5 de juny.
Les sol·licituds de les subvencions s’han de presentar segons el model normalitzat, que és a disposició dels interessats a la pàgina web del Departament de Treball, www.gencat.cat/treball/economiacooperativa
Enguany es posa en marxa una nova línia de suport a la creació d’empreses cooperatives amb un ajut econòmic fins a 108.000 euros. Subvenciona les despeses de constitució de la cooperativa fins a un màxim de 10.000 euros, així com els serveis i assessorament extern fins a 24.000 euros. En cas que es contracti personal directiu se subvencionaran els costos salarials de 12 mesos de contractació fins a un màxim de 24.000 euros. També incorpora ajuts per a les inversions amb 50.000 euros de límit. A més es plantegen altres línies de treball:

- Suport les cooperatives per a la incorporació de socis o sòcies.

- Suport al creixement i la consolidació d’empreses d’economia cooperativa.

- Suport a les entitats representatives de l’economia cooperativa.

- Suport per al foment i promoció de l’economia cooperativa.

Durant l’any 2009 el Departament de Treball destina 7,6 milions d’euros per fomentar la creació i el creixement de les empreses cooperatives i societats laborals. Del total 6,4 milions es destinen a la nova ordre d’ajuts per al foment de l’economia cooperativa. I un total de 1,2 milions d’euros es destinen a bonificar les quotes dels treballadors que han capitalitzat l’atur per incorporar-se com a persones sòcies treballadores en una empresa d’economia cooperativa.


Cicle de jornades "Serveis d’atenció domiciliària: món local i cooperativisme"

L’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials i la Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses del Departament de Treball organitzen les Jornades sobre "Serveis d’Atenció Domiciliària: administració local i cooperativisme"

Aquestes jornades pretenen oferir tant al món municipal com als operadors locals -empreses cooperatives, entre d’altres- un marc per a la promoció i la gestió de SAD en el context de la Llei de la Dependència i la nova Llei de Serveis Socials.

El cicle consta de dues jornades: La primera, encaminada a les estratègies de futur per al SAD i als reptes de formació i qualificació en aquest àmbit, tindrà lloc el dia 17 de juny de 2009 a la Casa del Mar de Barcelona. La segona jornada, orientada a donar respostes a les noves necessitats socials a partir de la cooperació público-privada, es realitzarà en el marc de la Setmana de l’Economia Cooperativa l’1 de juliol de 2009 al Palau de congressos de Barcelona.

Tothom que hi estigui interessat pot confirmar la seva assistència abans del 12 de juny a : inscripcions_sce.treball@gencat.cat indicant a l’assumpte "Jornades SAD"


Avalis Emprèn

Ja és disponible per a les persones emprenedores el finançament d’Avalis Emprèn. Impulsat pel Departament de Treball, ACC1Ó i el Departament d’Economia i Finances, a través d’Avalis SGR, té com a objectiu facilitar l’accés al crèdit per a nous projectes d’emprenedoria i microempreses de 0 a 3 anys, constituïdes en diferents formes jurídiques, com autònoms, cooperatives, fundacions i associacions, pimes en general i microempreses que, tot i ser viables, no poden accedir al finançament requerit. Avalis permet finançar operacions fins a 100.000 euros, amb un màxim del 90% de l’import de la inversió.
Enguany, i en una primera fase, s’hi destinen 1,5 milions d’euros, ampliables, que permetran avalar operacions per un import global de 37,5 milions d’euros, beneficiant al voltant de 1.200 persones.

INICIA al Dia de l’emprenedor

INICIA: per la creació d’empreses va participar com a entitat promotora en el Dia de l’Emprenedor celebrat a Barcelona els dies 20 i 21 de maig. La present edició va batre tots els rècords, amb 6.500 visitants, molts dels quals van poder rebre assessorament sobre el seu projecte d’empresa per part del personal tècnic assessor d’INICIA per la creació d’empreses a l’estand de la Generalitat i a l’espai assessora’t. El Dia de l’emprenedor també va comptar amb la participació de la Federació de Cooperatives de Treball com a entitat col·laboradora i Ara_Coop va prestar igualment assessorament e persones emprenedores.

Presentació plataforma INICIA

El passat 14 de maig la consellera de Treball Mar Serna va inaugurar a la Torre Agbar la presentació de la plataforma web Inicia, un portal que pretén convertir-se en l’espai de referència per a les persones emprenedores que volen crear i consolidar noves empreses a Catalunya i un espai de referència per a les entitats col·laboradores d’INICIA: per la creació d’empreses, i el seu personal tècnic.
Aquesta jornada, es va estructurar en dues parts. En la primera part de la jornada presentada per Mireia Franch, Directora General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses emmarcada en l’àmbit de la comunicació i l’emprenedoria es va comptar amb la ponència del Sr. Manuel Campo Vidal i amb la intervenció del Sr. Lluís Rodriguez, Subdirector General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, que va presentar la plataforma Web. La segona part de la jornada va consistir en un taller de formació adreçat al personal tècnic de les entitats d’Inicia, amb l’objectiu d’orientar als tècnics i tècniques en la navegació i ús dels aplicatius del web

Capitalització de prestacions de l’atur

El DOGC 5369 de 29 d’abril ha publicat l’import màxim per a l’any 2009 destinat a les subvencions consistents en l’abonament de les quotes de la Seguretat Social als treballadors/es que hagin capitalitzat la prestació d’atur, que serà de 1.000.000 d’euros.

Durant l’any 2008 van capitalitzar les prestacions bàsiques per desocupació un total de 6.706 persones a Catalunya, de les quals 50 eren autònoms minusvàlids, 5.880 eren autònoms no minusvàlids, 507 socis de cooperatives, i 269 socis de societats laborals. Aquestes xifres són molt superiors a les de l’any 2002, amb un total de 1.719 persones, principalment pel fet que, enguany, han tingut la possibilitat de capitalitzar autònoms no minusvàlids, i inferiors a les de 2007, amb un total de 7.115 autònoms, 480 socis de cooperatives i 318 socis de societats laborals.
En el conjunt de l’estat van ser un total de 39.302 les persones que van capitalitzar, 367 autònoms minusvàlids, 34.176 autònoms no minusvàlids, 2.528 socis de cooperatives i 2.231 socis de societats laborals.


Estudi sobre les barreres a la consolidació i al desenvolupament d’empreses a Catalunya

El Departament de Treball ha endegat un estudi que analitza les barreres a la consolidació i al desenvolupament d’empreses amb l’objectiu de aportar-hi solucions. Aquest estudi sense precedents a Catalunya es realitza en col·laboració amb un equip de treball format per professors del departament de Economia i Organització d’Empreses de la UB i el programa Innova de la UPC.
Per aquest motiu, s’ha elaborat un qüestionari mitjançant el qual es vol conèixer la experiència de persones que hagin iniciat una empresa a Catalunya, ja sigui perquè no han pogut continuar amb el seu projecte empresarial o per fer una valoració sobre els obstacles i les dificultats amb les què s’han trobat en el procés de creació de la seva empresa.

Per tal de poder comptar amb el màxim nombre d’opinions possible el qüestionari es troba en línea i és accessible per a tothom que vulgui aportar la seva experiència.

Jornada RSE en un moment de canvis, reptes i oportunitats

El passat 13 de maig es va celebrar a la Casa Llotja de Mar de Barcelona la jornada "RSE en un moment de canvis, reptes i oportunitats". La directora general d'Economia Cooperativa i Creació d'Empreses, Mireia Franch i en Narcís Bosch, director gerent del Consell General de Cambres de Catalunya, com a representants de les institucions que impulsen el programa RSE.pime van inaugurar la jornada.
Anna Fuster, coordinadora del programa, va fer un balanç de l’estat del programa RSE.pime, un repàs del perfil de les empreses participants i la metodologia aplicada posant especial èmfasi a la planificació estratègica i la participació dels grups d'interès. L’acte va seguir amb una taula rodona, moderada per el president del Grup Pharos, Marcos Urarte, amb les intervencions de Juan Alfaro, secretari general del Club Excelencia en Sostenibilidad, que va posar de manifest la doble vessant tàctica i estratègica de la responsabilitat social, Josep Ma Lozano, professor d’ESADE i director de l’Institut Persona, Empresa i Societat (IPES) va exposar el seu decàleg a través del qual elabora una diagnosi de la situació actual de la responsabilitat social i els seus reptes de futur, i finalment, en Carles Campuzano, diputat de CiU i membre de la subcomissió parlamentària de Responsabilitat Social Corporativa que va donar una visió més política de l’RSC.
La cloenda de la jornada va anar a càrrec del President de la Cambra de Comerç de Terrassa, Sr. Marià Galí i la Consellera de Treball, l’Honorable Sra. Mar Serna.

Josep Maria Lozano va fer un interessant apunt sobre el programa RSE_Pime en el seu bloc


RSE a la Trobada del Professorat de Formació i Orientació Laboral (FOL)

La Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses va participar a la Trobada del Professorat de Formació i Orientació Laboral (FOL), organitzada per l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, el passat dia 15 de maig. La presentació de Sabrina Lauro, cap de l’Àrea d’Economia Cooperativa, va ser una aproximació al concepte, beneficis i programes d’implementació de l’RSE, amb una part d’exemples pràctics de gestió socialment responsable a l’empresa. A la trobada es va destacar la idoneïtat d’incorporar coneixements sobre RSE al Mòdul de FOL, comú als cicles de Grau Mitjà i Superior dels ensenyaments de Formació Professional, per tal de transmetre els valors de l’RSE entre els professionals que entren al mercat laboral i que formaran les empreses del futur.

Notícies

Assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball

El passat 28 de maig es va celebrar l’assemblea de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. L’acte va comptar amb la participació de la consellera de Treball, Mar Serna, i de la directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, Mireia Franch, que va parlar sobre la futura de Llei de cooperatives. Altres temes tractats van ser el Pla estratègic de la Federació per al període 2010-2010 i el Pla de gestió per a aquest 2009 de la Federaciçó, Aposta, Ara_coop i la Fundació Seira. Així mateix la federació ha elaborat la seva memòria d’activitats de l’any 2008.

Ara_Coop dóna suport al 25% de les cooperatives que es creen a Catalunya

Ara_ Coop ha donat suport a la creació de 9 cooperatives en els 4 primer mesos. Aquesta xifra representa gairebé un 25% de les cooperatives creades a Catalunya durant aquest període, que han estat 37. De les cooperatives que s’han creat amb el suport d’Ara_Coop, 8 són de treball associat i una d’habitatges. En concret es tracta de les empreses Logitrans rocamar, sccl; Torre solar, sccl; Ark instal·lacions, sccl; Experiència educativa el roure, sccl; Granja-escola Can Masó, sccl; Connectats, sccl; Dosotres, sccl; Centre equinoteràpia Cadí Moixeró, sccl i Sap spai, sccl.

Ara_Coop és una cooperativa dedicada a promoure la creació d’empreses cooperatives, els seus socis són l’Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives, la Confederació de Cooperatives de Catalunya i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya.


Subvencions a les cooperatives agràries

El Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha convocat ajuts per al foment de la concentració, la intercooperació de les cooperatives agràries i les entitats associatives agràries, com a factor d'incentivació que contribueix al desenvolupament del sector agroalimentari i a incrementar la dimensió econòmica i social de les cooperatives, així com a restablir i potenciar la competitivitat de les cooperatives i de les zones rurals i facilitar el desenvolupament d'activitats econòmiques i socials amb l'adopció de mesures de modernització, de gestió empresarial i de comercialització.
El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper 30 de juny.

Les xifres de l’economia cooperativa

Segons les dades facilitades pel Ministeri de Treball i Immigració, en data 31 de març de 2009 hi havia a Espanya un total de 41.104 empreses d’economia cooperativa, de les quals 24.172 eren cooperatives, 14.830 societats limitades laborals i 2.102 societats anònimes laborals.
Respecte del trimestre anterior el nombre empreses s’ha reduït en un 3,1% i, respecte del mateix període de l’any anterior, el nombre d’empreses d’economia cooperativa ha baixat en un 8,2%.
L’ocupació que generen aquestes empreses és de 397.645 treballadors que, en la seva major part, pertanyen a cooperatives (299.890), societats limitades laborals (68.276) i societats anònimes laborals (29.479). Respecte del mateix període de l’any anterior l’ocupació ha baixat en un 8,7%.
Pel que fa a la distribució per comunitats autònomes, Andalusia compta amb 86.622 empreses d’economia cooperativa, Euskadi amb 65.760, Catalunya en té 48.253 i la Comunitat Valenciana 47.842. Malgrat que el descens mig ha estat d’un 8,7%, a Catalunya el nombre d’empreses ha baixat en un 6%.

El Nou Pla Comptable per a Cooperatives en el III Congrés de Comptabilitat i Direcció

Els propers dies 11 i 12 de juny es celebrarà el II Congrés Català de Comptabilitat i Direcció a ESADE. En aquest concgrés hi participa Ara_Coop com a organitzador de la Sessió de Treball número 6: "Nou marc fiscal i comptable de les empreses cooperatives" que tindrà lloc el dia 11 al vespre.
En aquest marc tindrà lloc la presentació de la publicació "Nou Pla Comptable per a Cooperatives. Proposta d’adaptació pràctica, amb definicions i exemples". Una nova eina desenvolupada per Ara_Coop amb la col·laboració de L'Institut per a la Promoció i la Formació Cooperatives i les professores de la Universitat Pompeu Fabra, Ester Oliveras i Carol Romay.

1a Jornada Universitat i Empresa Cooperativa a la URV

La Universitat Rovira i Virgili i Aposta van organitzar la 1a Jornada Universitat i Empresa Cooperativa a la URV.
El passat 21 i 22 d'abril es va realitzar la 1a Jornada Universitat i Empresa Cooperativa a la Universitat Rovira i Virgili. El lloc de realització va ser a la Sala de Graus de la Facultat de Ciències Jurídiques.
El dimarts 21 hi van participar el Dr. Pablo Girgado parlant del règim jurídic de la cooperativa, el Dr. Lluís Carreras centrant-se en l'economia cooperativa i en Jordi Garcia tractant el tema de la participació dels treballadors i treballadores a les empreses.
El dimecres 22, la Dra. Rosalía Alfonso va parlar de la perspectiva europea i el Dr. Isidro Guzmán de la reforma del règim comptable com a nous reptes del cooperativisme; el Dr. Pere Segarra va tractar els aspectes clau en la creació d'empreses cooperatives i la Dra. Maria Luisa Esteve va realitzar la seva ponència sobre la fiscalitat cooperativa. A més a més, hi va haver una presentació d'experiències cooperatives de Tarragona, per part de la Vivian Cano de Cerc@, SCCL, i una taula rodona on es va tractar el paper del cooperativisme català actual amb les intervencions d'en Miquel Miró, en Joseba Polanco, la Mariona Mateu i en Santos Hernández.
El tancament de la Jornada va ser realitzat per Santiago Esteban ,director de l’Institut per a la Promoció i Formació Cooperatives.
A la jornada hi van participar una cinquantena de persones entre alumnes de la URV i persones interessades en el model d'empresa cooperativa.

Premi per a La Fageda

La Cooperativa de La Garrotxa ha rebut el premi Factor Humà Mercè Sala, per haver aconseguit la viabilitat econòmica del seu projecte empresarial.
La Fundació premia persones, projectes, equips i iniciatives que vagin d’acord amb els principis que impulsava Mercè Sala, que són: pragmatisme, innovació, visió global i humanitat.
El premi va ser lliurat en un acte organitzat amb motiu de l’homenatge a Mercè Sala, celebrat a la Torre Agbar de Barcelona el dia 12 de maig, amb assistència de mes de 250 directius d’empresa i representants del sector públic.

Xarxa RULESCOOP

Del 9 a l’11 de setembre tindran lloc a Montevideo (Uruguai) el IV Congrés de Rulescoop i les III Jornades de Cooperativisme, Associacionisme i Economia Solidària.
La temàtica central es "Autonomia i autogestió a les cooperatives. Instruments i metodologies per al seu desenvolupament".
Els eixos d’aprofundiment de la temàtica general de les jornades seran:

- Mercats i autonomia a les cooperatives.

- Participació democràtica i autogestió a les cooperatives.

- Polítiques públiques per al desenvolupament de l’autonomia i l’autogestió.

- Intercooperació i xarxes associatives.

Rulescoop agrupa universitats llatinoamericanes i europees que fan recerca sobre cooperativisme.


Jornada sobre cooperativisme d’habitatge

El dia 19 de juny tindrà lloc a València una jornada sobre "Noves perspectives pel cooperativisme d’habitatge" organitzada per IUDESCOOP i la Federació de Cooperatives d’Habitatges Valenciana.
S’hi debatran temes com:

- La diversificació de l’objecte social de les cooperatives d’habitatge en la legislació espanyola.

- Noves cooperatives per a noves necessitats d’habitatges. Experiències. Entre d’altres, Pere Esteve, de la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, exposarà el tema "Cooperatives per a la cessió en ús dels habitatges".

- L’actuació pública i el cooperativisme d’habitatge.

La jornada conclourà amb l’acte de clausura de la 3a edició del Màster en Administració i Direcció d’Empreses i Entitats No Lucratives d’Economia Social (MADES), que imparteix IUDESCOOP.


Activitats del Projecte Barri Cooperatiu

El dia 30 d’abril va tenir lloc al Centre Social de Sants una conferencia titulada "Què són les cooperatives de treball?", que va anar a càrrec de Jordi Garcia, cooperativista, membre del consell de redacció de la revista Nexe i de la Xarxa d’Economia Solidaria, i coautor de La dimensió cooperativa.
Hi van assistir més de 80 persones, membres de les Federacions de Cooperatives i d’estructures de suport al cooperativisme, persones vinculades als moviments socials del barri, i persones que formen part de projectes precooperatius.
Barri Cooperatiu és un projecte impulsat per la cooperativa La Ciutat Invisible i la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya que tracta de difondre els valors i les pràctiques del cooperativisme a nivell local i comunitari, impulsar les cooperatives existents a barris i pobles, i fomentar noves experiències.

Col·loqui Ibèric sobre Cooperativisme i Economia Social

Els dies 10 i 11 de juliol tindrà lloc a Santarem (Portugal) el V Col·loqui Ibèric sobre Cooperativisme i Economia Social, que seguirà el model iniciat a Còrdova l’any 2007. És organitzat per la Xarxa Portuguesa de Formació pel Tercer Sector i CIRIEC Espanya.
El tema del col·loqui serà "L’economia social i el desenvolupament sostenible".
Incorpora quatre sessions:
- Economia social - Solidaritat i cooperació.
- Economia social i crisi alimentaria.
- Economia social i RSE.
- El paper de l’economia social en una lògica de proximitat.

Jornades d’investigadors en economia social

Del 24 al 26 de juny se celebraran a Múrcia les XII Jornades d’Investigadors en Economia Social i Cooperativa, organitzades per CIRIEC Espanya amb la col·laboració d’Ucomur, amb la temàtica "La crisi com oportunitat per a l’economia social".
S’han seleccionat diversos temes per a debatre en els tallers temàtics, entre d’altres:

- Crisi econòmica i ocupació a l’economia social.

- Crisi i ocupació: la resposta responsable de l’economia social a la inclusió laboral.

- La contribució de l’economia social en l’actual crisi econòmica com agent socialment innovador.

- El finançament de l’economia social en un entorn de crisi financera global.

- La crisi com a oportunitat per a la renovació de les polítiques públiques cap a l’economia social.

- Administració i direcció d’empreses d’economia social i cooperatives en temps de crisi.

- La crisi com a oportunitat per la redefinició del model de negoci de les caixes rurals, i la seva aposta per l’eficiència en costos.


VIII Jornada Corresponsables El valor d’una organització responsable

L’editorial MEDIARESPONSABLE va organitzar el passat 14 de maig la VIII Jornada Corresponsables, "El valor d’una organització saludable", a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona. L’acte va comptar amb l’assistència de més de 150 persones i la participació de 15 experts procedents del món empresarial, l’Administració Pública, la societat civil, el tercer sector i de l’àmbit de la comunicació, que van reflexionar al voltant del concepte Salut Responsable. Sabrina Lauro, cap de l’Àrea d’Economia Cooperativa, va presentar els programes d’acompanyament RSE.COOP i RSE.PIME, posant l’èmfasi en el compromís del Departament de Treball per fomentar la qualitat i la millora de les condicions laborals per tal d’assolir un teixit empresarial català competitiu, innovador i socialment responsable.

Les persones

Marc Lloveres

Llicenciat en informàtica i MBA per la Universitat Ramon Llull.
Inicia la seva activitat en el món de la consultoria a Accenture, i lidera diferents projectes en entitats financeres a Barcelona i Mèxic. Realitza aquesta activitat durant 8 anys.
L’any 1999 s’incorpora a Granville Baird, una societat gestora d’entitats de capital risc, com a gerent d’inversions en un fons adreçat a empreses tecnològiques.

L’any 2002 s’incorpora al CIDEM per posar en marxa Invertec, societat que inverteix en empreses tecnològiques en la seva fase inicial. Posteriorment, com a responsable dels programes de finançament del CIDEM, desenvolupa programes...

Les empreses

SCIAS SCCL

Corrien els anys 70, i els serveis assistencials a Barcelona no cobrien les necessitats d’una societat com la barcelonina, que requeria una oferta sanitària més avançada i moderna que la que s’oferia en aquells moments.

En aquest context, el doctor Josep Espriu, president de la companyia d’assegurances Assistència Sanitària Col·legial (ASC), liderà un conjunt de ciutadans, vinculats a la companyia d’assegurances, que plantejaven crear una cooperativa de consum de serveis sanitaris amb la idea de rebre serveis assistencials, principalment llits hospitalaris, i alhora participar en la gestió...


Emprenedors Cooperatius

ALVENT, SCCL

Formen part de la cooperativa Miquel Arumí, enginyer tècnic d’obres públiques i president de la cooperativa; Àlex González, secretari i comercial de l’empresa; Bonaventura Fernández, vocal i enginyer tècnic d’obres públiques; i Núria Fernández, auditora de comptes i arquitecta. Són un grup homogeni que comparteix objectius, que aspira a aconseguir desenvolupar un projecte empresarial en un marc que els satisfaci, on puguin prendre les seves pròpies decisions i treballar en un ambient motivador.

dimecres, 29 / abril / 2009

Vídeos xerrada "idees amb èxit" amb Salvador Vinyes i Jaume Capdevila (KAP)

En el marc de jornades de formació per encara el futur dels joves, es varen fer jornades informatives, com la d´"Idees amb èxit", amb el suport del Consell Coamrcal i el CFI, on exposaven exemple de dos Berguedans, el dissenyador Salvador Vinyes(conegut popularment pel simbol de la patum) i el dibuixant Jaume Capdevila (KAP), ninotaire de la Vanguardia i Mundo Deportivo, blocaire i impulsor del web negre, entre d´altres, que podeu seguir en els següents vídeos de la xerrada i posterior col.loqui:










dimarts, 14 / abril / 2009

Departament de Treball fomenta que les empreses contractin un agent per a la igualtat o elaborin un pla d’igualtat

El Departament de Treball fomenta que les empreses contractin un agent per a la igualtat o elaborin un pla d’igualtat
Arxius
declaració Sara Berbel
• Les ajudes atorgades l’any 2008 han permès la contractació de 24 agents i l’elaboració de 73 plans • En la nova ordre es destinaran 1.470.000 d’euros
El Departament de Treball destinarà enguany 1.470.000 euros a donar suport a les empreses que contractin un agent per a la igualtat o que elaborin un pla d’igualtat. Així, el Govern vol ajudar a aquelles empreses que adoptin mesures per fomentar la igualtat d’oportunitats entre dones i homes, i que millorin els índexs de la paritat en tots els estaments jeràrquics de la seva organització. El Govern continua així ampliant de manera significativa la inversió i els ajuts que es destinen al foment de la igualtat en l’àmbit laboral.

La mesura adoptada pel Govern el passat dimarts és la convocatòria de subvencions perquè les empreses elaborin el seu Pla d’igualtat o contractin un agent per a la igualtat.

Durant el 2008, un total de 24 empreses han rebut el suport per crear la figura d’agent per a la igualtat i 73 empreses per elaborar un pla d’igualtat. Des de que es va posar en marxa aquesta iniciativa l’any 2005 s’han contractat 55 agents d’igualtat i s’han elaborat 160 plans d’igualtat.

Amb l’objectiu d’ajudar a les empreses a introduir la figura de l’agent per a la igualtat o a elaborar un Pla d’Igualtat adreçat als seus treballadors i treballadores, el Departament de Treball va posar en marxa aquesta ordre de forma pionera l’any 2005. D’aquesta manera es va avançar a la Llei orgànica per a la Igualtat efectiva de dones i homes, que es va aprovar el mes de març de 2007, la qual obliga a les empreses de més de 250 persones a negociar amb els representants dels treballadors i treballadores l’elaboració d’un pla d’igualtat.
Aquesta iniciativa consta de dos programes:

- Pla d’Igualtat a l’empresa de 30 o més persones treballadores

Es concediran ajuts que poden arribar fins a 10.000 euros, degudament pressupostats i justificats, per a l’elaboració d’un pla d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones dins de l’empresa, sigui per personal capacitat de la pròpia empresa o sigui mitjançant l’encàrrec a una entitat especialitzada. Les empreses podran elaborar plans d’igualtat que permetin fer una anàlisi de la situació actual de l’empresa i establir possibles alternatives per millorar en l’àmbit de la igualtat d’oportunitats. Es poden acollir a aquestes ajudes les empreses privades, públiques i entitats autònomes públiques que tinguin 30 o més persones treballadores.

- Agent per a la igualtat d’oportunitats a empreses de 100 o més persones
treballadores

Es concediran ajuts que podran ser de 15.000 euros, com a màxim, si l’empresa ja té elaborat un pla d’igualtat, i de 20.000 euros, com a màxim, si encara l’ha d’elaborar. Les empreses podran incorporar en el seu personal l’agent per a la igualtat, a fi i efecte d’introduir la perspectiva de gènere en les diferents accions que es desenvolupin a l’empresa.

En el supòsit que l’empresa no disposi de pla d’igualtat, la durada aproximada de la feina de l’agent és de 2 anys, durant els quals haurà de realitzar funcions com l’elaboració d’una diagnosi interna de la pròpia unitat de treball per tal de conèixer en profunditat quines són les possibles situacions de desigualtat que s’hi produeixen. També haurà d’elaborar un Pla d’igualtat amb mesures concretes que es puguin desenvolupar dins l’empresa i que han d’incloure, entre d’altres actuacions relacionades amb els eixos la implementació del 50% de les mesures incloses en el pla d’actuació, i l’avaluació del grau d’assoliment de les actuacions realitzades i fer propostes de millora respecte dels objectius no assolits.

En el supòsit en què l’empresa ja disposi de pla d’igualtat, la durada aproximada de la feina de l’agent és d’1 any, durant el qual haurà de realitzar funcions com la implementació del 75% de les mesures o actuacions incloses
en el pla d’actuació; l’avaluació del grau d’assoliment de cadascuna de les
actuacions realitzades; i el seguiment del pla i realitzar propostes de millora
respecte dels objectius no assolits.

Amb aquesta convocatòria es dóna compliment a les mesures recollides a l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana per fomentar la igualtat d’oportunitats, lluitar contra la discriminació per motius de gènere i avançar en l’àmbit de la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
Documents relacionats
declaració Sara Berbel [MP3 - 1.04 MB]

FONT: GENCAT.CAT

dilluns, 26 / maig / 2008

Informe de les TIC a l´àmbit Català de la FOBSIC

L’STSI presenta el primer estudi sobre el sector TIC a Catalunya


L’informe, elaborat per la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), fa una anàlisi detallada de la situació actual del mercat de les TIC a Catalunya i una previsió de la seva evolució fins al 2010.

decoració secció
L’estudi proporciona una avaluació quantitativa que permet conèixer amb detall la distribució i dimensió del mercat TIC a tot el territori català.
decoració secció
Arxiu Adjunt 'El sector TIC a Catalunya' per A. Delgado (Penteo) [pdf 468kB]
Arxiu Adjunt 'Anàlisi estratègica del Sector TIC a Catalunya' per F. Miralles (FOBSIC) [pdf 144KB]
Arxiu Adjunt 'Accions del Govern de Catalunya pel Sector TIC' per Josuè Sallent (STSI) [pdf 2,98MB]
Horitzó 2010
El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, va presentar ahir dia 20 de maig de 2008 ‘El mercat de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a Catalunya: 2007-2010’, el primer estudi sobre el sector de les TIC a Catalunya. L’informe, que ha elaborat la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC) per encàrrec de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI), i amb la col·laboració de l’e mpresa Penteo, fa una anàlisi detallada de la situació actual del mercat TIC català i una previsió de la seva evolució fins al 2010.

L’estudi proporciona una avaluació quantitativa que permet conèixer amb detall la distribució i dimensió del mercat TIC a tot el territori català, i ofereix un nivell de concreció i segmentació que possibilita el disseny i la promoció d’iniciatives per a la consolidació i creixement del sector a Catalunya. En aquest sentit, l’informe destaca el subsector de les comunicacions com el més significatiu en termes de producció dins el sector TIC actual i apunta com a subsector amb més potencial de creixement el dels serveis TIC.

El secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch ha assegurat que “ aquest estudi permet contrastar l’estratègia actual del govern en matèria de política industrial TIC amb les necessitats reals del sector” i, per tant, “identificar les actuacions a tirar endavant tant des de l’administració com des d’altres entitats i institucions involucrades.”

La presentació d’aquest estudi va tenir lloc en el marc del Bdigital Global Congress que se celebra fins al 22 de maig al Palau de Congressos de la Fira de Barcelona, concretament dins la jornada ‘El sector TIC a Catalunya. Horitzó 2010’, que va comptar també amb una taula de debat d'experts i representants sectorials.


Podeu consultar el contingut de l'informe complet i el resum executiu aquí.

dissabte, 15 / desembre / 2007

Sobre la "Kaka-Cola" que no t´han explicat

Aquesta és la reproducció d´un correu electrònic sobre l´altra realitat de la que anomenen "KAKA-Cola"
avís: el contingut del mail és impactant, s'aconsella a les persones altament sensibles que s'abstinguin de llegir-lo.
el contingut d'aquest correu pot alterar la seva percepció social convertint-lo en un ésser crític enfront la realitat que l'envolta, i pot provovar-li comportaments insurreccionals i dissidents envers allò establert.

30 motius per no donar diners a the coca-cola company
va finançar amb 610000$ la campanya electoral de george bush
conté productes transgènics
té un poder polític econòmic i polític inconcebible:
compta amb delegacions a més de 200 països, incloent paraisos fiscals com bahrein o les illes caimán, per tal d'evadir impostos pels seus beneficis... que l'any 2003 van ser 21044milions de dòlars! (1/2 de les despeses previstes per la onu per garantitzar l'educació bàsica a tott/es els nens/nenes del món).
impulsa forts grups de pressió: es va oposar al tractat de kyoto mitjançant els seus loobys 'US council for international business, la business round table; va ser la fundadora de la international life science institute, molt influent la ala FAO i a la OMS. etc
casualitat que el president mexicà fox sigui exrepresentant de coca-cola? i adolfo calero, exgerent de coca-cola, agent de la cia i cara pública de la contra nicaranguenca? i l'embaixador de eeuu a la índia?i el colpista cisneros a venezuela?
1999. kerala (índia). coca-cola arrassa plantacions agricoles extraient diàriament 1,5 milions de litres d'aigua subterrània, fins que la cort suprema li prohibeix l'activitat. A la índia existeixen 90 fàbrikes de coca-cola i pepsi i cadascuna d'elles extreuen més d'1 milió de litres diaris (que cobririen les necessitats de milions de persones) i segueix un precodeminet com a poc, nul·lament efectiu: es calcula que aquestes empreses necessiten com a mínim 4 litres d'aigua neta per tal de produir un litre del seu producte. És a dir, que per cada llauna que produeixen retornen al subsòl de les regions 3 llaunes d'aigua contaminada amb plom, cadmi, i crom.
1999-2000, atlanta, eeuu.: sancionada 10 vegades per les seves condicions insalubbres i greus pèrdues químiques per l'organisme de seguretat i salut laboral (OSHA).
1999, polònia: condemna per vendre begudes contaminades amb fongs. Tb el 1991 a colòmbia, el 1999 es trobà diòxid de carboni a bèlgica, raticides a holanda, 2004 bromat a anglaterra.
coca-cola sobrepassa 87 vegades el límit europeu de pesticides com lindane i ddt (prohibit en alguns països europeus pels seus efectes cancerígens).
2000, chiapas: un cop privatitzada l'aigua de la reserva ecològica del cerro huitepec, distribueix aigua amb dues vegades el permès el valor de plom.
2002, pakistan. es fotografien les seves pràctiques d'explotació infantil; nens/es cosint pilotes de futbol promocionades per la companyia.
2002, índia. condemnada per la cort suprema per desastre medioambiental al pintar publicitat gegant directament sobre roca viva a l'himalaya.
2003, panamà. multada per contaminar amb tinta vermella (emprada als seus sucs de fruites) al riu matasnillo i a la bahia de panamà. la costa va quedar de color rosa.
2003,eeuu: acomiada 3700 treballadors mentre pagava bonus per productivitat de 8.400.000$ als seus sis càrrecs més alts. (?¿?¿?¿?¿?¿?¿?¿)
2003,eeuu: el 24% dels seus contractes indefinits són substituïts per temporals sense cap assegurança sanitària. els treballadors fixes no tenen pla de pensions i paguen 212$ al mes per la seva assegurança sanitària (els de pepsi 41$).
el març de 2004 the coca-cola company va reconèixer que la seva marca dasani envasava aigua de l'aixeta i no presa dels manantials.
repressió sindical a colòmbia:s'han documentat 9 assassinats i 179 casos d'amenaces, segrestaments i trtures a treballadors de la companyia, la qual empra paramilitars, per fer perdre força al sindicat sinaltrainal i el comité de vaga.
1990: assassinat A.Eloy durant una vaga; era membre de la junta directiva del sindicat recent citat i del comité de vaga. poc desrpés ho són L.E. Giraldo i L.E. Gómez, tots ells treballadors de coca-cola, i dirigents sindicals del municipi de carepa, durant la negociació d'un ple de peticions.
1996. coca-cola tanca la seva planta per tal d'acomiadar a 150 obrers de sindicats. es suicida a la fàbrica G.G. Maigual davant la suspensió de pagament. 2 anys després, la planta reinicia l'activitat amb treballadors temporals.
1996: és assassinat al seu lloc de treball I.S.Gil, negociador principal del ple de peticions abans citat. el seu germà va abandonar el seu lloc per amenaces. la seva dona va ser assassinada l'any 2000.
1997: luis adolfo múnera és assassinat després de guanyar un judici a coca-cola.
2001: assassinat O.D.Soto que havia substituït a I.S.Gil en les negociacions del mateix ple de peticions.

Aquesta és la cara de l gegant 'the coca-cola company'. sabies que altres productes de la companyia són: fanta, bonaqua, sprite, aquarius, nestea, minute maid, tab, sonfil, finley, nordic mist, fruitopia... n'hi ha 324 diferents .
font: pàg de contrainfo d'internet. es prefereix no posar-la per si es fa disfusió.

és necessari finançar tot això per tal de beure un refresc????? ?si en consumeixes, toca de peus a terra, també n'ets culpable!! no per oblidat deixa d'ocórrer!
tu sabràs que fas, qüestiona't si tens consciència si després de conèixer tot això continues bebent aquests refrescos.

dimarts, 11 / desembre / 2007

Los robots sustituirán a los trabajadores

Tras la revolucion de la informatica en las comunicaciones y la robotica especializada en las fabricas de automoviles y componentes y laminados y extrusion se preparan nuevas generaciones de robots capaces de sustituir ventajosamente al hombre en tareas penosas o peligrosas y en tareas domesticas , y puden generar una nueva expulsión masiva de trabajadores manuales.

En el terreno militar los aviones espias sin piloto , los misiles teleguiados inteligentes y una nueva generacion de tanques y combatientes de ametralladoras y morteros en puestos fijos de campa€ ¦ña se prepara para ser enviado al terreno militar en misiones especializadas . Son los soldados del futuro que sustituiran a la artilleria de campaña a la infanteria de posicion y trinchera y permitiran componer ejercitos muy escasos de personal humano y nutridos de estos combatientes que no sienten el dolor ni el miedo .

En la construccion una nueva generacion de robots podran construir paredes enlucir fachadas pintar paredes interiores y realizar encofrados y techar . En el ambito domestico una proxima serie de robots realizaran tareas sencillas tales como limpiar el polvo y fregar los suelos y tambien recoger y ordenar mesas y controlar los electrodomesticos . En la agricultura realizaran las tareas de recogidas manuales de frutos , hortalizas legumbres y arroz sin el menor cansancio o desgaste . En los alamcenes haran tareas de movimiento de maquinaria interior almacenamiento y transporte en las naves y muchas funciones mecanicas en las tareas productivas .

La revolucion de robots de primera generacion esta servida a la carta . la Robotica traspasa el mundo industrial y se extiende en los demas sectores productivos . Las economias occidentales agobiadas por el peso de la carisima mano de obra de occidente podran sustituir parte de sus plantillas por material robotico capaz de abaratar los costes de la produccion hasta hacerlos competitivos con los paises de menor banda salarial ...
El fabricante de automóviles Toyota pretende poner en el mercado para el a€ ¦ño 2010 varios robots capaces de realizar todo tipo de tareas prácticas. Su último desarrollo son dos autómatas: uno puede tocar el violín y el otro está destinado a ayudar a personas con problemas de movilidad.
Toyota afirma que para lograr su objetivo de comercializar robots para las tareas cotidianas piensa poner a trabajar en esta materia a 200 ingenieros en los próximos tres años. También construirá una factoría específica para estos ingenios, que estará lista el próximo.

En una demostración celebrada hoy, la compañía japonesa ha enseñado un robot que mide metro y medio y tiene forma de humanoide. Lo que le diferencia de otros autómatas es que es capaz de interpretar música con un violín. No es su primer robot músico, pues en el pasado ya desarrolló otro que tocaba la trompeta.
También mostró un robot destinado a ayudar a personas con problemas de movilidad en transportes cortos. Tiene aspecto de silla de ruedas motorizada.
El objetivo de Toyota es desarrollar robots de compañía que puedan desempeñar tareas en el ámbito doméstico, como cuidadores, en fábricas y en el transporte de corta distancia.

Fuente: http://axxon.com.ar/not/180/c-1803020.htm

dimecres, 5 / desembre / 2007

Nicaragua i Unión Fenosa.

Nicaragua y Unión Fenosa.
Estimados amigos:
Últimamente y en relación con la "caña" que se les está dando a los gobiernos de izquierda de varios paises latinoamericanos por parte de los fieles del "pensamiento único", muchos de los defensores de "los intereses de de la patria" han cerrado filas en torno a los intereses de las multinacionales españolas que operan en Latinoamérica y, en particular, las compañías eléctricas, cuando soplan vientos de posible nacionalización de los servicios que explotan en los países donde operan o de endurecimiento de las condiciones en las que operan.
Como no soy experto economista, no me atrevo a juzgar objetivamente las razones que puedan asistir a esas empresas en su legítimo afán de rentabilizar su actividad, obteniendo el máximo beneficio para sus accionistas, y a los gobiernos que plantean la nacionalización o el endurecimiento de las condiciones de privatiación del sector, en defensa de los legítimos intereses de sus ciudadanos. Supongo que cada caso hay que examinarlo en su contexto, espacial y temporal, y en función de las circunstancias estructutales o coyunturales que se den.
En cualquier caso, recientemente he tenido acceso a un interesante informe, que os adjunto, elaborado por la ONG británica "Christian Aid", sobre la privatización del sector eléctrico llevada a cabo en su momento en Nicaragua y las consecuencias de ese proceso, referidas expresamente a Unión Fenosa. Recuerdo las noticias que se han recibido en los últimos meses sobre el malestar de los consumidores nicaragüenses por la pésima calidad del servicio y los contínuos y prolongados apagones provocados por la compañía, a los que se han visto sometidos los ciudadanos y las empresas nicaragüenses, que desembocaron, este mismo mes de noviembre, en un apedreo (se hizo eco la prensa española) de las oficinas de Unión Fenosa en Managua por parte de pequeños comerciantes, algunos de los cuales habían sufrido importantes pérdidas, por los apagones, en productos perecederos.
Señalo que Christian Aid, organización autora del informe, no es ninguna caterva de rojos ecologistas insensatos, sino una prestigiosa ONG británica de inspiración cristiana, empeñada en la lucha contra la pobreza y la injusticia en el mundo, con 60 años de historia a sus espaldas y que trabaja actualmente en 50 países.
Por otro lado, recordar brevemente que Nicaraga tiene una renta per cápita ocho veces inferior a la de España, con un reparto de esa renta, además, muy poco equilibrado, pues el 80% de la tierra está en manos del 10% de la población y un 45% de la población vive por debajo del umbral de la pobreza (1$ al día).

--~--~---------~--~----~------------~-------~--~
El Foro "ERE Telefónica" tiene una finalidad informativa y de apoyo mutuo entre desvinculados de Telefónica, mediante intercambio de información diversa (económica, sociolaboral, lúdico-festiva) o el debate sobre temas de interés general.
La dirección colectiva del foro es "ERE-Telefonica@googlegroups.com".
En la web del grupo, "http://groups.google.com/group/ERE-Telefonica" puedes acceder a los correos intercambiados anteriormente y archivos de interés, así como elegir entre varias opciones y modos personalizados de recibir los mensajes.

dilluns, 19 / novembre / 2007

La Administració de l´estat podrà vendre les seves dades a empreses privades

La Administració de l´estat podrà vendre les seves dades a empreses privades

Es preveu que siguin les Administracions i organismes del sector públic els que decideixin autorizar o no la reutilizació dels documents o categories de documents conservats per ells amb fins comercials o no comercials. Les Administracions i organismes del sector públic podran optar per permetre la reutilizació sense condicions concretes o, mitjançant expedició d´una llicencia. Per a complir amb una nova directiva neoliberal de la Unió europea (Directiva 2003/98/CE).

El reial Decret que dóna legitimitat, i deixa en indefensió a la ciutadania, per molta protecció de dades que es digui, el podeu consultar clicant AQUÍ.

Premis a les pitjors empreses europees 2007

La petroliera del regne d´espanya, Repsol, és una de les nominades aquest any en l'edició per al Premi al Pitjor Lobby Europeu.


Els premis ‘Worst EU Lobbying Award’ (Premi al Pitjor Lobby Europeu), organitzats pel Corporate Europe Observatory, Friends of the Earth Europe, LobbyControl i Spinwatch, reconeixen el lobby “més manipulador i amb més manca d'ètica” de la Unió Europea. En l'edició d'aquest any es pot participar votant a dues categories: el Pitjor ‘Lobby Europeu’ i el Pitjor ‘Rentat Verd’.

El Pitjor ‘Lobby europeu’ reconeix el lobby, companyia o grup de lobbies que el 2007 ha utilitzat les pitjors tàctiques empresarials per influenciar els polítics i governants responsables de prendre les decisions a la Unió Europea.

El premi especial al ‘Pitjor rentat verd’ busca cridar l'atenció sobre l'empresa les estratègies de la qual de màrqueting i propaganda siguin menys responsables amb els impactes reals sobre el medi ambient produïts per les seves activitats.

Més de 40 nominacions han estat proposades per ciutadans i ciutadanes i moviments socials de tot Europa. Després d'un escrutini realitzat pels organitzadors, ja s'han establert dues llistes dels pitjors cinc casos a cada categoria perquè el públic pugui seguir votant.

Els nominats per al ‘Pitjor Lobby europeu’ són BMW, Daimler i Porsche; Cabinet Stewart; EPACA; Viscount Etienne Davignon i la petroliera del regne espanyol, Repsol.

Els nominats per al ‘Pitjor rentat verd’ són Airbus; BAE Systems; ExxonMobil; German Atomic Forum i Shell.

Tu també pots participar i seleccionar els guanyadors de les dues categories votant a la pàgina web dels Premis. A la web també pots trobar més informació sobre las empreses candidates

El vot per internet s'acaba el 24 de novembre, i els guanyadors seran premiats en una cerimònia a Brussel·les el 4 de desembre.

Més informació:

Corporate Europe Observatory

Friends of the Earth Europe

LobbyControl

Spinwatch

Web de la Campanya d'Afectats per Repsol YPF

Llegeix altres notícies sobre responsabilitat social publicades a Canal Solidari.

Canal Solidari-OneWorld 2007

dissabte, 10 / novembre / 2007

Foment del Treball, desperta ara? Cal sumar a la societat civil, les cúpules sindicals l´1 de desembre a manifestar-se


Quan el mal, sembla ja irreversible i els principals serveis públics estant afectant els beneficis fins i tot de les grans corporacions catalanes, sembla que desperti Foment del Treball que amb aquesta nota sobre demana de balances fiscals i aquesta nota de premsa d´un dèficit d´un 28% d´execució de partides d´infraestructures a Catalunya escandalós que un de cada 3 anys és zero, ara cura ferides davant silencis clamorosos com la gran apagada elèctrica, com vaig denunciar , de ben segur per aquest motiu , vist els esdeveniments, ara que Montilla desperta del silenci oral, com a representat del país, alertant de la desafecció a Espanya.
El que és digne d´anàlisi és el seu president Juan Rosell, que només fa un any optava a la reelecció de la CEOE, la patronal espanyola, que fins fa poc era dirigida per un ranci i un tardofranquista com el Cuevas(empresaris catalans dixit), que no se li coneixia empresa pròpia, i ara substitueix en González que proclama la lleialtat al a corona espanyola i la unitat indivisible de l´estat espanyol, en la mateixa línia. A Espanya ni el petit ni el gran empresari no hi tenen res a fer, perquè també son desafectes també i cal continuar espoliant-los com les classes populars, i com més callats millor. I fins ara la desafecció és encapçalada timidament per la CECOT que almenys denuncia fa temps el dèficit fiscal i d´infraestructures i fins i tot en solitari en l´àmbit empresarial ha defensat l´Agència Tributària catalana, com si que fa anys ho fa en l´àmbit polític ERC i potser Foment del Treball és conscient que no pot perdre representativitat denunciant la realitat i ho ha de fer a contracor, ja que moltes grans empreses depenen de contractes i concessions públiques de l´estat i per tant si arriba desafecció a Espanya a la classe empresarial, és que el procés d´autodeterminació per esdevenir independents entra en una fase de no retorn.
Escrivia i publicava aquest article a Regio7 i al Berguedà actual sobre empresaris i monarquia espanyola , i alguns dels 800 ampresaris de l ACEB( Associació de comerciants i empresaris del Berguedà) els arribés el missatge i el fessin seu, fent arribar a representants a patronals catalanes, com opinió d´altres patronals comarcals del país. Hi ha remor de fons i cansament d´Espanya. El poder econòmic comença a dir prou, ara es confirma que la societat civil a través de la Plataforma pel dret de decidir convoca manifestació per l´1 de desembre.
I les forces sindicals , quan si sumaran? Convocaran iniciativa de vaga general pel dret de decidir?
Aquí la afiliació sindical de base sobiranista,que des de Sindicalistes per la sobirania, malgrat haquejar-nos la pàgina en reparació algú contrari de les llibertats socials i nacionals de les clases populars, tenint aquesta record dels arguments i adherits en format de pàgina bloc de Sindicalistes per la sobirania, sumem vora 500 adhesions, també i té molt a dir-hi a l´hora d´exigir els seus representants, que se sumin a favor de la manifestació del proper 1 de desembre.

dimarts, 6 / novembre / 2007

Entrevista a Ramon Carner, distribuidor de la Cola Catalana, l´Alter Cola i de Desperta Ferro

Ramon Carner prové d'una família emprenedora catalana de Sant Feliu de Codines que durant tot el segle XX s'ha dedicat al comerç i la distribució dins del ram de l'alimentació, oferint sempre un bon servei als seus clients. Carner és un rostisser llicenciat en econòmiques que el 1989 va crear l'empresa Àpats Food per tal de distribuir els productes de l'empresa familiar Rostisseria Ramon. Els canelons, croquetes, pastissos, amanides i fins a 80 especialitats, van deixar lloc fa ben poc però a l'Alter Cola (Cola Catalana - Cola Lliure), que ben aviat va suposar la venda de milers d'ampolles. Aquest èxit va animar en Ramon Carner a aventurar-se amb més productes de clau catalana com la beguda energètica Desperta Ferro, o el whisky Jaume I presentat el passat divendres 26 d'octubre a Barcelona. I sembla que la cosa encara no s'acaba...


El primer pas teu que coneixem al món empresarial va ser la distribució de l'Alter Cola, que vas rebatejar com a 'Cola Catalana - Cola Lliure'. Com va anar i com va l'aposta?
Sí, aquesta és la meva primera acció compromesa en el camp empresarial. Abans de crear la Xecna, he estat treballant en organitzacions culturals i patriòtiques: La Pinya (revista local), Convenció per a la Independència Nacional, Bloc d’Estudiants Independentistes, ERC, Partit Espinaltià, etc. També he treballat a l’administració publica durant 5 anys com a Regidor i Primer Tinent Alcalde a Sant Feliu de Codines.

Que com va anar l’aposta? Doncs varem veure molt clar que amb la globalització, al contrari del que molts es pensen, les identitats nacionals es reforcen. Si viatges pel món i veus que a molts països les begudes de cola “autòctones“ estan creixent en vendes, et fas la pregunta: com es que al meu país no hi ha encara un refresc de cola autòcton? Amb aquesta idea varem registrar la marca Cola Catalana - Cola Lliure i la varem començar a vendre a petits establiments de Catalunya. Era el moment del "Boicot al Cava Català" i la gent estava molt emprenyada, molt sensible. Al veure que uns joves catalans s’atrevien a competir amb la Coca-Cola, aquest fet coratjós va fer que les vendes creixéssin i el coneixement de la nostra marca es va consolidar amb rapidesa malgrat els pocs recursos amb que comptàvem.

Hem de donar les gràcies a TV3 (ja ens ha fet dues entrevistes) a Catalunya Ràdio, a RAC1 i també a tots els altres mitjans de comunicació que han parlat de la nostra iniciativa. Estem molt contents.

Perquè començar la teva aventura amb una cola? Què té la Cola Catalana que no tinguin les altres?
Bé, ja he explicat que la beguda “refresc de cola“ és una beguda universal. Tothom ha provat o consumeix assíduament algun refresc de cola. La publicitat ha fet que molta gent entri en una bar i demani una Coca-Cola sense pensar-s’ho.
Fins ara, la Coca-Cola només tenia de competència la Pepsi-Cola. Ara, a la Coca-Cola li estan sortint altres competències de begudes de cola locals.

A Catalunya som nosaltres que distribuïm la Cola Catalana - Cola Lliure, un refresc de cola que si el proves te n’adones que és molt bo. Després d’un any, hi ha molts bars i restaurants que quant algú els demana una Coca-Cola els hi pregunten quina volen: la normal (la nostra, la Cola Catalana) o la d’importació (la Coca-Cola, l’Americana )? Cada vegada hi ha més gent que prova la Cola Catalana i ja no torna a la Coca- cola. Deu ser per alguna raó no?

Què ens pots dir dels teus aliats de la Catalunya Nord?
La paraula “aliats“ no és del tot correcte. Ells són els fabricants. Sí, l’empresa Cap d’Ona es la que produeix la Cola Catalana. Ells tenen la fòrmula secreta de fabricació de la Cola Catalana. Nosaltres hem signat un contracte de distribució exclusiva com hem fet amb totes les empreses que produeixen les begudes amb component emocional català que la Xecna distribueix. La Xecna ha establert un protocol mínim que han de seguir totes les empreses amb les quals treballem: etiquetatge en català, producte de qualitat, component històric/emocional, sentiment patriòtic, etc.

Amb l’empresa Cap d’Ona hi ha moltes coincidències fins hi tot en el cognom. El seu avi era un republicà que es va exiliar a França i es deia de cognom Carbonell. El meu avi també va estar un temps al camp de concentracio d’Argelers i també es deia Carbonell, a partir d’aquest detall ja pots imaginar-te les coincidències d’ambdues famílies, una de la Catalunya Nord i l’altre, com ells diuen, de la Catalunya Sud.

Un cop ficat en el negoci de la distribució minorista, sembla que et vas trobar amb certs obstacles d'entrada. Què va passar exactament?
Amb l’ampolla de la Cola Catalana sota el braç, vaig recórrer quasi tota Catalunya presentant la nostra beguda a moltes empreses distribuïdores de begudes. El problema va ser que totes ja eren distribuïdores de la Coca-Cola i no podien portar una altra marca de cola. Molts d’aquest distribuïdors veien bé la nostra iniciativa. Tenien el sentiment amb nosaltres, però econòmicament no podien arriscar-se a perdre la distribució de la Coca-Cola, ja que en molts casos és un 40% de la facturació. Davant d’aquesta realitat, ens varem haver d’espavilar. Varem buscar distribuïdors d’altres productes que volguéssin portar la nostra beguda i a més, com que la gent ens trucava de tot arreu, varem haver de crear una logística pròpia de distribució que hem anomenat la Xecna: Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional.

Així doncs, vas muntar el què anomenes Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional (Xecna). Què és i com s'inicia? Com podem saber quins són els punts de venda que la conformen?
La creació de la Xecna es produeix per una lògica de mercat. Hi ha una demanda de begudes amb component emocional. Els catalans tenen ganes de sentir-se valents, tenen ganes d’enfortir el seu caràcter, de ser importants, de recuperar l’autoestima.

Després de visitar molts pobles i ciutats de Catalunya i desprès de parlar amb molts botiguers, carnissers, propietaris de cellers, petits empresaris, etc. t’adones que hi ha un profund sentiment d’amor al país i que hi ha moltes ganes de tirar endavant, de ser reconeguts, de ser quelcom més que no pas un ciudatà d’un país que no acaba de funcionar. Després del fracàs de la reforma de l’Estatut, una gran majoria de catalans estan decebuts de com està el país i de la política erràtica que tenim. Ells són empresaris, petits comerciants, persones d’ofici i benefici, ells saben el que costa tirar endavant una empresa i lògicament se n’adonen que Catalunya no va prou bé. En aquestes persones les nostres begudes actuen de revulsiu.

Ara fa pocs dies has fet un nou pas en aquesta direcció i has presentat 'Desperta Ferro', la primera beguda energètica catalana. Com ha sorgit la idea? Està funcionant bé?
Sí, varem presentar el Desperta Ferro el 21 de maig a la sala d’actes del Mercat de la Boqueria. La nostra intenció és normalitzar el mercat. No hi havia cap beguda energètica etiquetada en català. Hi ha estudis que indiquen el fort creixement de vendes que tindran aquestes begudes en el propers anys i sobretot en el segment de població jove. Després de pensar una mica varem decidir que havíem de buscar un nom i una bona imatge per incidir en la joventut catalana. Les vendes són bones, la joventut catalana s’identifica amb l’esperit de la nostra beguda. Pel proper estiu hem de fer que el Desperta Ferro sigui la beguda energètica més venuda a Catalunya, per sobre del Red Bull, i evidentment, per sobre del Toro XL d’Osborne.

Sabem que tens pensat treure nous productes en clau catalana properament. Ens en pots avançar alguna cosa?
El divendres dia 26 d’octubre vam presentar el primer whisky de la història etiquetat en català. És un pas més en la normalització lingüística del nostre país. El whisky Jaume I –el nostre Rei– és un whisky tipus “Blend de Luxe“ fet a Escòcia. També vam aprofitar l’acte per presentar el Cava 2014 -Catalunya, nou estat d’Europa-. Amb aquestes dues noves begudes volem incidir en un target de consumidors més madurs, i amb el cava sobretot, en les famílies catalanes que podran brindar per Nadal amb aquesta ampolla de cava tan suggeridora. En l’etiqueta d’aquest cava hi ha un escrit molt potent que porta per títol “La Victòria és nostra".

Per l’any 2008 tenim pensat presentar dues noves begudes. Estem segurs que una d’elles produirà un gran impacte mediàtic. Per ara no puc dir res mes.

Tots els teus productes tenen vinculacions amb fets i noms molt representatius de la cultura catalana. Quin procés segueixes a l'hora de "batejar" un nou producte?
Els catalans no coneixem prou la nostra història que es plena de grans personatges i de grans aventures. A la nostra història hi manquen elements positius. En totes les històries de tots els països del món hi ha mites i referents positius que reforcen l’autoestima dels seus habitans. A Catalunya, la història que ens expliquen a l’escola, la "oficial“ és una història basada en les derrotes. La joventut catalana no té referents.

D’alguna manera, les nostres begudes entronquen amb la corrent de la història romàntica, aquesta visió positiva de la història i dels seus personatges iniciada per historiadors com en Ferran Soldevila.

Aquesta evolució del negoci denota un bon rendiment en les vendes?
Ara les vendes són bones. Pensem que a mesura que anem millorant la nostra distribució seran millors. Allà on ens presentem ens compren. La nostra manera de vendre és la següent: arribem a una població, preguntem quin és el bar més emblemàtic del poble. Si el propietari és un català "normal", aquest ens compra segur. Després busquem altres establiments en el mateix poble, comerços d’alimentació, carnisseries, etc. Els expliquem el projecte de la Xecna i les nostres intencions. D’entrada tots hi posen ganes i d’aquesta manera la venda comença amb bon peu.

El nacionalisme català és un nínxol de mercat? Quines expectatives de creixement tens?
El nacionalisme català -el Catalanisme- ja ha fet la seva funció a la història. Parlant amb termes de mercat, és un producte obsolet, ja no ven. On hi ha un veritable nínxol de mercat és en l’independentisme. L’independentisme és el futur. La gent quan compra, sempre vol comprar coses noves, productes que els hi reportin alguna millora. Les coses passades de moda es venen a les botigues d’antiguitats, només les compren els coleccionistes o algun nostàlgic.

Creus que el mercat funcionaria millor si fóssim un estat independent?

En una Catalunya independent TOT funcionaria millor. No ens hem d’enganyar, Catalunya es una nació que des del 1714 s’ha convertit en una colònia d’Espanya. Si repasses la historia i busques la definició de la paraula “colònia“ veuràs que en aquests moments Catalunya no és res més que això i, com en totes les colònies, hi ha mancances. Les infraestructures són deficients i l’economia no acaba de rutllar. Aquest fet repercuteix tant en les vendes de la nostra empresa com també en totes les altres empreses de Catalunya.

Creus que assolirem la independència algun dia? Quan?
Hi ha homes que lluiten un dia. Són bons. N’hi ha que lluiten de tant en tant. Són millors. Hi ha els que lluiten sovint. Són magnífics. I ha els que lluiten cada dia, tota la vida. Aquests, només aquests, són els imprescindibles per Catalunya. Avui a Catalunya hi han molts homes imprescindibles que treballen amb aquest objectiu: la Independència. Estic segur i confio que aviat hi haurà una coincidència d’interessos que ferà possible una coordinació d’aquests homes i dones per assolir l’alliberament de la nostra nació.

dissabte, 6 / octubre / 2007

Iberdrola: Quan el PSOE permet saltar-se la legalitat internacional al Sahara en nom dels diners

Resulta que Iberdrola signa un acord amb El Marroc per a desenvolupar un parc eòlic en el Sahara ocupat , segons l´informació de Rebelión.


Ara, l´empresa Iberdrola ha tancat un acord amb l´Office National d´Electricité(ONE), que és la principal empresa elèctrica marroquina, la que probablement , també ENDESA tingui contactes per tal de comercialitzar energia elèctica a través de la MAT de 400.000 kw al marroc. Doncs Iberdrola ha acordat amb aquesta companyia marroquina, per a realitzar l'estudi de viabilitat de dos parcs eòlics, un d'ells dins del territori del Sàhara Occidental ocupat pel Marroc.

Segons el comunicat de premsa emès per la pròpia empresa basca, que té el domicili social és a Biulbao, ambdós parcs tindrien una potència total de 200 megavats(MW) i seria lafilial d'Iberdrola qui es garantiria l´exclusivitat per al seu possible desenvolupament i construcció durant la vigència de l´acord d'intencions, que si l´opinió pública d´Euskadi i del conjunt de lé stat pressionen a Iberdrola es podia desfer en favor dels drets nacionals del poble Saharaui.

El comunicat, no obstant això, Iberdrola ha passat per alt -en benefici del seu negoci- el fet que la ubicació d'un d'aquests futurs camps eòlics se situa en un territori il·legalment ocupat pel Marroc, pendent de resolució en el marc de les Nacions Unides, i sobre el qual Rabat no pot exercir cap tipus de sobirania doncs únicament és la potència ocupant.

En un exercici de cinisme destacable, la nota de premsa emesa dimarts passat diu que el projecte de Laayoune (El Aaiun) es situa “en el sud del país (antic Sàhara Occidental)”, tractant amb això de donar legitimitat al seu acord amb la dictadura alauita i resolent la disputa territorial com una mica d'un passat llunyà i freturós de valor. A més la companyia diu voler “contribuir al desenvolupament energètic del país, per al que aportarà la seva experiència, coneixement i tecnologia en el negoci de l´energia eòlica, del que és capdaventera mundial”. De nou el terme “país” es refereix al Marroc malgrat no ser legalment sobirà.

El que Iberdrola pretén és passar per sobre de la legalitat internacional amb la benedicció del PSOE,q ue com ja va dir no pretén respectar el dret a l´autodeterminació del Sahara, i obviar l'informe del sub-secretari general per a Assumptes Legals de Nacions Unides, Hans Corell, qui al gener de 2002 va fer pública la repulsa i condemna de l´Assemblea General de l´ONU cap a l´explotació i el robatori dels recursos naturals o cap a qualsevol altra activitat econòmica que vagi en detriment dels interessos de la població saharaui i privi a aquesta dels seus legítims drets sobre els seus recursos naturals.
Si no volem sentir-nos com una colònia com la macroapagada barcelonina per multinacionals tipus ENDESA o REE, i no es retorna a l´utilitat pública d´interès general a Catalunya, tampoc hem de tolerar que, en el cas d´una altra nació ocupada, en aquest cas per un règim dictatorial monàrquic com el marroquí, faci el mateix sobre el territori del Sàhara per part d´Iberdrola, amb la benedicció del PSOE, que s´autodefineix de "progre", però legitima l´ocupació econòmica al Sàhara de la mà del règim marroquí, sense badar boca.

En el mateix sentit, cal dir que aquest tipus de negocis si es realitzen sense considerar els interessos i desitjos de la població saharaui, incorreran en una violació dels principis de la llei internacional aplicable a les activitats dels recursos minerals en Territoris No autònoms.

dijous, 26 / juliol / 2007

Campanya perquè "Hotmail" es tradueixi al català

La Plataforma per la Llengua ha registrat el domini "Hotmail.cat" per mirar d'aconseguir convèncer la multinacional Microsoft perquè tradueixi el seu servei de correu gratuït, el Hotmail, al català. A la plana, la Plataforma afirma que Microsoft i Hotmail discriminen el català respecte a d'altres comunitats lingüístiques semblants, amb llengües amb menys parlants que el català, com ara el flamenc (en un païs amb diverses llengües oficials com Bèlgica), una llengua a la que Microsoft sí que hi ha traduït el hotmail.

La web també cita l'estudi "La salut del català a Internet el 2005" de la mateixa Plataforma, on es conclou que "el català té una gran presència a la xarxa en nombres relatius i absoluts: així, representa la 19a. llengua mundial en pàgines web per parlant i la 26a. en nombre absolut de pàgines web". L'entitat cita també la gran quantitat de blocs en català a la xarxa, als que hi contribueix notablement Blocat (ara Bloc.cat) i la incorporació del català a l'administració i gestió del generador de blocs número 1 a la xarxa, Blogger (comprat per Google), amb la que ja reuneix 35 llengües diferents.

L'entitat recorda que la mateixa Microsoft ha incorporat el català a d'altres vessants, com per exemple la dels sistemes operatius, amb el pedaç per Windows XP o el Windows Vista, que ja es pot comprar directament en català.

A "Hotmail.cat" la Plataforma deixa clar que la web "persegueix l’objectiu d’informar al consumidor sobre els seus drets lingüístics bàsics, com també fomentar el respecte cap al consumidor català per part de Microsoft, així com la millora dels seus serveis i una major Responsabilitat Social Empresarial". A més a més, l'entitat està disposada a cedir de franc el domini a Microsoft en el moment "en què hagi assolit els nivells de normalització lingüística adients i que pertoquen a la comunitat lingüística catalana, en igualtat de condicions amb la resta de comunitats lingüístiques comparables".

La web acaba citant la direcció de la delegació de Microsoft a Barcelona i la direcció d'un formulari "on-line" on hom hi pot adreçar suggeriments.

Microsoft va obrir fa pocs mesos el portal Microsoft.cat dedicat exclussivament a la promoció de productes de la companyia en català, i des d'on hom es pot descarregar diversos pedaços tant pels sistemes operatius de la companyia (les diverses versions dels Windows) com per la "suite" d'ofimàtica Office.

La companyia nordamericana tampoc no ha traduït oficialment el seu programa de missatgeria instantània al català, el Messenger, tot i que per la web circulen diversos pedaços que permeten traduir-lo a la llengua catalana.

Llista dels màxims culpables de l´apagada a Bcn: llista directius d´ENDESA, Juan Rosell entre ells

Si s´entra a la CNMV, la responsable de dirigir el mercat de valors i de controlar que aquests compleixin els compromisos empresarials i la transparència de les seves actuacions, hi trobem qui composa el Consell d´administració d´ENDESA, responsable dels transformadors, presidida per Manuel Pizarro, home d´Aznar, col.locat, i això no es recorda, fou en l´època del pacte del Majestic Pujol-Aznar i que va comportar l´absorció de la catalana FECSA, perdent autogovern empresarial de l´energia, i ara es veu els efectes del monopoli i mal servei: ubicada seu social a Madrid, ENDESA té a Catalunya el 25% dels seus ingressos, i tan sols hi inverteix un 15%i així ens va l´espoli inversor d´empresa dirigida pel capitalisme espanyol, però, com es pot obsrevar a continuació, també pel màxim responsable de Foment del Treball, Juan Rosell. Es pot dir més al i més clar que l´empresariat català de la mà de Rosell, n´és còmplice en la desinversió a canvi d´estar com a quota catalana al consell d´administració amb un pes nul? la realitat ho evidencia. I la participació accionarial d´ells majoritària, fa que mirin els seus comptes de resultats personals, i que la inversió pel servei públic d´energia quedi en segon pla. Algú n´exigirà responsabilitats? Ara es passen la pilota amb REE, altra empresa espanyola. I els que han de vetllar pel bon servei? Mireu-els en aquest enllaç:

Consellers de:

ENDESA, S.A.

Denominación del Consejo% Part TotalFecha Nombramiento (*)Cargo




BLESA DE LA PARRA,MIGUEL 0,000 06/11/2000 CONSEJERO







D ORNELLAS SILVA,FERNANDO 0,000 20/06/2007 CONSEJERO







MIRANDA ROBREDO,RAFAEL 0,001 11/02/1997 CONSEJERO DELEGADO







PIZARRO MORENO,MANUEL 0,009 14/05/2002 PRESIDENTE







PRADO EULATE,FRANCISCO DE BORJA 0,000 20/06/2007 CONSEJERO







QUINTAS SEOANE,JUAN RAMON 0,000 02/04/2004 CONSEJERO







RAMOS GASCON,FRANCISCO JAVIER 0,001 06/02/2001 CONSEJERO







RECARTE GARCIA-ANDRADE,ALBERTO 0,002 27/05/2005 CONSEJERO







ROSELL LASTORTRAS,JUAN 0,001 27/05/2005 CONSEJERO







SERNA MASIA,JOSE 0,002 07/02/2000 CONSEJERO
Partícips en aquesta societat
Societats Cotitzades on participa
Consellers
Autocartera
Pactes Parasociales
Directius

dijous, 19 / juliol / 2007

Salaris: comparativa estatal amb Unió Europea i informe sous de la dona a Catalunya demolidor

Si mirem dades de la taula facilitada per l´Oficina Estadística de les Comunitats Europees en el seu informe Eurostat 2005 difós via blogoempresa , deixa clar que la mitja estatal als treballadors/es ens deixa lluny d´europa en quan a salaris davant dels preconitzadors de la moderació salarial, vinguin des del sindicalisme espanyolitzat o la patronal espanyolitzada d´aquí i d allà, que com no, rep la benedicció injustificada de les dades per part del ministre d´economia del PSOE, Pedro Solbes, en moments de màxims beneficis empresarials:


Activitat Econòmica Euros/any Estat espanyol Euros/any altra estat de la UE
Intermediació financera 36.948 59.195 Luxemburg
Prod/Distrib. electricitat, gas i aigua 34.125 59.105 Luxemburg
Transport, emmagatzament i comunicacions 23.206 38.586 Luxemburg
Industries estractives 22.843 56.507 Països Baixos
Act. sanitàries i veterinaries, serveis socials 21.015 50.042 Regne Unit
Industries manufactureres 20.410 36.943 Regne Unit
Educació 18.751 Sense dades
Serveis personals* 18.135 Sense dades
Comerç** 17.244 31.137 Suècia
Act. immobiliàries, serveis empresarials 16.702 40.558 Regne Unit
Construcció 15.304 36.546 Regne Unit
Hosteleria 12.873 24.703 Finlandia
Salari mitjà general 20.438 34.412 UE- 15

Si aquest fet hi afegim la realitat no sovint reflexada als mitjans, que a nivell estatal hi ha un 19% de pobres, o sigui, de prop de 9 milions de persones que sobreviuen amb menys de 523 euros al mes, la congelació salarial, mentre els beneficis de les empreses cotitzades a borsa i en especial immobiliàries i banca creixen any rere any, la pobresa estructural no para de créixer, i hi ha més rics en menys mans, afegit augment de l´euribor , l que ve a ser el mateix que un sou menys l’any per a més de deu milions de treballadors estatals (la mitjana és de 1.549 euros/mes segons dades d’Hisenda). El culpable? L’Euribor que es manté implacable en els increments, un mes darrere l’altre. A finals de juny ja assolia el 4,506%, en data d’ahir ja arribava al 4,588% amb una mitjana de juliol a 4,565%, posa el limit l´endeutament familiar.

I a nivell de gènere, hi ha a Catalunya a més un informe demolidor: les dones guanyen un 66,6% de sou respecte al dels homes,en dades del 2002 , pitjor que dades estatals, que arriben el 71,1%, per tant més desigualtats salarials de gènere a Catalunya. Un 37,6% de les dones assalariades tenen educació superior, però només el 26,3% ocupen llocs de treball on es requereix aquest nivell de competència, donant una diferència d’11,3 punts. En dades de l´informe, a Catalunya, l’any 2002, les dones van guanyar, de mitjana i en termes anuals, 15.994,63 euros, 227,07 euros més que la mitjana de l’Estat (15.767,56 euros).

Hi ha una dada encara més alarmant de l´informe del Govern català, el diferencial de l´IPC Català amb l´espnayol, hauria de fer que el salari femení català fos major, però, cal destacar que el salari horari de les dones catalanes (7,42 euros) és inferior al de les dones espanyoles (7,45 euros), fet que no es correspon
amb el signe del diferencial d’inflació que té l’economia catalana respecte de l’espanyola (de +0,2 dècimes l’any 20023). Si el nivell de preus és més elevat a Catalunya que a Espanya, seria econòmicament més lògic que el salari per hora cobrat a Catalunya fos també més elevat que el
cobrat a Espanya, com així succeeix en el cas dels homes (9,96 euros de mitjana catalana enfront dels 9,23 euros de mitjana de l’Estat).

Caldria difondre l´informe per trobar l´arrel de múltiples problemàtiques socials i desigualtats salarials, del llarg camí cap a la plena igualtat que encara queda llunyà i que l´informe del Govern, en aquest cas és acurat, tot i mancar dades més actuals, posa de relleu les mancances de l´ocupació femenina a Catalunya.

dimarts, 10 / juliol / 2007

(Maragall dimissió) Caixa Manresa impulsa 1000 pisos de lloguer amb grup cooperatiu Grup Qualitat



Fa recentment, sortia a la llum pública una notícia econòmica, impactant, tenint en compte que els promotors són una entitat, una Caixa d´estalvis, Caixa Manresa, que anunciava la creació de Factor Habas, un acord entre ells i una cooperativa d´habitatge, Grup Qualitat, conegut per la promoció de pisos a Vilanova i la Geltrú en antics terrenys de Pirelli, entre d´altres , que en els termes de la nova llei d´habitatge, són pioners a promoure 1000 habitatges de lloguer arreu de Catalunya, una gran notícia, que retorna les entitats d´estalvi, a la seva funció original, el factor social. Enhorabona a aquesta iniciativa, que des de el silenci, el màxim responsable Adolf Todó, en aquest cas, guanya actius a favor de l´entitat que presideix de la Catalunya central, fet, que fins ara, a diferència de responsables més metropolitants del Banc de Sabadell que si que han fet el salt, no li ha donat la possibilitat de mostra la seva vàlua a la primera entitat econòmica del país, "La caixa", malgrat rumors, que finalment no s´han confirmat, que en una futura incorporació reforçaria la seva malmesa visió social de la primera entitat del país.
En tinc coneixement de la feina feta del Grup Qualitat a curs sobre el cooperativisme català que vaig fer a la UCE a Prada de Conflent,- que aviat té nova edició interessant-, en el que posteriorment va ajudar a convergir el cooperativisme català, -majoritari en el sector agrari-, en el grup clade, que té en canvi una pèrdua important, Ecotècnia, venut a un grup estranger. És l´altra cara del cooperativisme, que perd un actiu i es transformarà en societat anònima.

(Maragall dimissió) Caixa Manresa impulsa 1000 pisos de lloguer amb grup cooperatiu Grup Qualitat


Fa recentment, sortia a la llum pública una notícia econòmica, impactant, tenint en compte que els promotors són una entitat, una Caixa d´estalvis, Caixa Manresa, que anunciava la creació de Factor Habas, un acord entre ells i una cooperativa d´habitatge, Grup Qualitat, conegut per la promoció de pisos a Vilanova i la Geltrú en antics terrenys de Pirelli, entre d´altres , que en els termes de la nova llei d´habitatge, són pioners a promoure 1000 habitatges de lloguer arreu de Catalunya, una gran notícia, que retorna les entitats d´estalvi, a la seva funció original, el factor social. Enhorabona a aquesta iniciativa, que des de el silenci, el màxim responsable Adolf Todó, en aquest cas, guanya actius a favor de l´entitat que presideix de la Catalunya central, fet, que fins ara, a diferència de responsables més metropolitants del Banc de Sabadell que si que han fet el salt, no li ha donat la possibilitat de mostra la seva vàlua a la primera entitat econòmica del país, "La caixa", malgrat rumors, que finalment no s´han confirmat, que en una futura incorporació reforçaria la seva malmesa visió social de la primera entitat del país.
En tinc coneixement de la feina feta del Grup Qualitat a curs sobre el cooperativisme català que vaig fer a la UCE a Prada de Conflent,- que aviat té nova edició interessant-, en el que posteriorment va ajudar a convergir el cooperativisme català, -majoritari en el sector agrari-, en el grup clade, que té en canvi una pèrdua important, Ecotècnia, venut a un grup estranger. És l´altra cara del cooperativisme, que perd un actiu i es transformarà en societat anònima.

Caixa Manresa impulsa 1000 pisos de lloguer amb grup cooperatiu Grup Qualitat


Fa recentment, sortia a la llum pública una notícia econòmica, impactant, tenint en compte que els promotors són una entitat, una Caixa d´estalvis, Caixa Manresa, que anunciava la creació de Factor Habas, un acord entre ells i una cooperativa d´habitatge, Grup Qualitat, conegut per la promoció de pisos a Vilanova i la Geltrú en antics terrenys de Pirelli, entre d´altres , que en els termes de la nova llei d´habitatge, són pioners a promoure 1000 habitatges de lloguer arreu de Catalunya, una gran notícia, que retorna les entitats d´estalvi, a la seva funció original, el factor social. Enhorabona a aquesta iniciativa, que des de el silenci, el màxim responsable Adolf Todó, en aquest cas, guanya actius a favor de l´entitat que presideix de la Catalunya central, fet, que fins ara, a diferència de responsables més metropolitants del Banc de Sabadell que si que han fet el salt, no li ha donat la possibilitat de mostra la seva vàlua a la primera entitat econòmica del país, "La caixa", malgrat rumors, que finalment no s´han confirmat, que en una futura incorporació reforçaria la seva malmesa visió social de la primera entitat del país.
En tinc coneixement de la feina feta del Grup Qualitat a curs sobre el cooperativisme català que vaig fer a la UCE a Prada de Conflent,- que aviat té nova edició interessant-, en el que posteriorment va ajudar a convergir el cooperativisme català, -majoritari en el sector agrari-, en el grup clade, que té en canvi una pèrdua important, Ecotècnia, venut a un grup estranger. És l´altra cara del cooperativisme, que perd un actiu i es transformarà en societat anònima.

dimarts, 3 / juliol / 2007

(Maragall dimissió) El litoral dels Països catalans i de l´estat espanyol tindrà 3 milions de nous habitatges: SOS!

(Maragall dimissió) El litoral dels Països catalans i de l´estat espanyol tindrà 3 milions de nous habitatges: SOS!

Tres milions de nous habitatges “ofegaran” el litoral dels Països Catalans i l´estat espanyol, segons Greenpeace.
La destrucció de la costa pot ser “irreversible” si ajuntaments i comunitats autònomes no "passen a l'acció" en la recuperació del litoral, tal com indica l'informe ‘Destrucció a tota costa 2007’.

Durant l'últim any, els ajuntaments costaners espanyols han projectat 2.999.743 nous habitatges, 202.250 places hoteleres, 316 camps de golf i 112 ports esportius amb 38.389 nous amarraments. A més, s'han conegut 90 casos de corrupció urbanística que impliquen més de 350 càrrecs públics. La situació del litoral és “sens dubte insostenible”, segons denúncia Greenpeace i la única solució per a la organització ecologista passa per establir una gestió sostenible de la costa i eliminar sól urbanitzable.

L'informe ‘Destrucció a tota costa 2007’, presentat aquesta setmana, destaca l'accentuat empitjorament que el litoral espanyol ha patit en l'últim any i repassa les principals amenaces de la costa, destacant com la principal la construcció, l'augment de nombre de camps de golf associats a segones residències, les denúncies de corrupció urbanística, l'increment de nous amarraments esportius, els efectes del canvi climàtic i els problemes de contaminació a causa de l'escassa depuració de les aigües residuals i als abocaments dels bucs al mar.

Greenpeace ha denunciat l'immobilisme de les administracions per intentar aturar i solucionar els problemes del litoral. “Els ajuntaments han deixat que es destrueixi la costa i les comunitats autònomes tampoc han fet els seus deures”, va afirmar María José Caballero, responsable de Costes de Greenpeace i autora de l'informe. Caballero també va expressar la “profunda decepció” de l'organització davant l'actuació del Ministeri de Medi Ambient.

“El Ministeri és el garant del bon estat del litoral, però els seus plans no convencen ni es regeixen per directrius clares. Els pressupostos destinats a recuperar el litoral són, a més, ridículament baixos”, va explicar la responsable de Costes.

Comunitats més castigades

L'informe d'aquest any, a més, inclou un rànquing que ordena les comunitats litorals espanyoles segons el grau de salut de les seves costes. La pitjor posició l'ocupa Andalusia. L'elevat nombre d'habitatges projectats (683.350), el creixement d'habitatges il·legals i de camps de golf al litoral, l'assetjament a espais naturals protegits i els casos de corrupció urbanística fan a aquesta comunitat mereixedora, segons Greenpeace, de l'últim lloc de la classificació.

A continuació, se situen les Illes Canàries i la Comunitat Valenciana, on les previsions de construir places turístiques i ports esportius són les més elevades de tot l'Estat.

Murcia, Balears, Catalunya i Cantàbria són les següents regions a aparèixer en el llistat de comunitats més castigades, en el qual Euskadi i Astúries presenten les xifres més baixes quant a augment d'habitatges i amarraments.

Protecció urgent

Greenpeace afegeix també a l'informe una sèrie de propostes encaminades a aturar la degradació que viu el litoral. Abandonar les pràctiques d'enginyeria “dura” en el litoral i protegir i conservar els terrenys amenaçats per la construcció és la primera de les mesures que, segons l'organització ecologista, ha d'adoptar el Ministeri de Medi ambient.

Greenpeace reclama que es decreti una moratòria en la construcció de nous ports esportius i que es fomentin mesures noves com el lloguer de les embarcacions. L'organització internacional també exigeix que acabar amb els problemes d'abocaments i contaminació es converteixi en una prioritat per a totes les administracions.

Engegar mesures globals que garanteixin una protecció integral de la costa, entre les quals destaca l'establiment d'una Xarxa de Reserves Marines que salvaguardi el litoral, la productivitat dels mars, la vida marina i els seus ecosistemes per als molts milions de persones que depenen i gaudeixen d'aquest espai és una altra de les prioritats que marca Greenpeace com “ineludibles”.

Què PuC Fer jo?


Greenpeace et convida a denunciar on-line els punts negres del litoral espanyol.

Més informació:
(
‘Destrucció a tota costa’ informe complet (PDF).

Greenpeace

Informació facilitada per Canal Solidari

Les reserves de petroli al ritme actual s´acaben abans de 40 anys: cal un canvi energètic

Reserves petrolieres, mig plenes o mig buides?
De 4 a 40 anys de vida li donen a les reserves mundials de petroli. Ningú sembla saber fins quan respondran a la demanda els pous petroliers. Mentre, les energies renovables es perfilen com la gran alternativa davant aquesta crisi.

Un recent estudi del gegant petrolier BP assegura que les reserves de borses de petroli en tot el planeta permetrien cobrir la demanda durant un període de quaranta anys al ritme de consum que la societat manté a l'actualitat.

Els científics de l'anomenat Oil Depletion Analysis Centre, en canvi, titllen aquestes previsions de “massa optimistes” i alerten que en quatre anys s'iniciarà una forta caiguda de la producció.

En l'opinió d'aquest col·lectiu d'investigadors, s'arribarà a la taxa màxima de producció de manera imminent i calculen que el 2011 la producció petroliera començarà a caure amb força. A més, anuncien que aquest fet tindrà un fort impacte per a l'economia mundial.

Colin Campbell, ex vicepresident d'importants companyies del sector com la mateixa BP, Shel o Chevron Texaco, explicava aquesta setmana en una entrevista al diari 'The Independent' que les reserves de petroli més barates per a la seva extracció ja fa dos anys que es van exhaurir.

Augment de la demanda

L'economia mundial consumeix 82 milions de barrils diaris però l'Agència Internacional de l'Energia, encara que reconeix que la producció dels pous petroliers està començant a caure, preveu que la demanda continuarà creixent i arribarà als 113 milions de barrils diaris l'any 2020.

El petroli és, amb un 34% del total, la font d'energia més utilitzada per al consum a nivell mundial, segons explica l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energèticos en un vídeo publicat a 'Youtube'. És també el component amb més pes al balanç de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP).






Quan s'acabarà el petroli?

Saber quines són exactament les reserves disponibles de petroli és un tema econòmicament vital però científicament complex. Sens dubte, el petroli és ara per ara la principal font d'energia del món. El necessitem per al transport, per a la indústria i per al comerç. Però, fins quan el podrem seguir utilitzant?

Per a les petrolieres la solució passa per descobrir nous pous, però els científics alerten que aquesta idea és poc realista i que comportaria elevats costos econòmics i mediambientals. “Per contrarestar aquestes despeses, el petroli hauria de ser molt més car, el que tindria enormes conseqüències per a l'economia actual”, expliquen des de l'Oil Depletion Analysis Centre.

La publicació de l'Informe Estadístic sobre l'Energia al món ha encés el foc de la polèmica entre la indústria i els científics i ecologistes. Aquests últims, critiquen que no es prenguin mesures i que no es comencin a prendre seriosament les energies alternatives.

Alternatives ecològiques i sostenibles

Aquesta és precisament una de les solucions per les quals aposten els científics davant la crisi de les reserves de petroli. “Hem de promocionar les energies alternatives, ja que tenen la capacitat de no contaminar el medi ambient i no afecten per tant la societat i a més, són renovables”, expliquen membres de l'Oil Depletion Analysis Centre.

A l'Estat una de les energies renovables que més s'està començant a desenvolupar és l'energia eòlica. El 2006, l'Estat tenia instal·lada una capacitat d'energia eòlica de 11.615 megavats, sent així el segon país del món quant a producció, juntament amb Estats Units, i només per darrere d'Alemanya.

Fa tan sols tres mesos, l'energia eòlica a Espanya va batre un nou rècord de producció, a l'arribar als 8.375 megavats, gràcies al fort vent que va assotar gran part de la península. Segons dades d'experts i analistes en energia, aquesta és una potència superior a la produïda per les sis centrals nuclears que hi ha a Espanya que sumen 8 reactors i que juntes generen 7.742,32 megavats.

Des de fa uns anys a Espanya és major la capacitat teòrica de generar energia eòlica que nuclear i és el segon productor mundial d'energia eòlica, després d'Alemanya. La llei nacional sobre energies alternatives pretén arribar als 20.000 megavats de producció eòlica el 2012.

L'energia eòlica és, doncs, molt efectiva, però l'únic problema és que no és possible instal·lar aerogeneradors a qualsevol zona, perquè és necessari que el vent sigui constant.

Per això, es busquen més alternatives. Cada vegada més governs es comprometen amb fonts renovables com l'aigua, que genera l'energia hidràulica, geotèrmica i oceànica o mareomotriu o el sol que pot generar energia solar (que utiliza la radiació solar amb l'ús dels panells solars). En els últims anys també ha començat a cobrar protagonisme el desenvolupament de l'energia biomassa, que utilitza la descomposició de residus orgànics.

La utilització d'aquestes fonts renovables comporta un model energètic alternatiu a l'imperant en l'actualitat, que es basa en les següents premisses:

  • L'ús de fonts netes, abandonant els processos de combustió convencionals i la fissió nuclear.

  • L'explotació extensiva de les fonts d'energia, proposant-se com alternativa el foment de l'autoconsum, que eviti en la mesura del possible la construcció de grans infraestructures de generació i distribució d'energia elèctrica.

  • La disminució de la demanda energètica, mitjançant la millora del rendiment dels dispositius elèctrics (electrodomèstics, llums, etc.)

  • L'explotació d'aquestes fonts no produeïx agents contaminants que perjudiquen la salut del medi ambient.



  • Més informació:

    Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics

    Oil Depletion Analysis Centre

    Energia eòlica a Wikipedia.

    Energia hidràulica a Wikipedia

    Energia geotèrmica a Wikipedia.

    Energia oceànica o mareomotriu a Wikipedia.

    Energia solar a Wikipedia.

    Energia biomassa

    Informació facilitada des de Canal Solidari-OneWorld 2007

    El reg dels camps de golf: passat, present i futur



    Publicat pel Grup d'Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC)


    La premsa s’ha fet ressò recentment d’un fet que GEPEC-EdC ha vingut denunciant des de fa anys: la majoria dels camps de golf encara es reguen amb aigua de pou. El problema no té solució a curt termini, a no ser que l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Salut estableixin mecanismes àgils per a l’aprofitament de les aigües regenerades provinents de depuradores urbanes i imposin mesures molt més restrictives per al reg de camps de golf.


    Concretament, alguns camps de golf porten molts anys beneficiant-se de l’aigua de magnífica qualitat dels pous de l’aqüífer Baix Camp, com és el cas del Golf Bonmont Terres Noves. Una aigua que podria satisfer perfectament la demanda d’aigua per a ús de boca, previ anàlisi i control, per al municipi de Mont-roig del Camp i els seus nuclis agregats (Miami Platja, Bonmont, urbanitzacions i càmpings). Tanmateix, aquesta aigua de bona qualitat es desaprofita en quantitats ingents per a regar una gespa gens agraïda.

    Sense anar més lluny, constatem que el Golf Bonmont Terres Noves té sol·licitada una concessió de la depuradora d’aigües urbanes de Montroig de 584 milions de litres l’any = 1’6 milions de litres per dia = 18’52 litres per segon per a regar 50 hectàrees de gespa (http://www.gencat.net/diari/4852/07061045.htm). Concessió que, a dia d’avui, no és operativa, ja que les depuradores d’aigües residuals urbanes del terme municipal de Mont-roig són precàries i incompleixen flagrantment la Directiva CE/91/271.

    No ens ho inventem nosaltres, sinó simplement constatem allò que la mateixa Agència Catalana de l’Aigua reflecteix en l’actualització per a l’any 2007 del PSARU 2005 (Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes). L’ACA preveu les següents actuacions en un escenari proper (2008, amb molta sort) al terme de Mont-roig (font: ACA):


    psaru_montroig
    al tenir molt en compte que els pous dels quals s’abasteix el camp de golf de Bonmont també són objecte d’aprofitament per a abastament de Mont-roig i Pratdip, en una quantitat autoritzada de 69 milions de litres per any = 189.000 litres per dia = 2’2 litres per segon (http://www.gencat.net/diari/4681/06146118.htm). Per tant, dels mateixos pous "beuen" municipis i camp de golf en una proporció de 10:1 a favor del camp de golf. Això ens fa qüestionar seriosament que, en cas de sequera greu, quedi garantit el subministrament d’aigua per a la població d’aquests dos municipis. Prenguin nota els responsables municipals que tan alegrament donen llicències a aquests complexes recreatius...

    El cas del golf Bonmont és paradigmàtic, i és només un exemple d’una llarga llista de camps de golf que han consumit, consumeixen i seguiran consumint quantitats enormes d’aigua de pou. Caldrien nous plantejaments per a minvar el desaprofitament d’aigua dels camps de golf:

    - Creiem necessari que s’imposin mesures molt més restrictives per a la concessió d’aigües de pou als camps de golf, tant a les noves com a les ja inscrites, en previsió de que es produeixin situacions de sequera recurrents degut al canvi climàtic

    - Creiem necessari que es revisin les concessions històriques de reg per als camps de golf, de la mateixa manera que es fa amb les concessions de reg agrícola, i que s’anul·lin aquelles concessions caducades i que no han estat adequades a la llei 3/1998 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental

    - Creiem necessari que s’estableixin intercanvis de drets concessionals, en els que els camps de golf cedeixin part de les seves dotacions de reg per a abastament de població d’ús prioritari, i no es concedeixin noves dotacions dels mateixos pous

    - Creiem necessari que la planificació urbanística sigui subsidiària del planejament hidrològic, i que els informes de l’ACA quant a abastament i sanejament de camps de golf i complexes recreatius siguin 100 % vinculants

    - Creiem necessari que es substitueixin les varietats de gespa actuals per altre tipus de vegetació adaptada al clima mediterrani i que presenti uns requeriments hídrics molt inferiors als de la gespa tradicional

    - Creiem necessari que les llicències municipals dels camps de golf es revisin tenint en compte la Directiva Marc de l’Aigua, la Directiva d’Abocaments, la llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i totes aquelles normatives ambientals subsidiàries que incideixin en un canvi de costums en la gestió dels camps de golf i que condueixin a una optimització real dels recursos hidrològics, tant del subsòl com dels superficials.

    dimecres, 27 / juny / 2007

    Inici d´estiu en imatges, dels camps a mig segar i el fruit de la terra enbalat





    Com no pas pocs, el cap de setmana de Sant Joan, és un bon moment per desconnectar, una primera instantània d´un camp del municipi veí de Santa Maria de Merlès, vora la riera de merlès i les dues segones, en aquest cas a Forallac, al Baix Empordà, als volts del nucli preciós de peratallada , entre ullastret i llabià, en un triangle, que amb anys com el 1994 que aquí patíem incendis dantescos, - per cert FECSA encar sent surt 12 anys i només queda via civil dels afectats, llastimós-, allà al Baix Empordà tenien un llac natural sorgit de la crescuda de la riera del Daró, fet que alguna masia de la zona conserva per si de cas, avui en dia una barca per si queda negada de nou, un prodigi de la naturalesa, facilitat per la planúria de la zona, i per anècdotes, un pot trobar inclús un aeròdrom emmig de camps amb avionetes de vol a motor com a servei de franc per alguna casa d´agroturisme de la zona, un prodigi de la reconversió de la pagesia entre camps polits de palla com a pista d´aterratge i enlairament.
    I es que l´inici de l´estiu, oficialment el 21 de juny, ha iniciat amb temperatures altes, i la gran majoria associa immediatament a la platja, i reivindico l´ofici de pagès, trencant tòpics, us il·lustro algunes imatges que m´hi transporten més a l´estiu, potser per entorn social d´un humil Berguedà que viu al cor de Catalunya envoltat encara de força camps de conreu en zones properes: l´inici de la sega del blat, l´ordi, cànem o d´altris, fet per un ofici, el de pagès, que aviat s´haurà de pagar amb recursos públics per tenir gent al territori disseminat, com a vigilants del bosc i el sotabosc, vist que la majoria s´han de buscar alternatives per guanyar-se la vida , tipus agroturisme, fet reeixit aquí al Berguedà, tot un referent dins el país, per continuar treballant la terra dels avantpassats en una majoria i fidels al territori, i que sovint no omple cap portada de premsa generalista, però val la pena veure camps que recullen la collita de blat, ordi i d´altres per part de grans màquines mecanitzades, com una normalitat del fruits de la terra, que d´alguna manera o altra, degustarem més tard o d´hora, i que aquest noble ofici , perduri pel bé de la catalunya rural, que "urbanites" i gent de pobles inclosos, també en gaudim en el nostre temps d´oci, que no es valora i menys es manté observant la brutícia de deixalles de massa vorals del país, signe que l´autoestima per la terra per part de moltes persones, encara li queda molt recorregut per a assolir per valorar el nostre entorn quotidià.

    dimarts, 26 / juny / 2007

    Eduardo Galeano: l´absència de democràcia al FMI, BM i OMC


    Per entendre l´estat real de la democràcia del món a través dels organismes econòmics més influents, explicat pel referent Eduardo Galeano en breu explicació. Molt clarificador de quina pseudodemocràcia global, que sotmet als estats i la població en general, als dictats d´una minoria privilegiada a través del FMI, BM i OMC:

    L´estat espanyol, país "punter" de la Unió Europea en investigació militar,segons llibre "El militarisme a Espanya"

    Ara que s´acaba el període de declaracions de renda, on es recorda campanyes d´objecció fiscal a les despesses militars, cal no obviar, allò que s´amaga sota els pressupostos estatals del PSOE, ara que es negocien els pressupostos generals de l´estat, hi haurà sota epígraf de Recerca i investigació, en una part molt important: el finançament amb fons públics de la investigació militar i per tant la cultura de la guerra i el militarisme.
    Això es reflexa a més de l'exportació d'armament a països empobrits, la manca d'investigació civil o el qüestionament de l'ajuda humanitària després de la intervenció militar. El llibre "El militarisme a Espanya" analitza els últims temps referent a això.

    “L'Estat espanyol ha consolidat el seu lloc entre el conjunt dels països més desenvolupats i rics del planeta” i per “estar a totes” i així augmentar la seva influència en els organismes internacionals s'ha compromès en greus conflictes mundials. Aquesta afirmació la fan Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i Pere Ortega, investigador en temes de pau, desarmament i economia de la defensa, els dos coordinadors d'El militarisme a Espanya, un llibre que neix com una aposta de canvi a favor de la diplomàcia i la negociació per evitar la intervenció militar i l'“enquistament dels conflictes”.

    “Totes les intervencions militars espanyoles realitzades entre 1999 i 2006 han estat justificades, parcial o totalment, a partir d'arguments humanitaris”, assenyala Alejandro Pozo, investigador del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, al capítol que ensenya la tasca humanitària dels exèrcits. La majoria d'aquestes intervencions s'han portat a terme amb el pretext de protegir o assistir col·lectius en crisi.

    Encara que l'Exèrcit espanyol ha intervingut activament en desastres naturals i humans –Centreamèrica, Albània, Turquia, Indonèsia o Pakistan-, “resulta paradoxal” que es distribueixi ajuda humanitària després d'intervencions militars com les de Kosovo, Afganistan i l'Irac, en les quals van intervenir els soldats i on l'ajuda humanitària la van brindar “aquells que havien realitzat els bombardejos, tant a zones civils com militars”, crítica Alejandro Pozo.

    Com destaca el llibre, fets com aquest creen confusió en la població “beneficiària”. Un exemple clar és l'Irac, on EUA va repartir aigua mineral a Bàssora, després de destruir la canalització d'aigües de la ciutat amb bombes de precisió.

    Potència mundial en investigació militar

    En l'àmbit de la investigació, Espanya és "un país sense tradició científica i sense una valoració social de la investigació i el desenvolupament (I+D) que encara pesa molt", tal com expressa Eugeni Barquero, membre de la Fundació per la Pau, ja que "només es destina un 1.07% del PIB a I+D".

    No obstant això, en inversió per a la investigació militar, Espanya es troba entre els països "punters" sent el primer país de la Unió Europea, amb el Regne Unit i França, que inverteix en aquesta àrea, només després dels Estats Units en el context mundial.

    En el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2006 es van destinar 6.511 milions d'euros a I+D, dels quals 1.684 milions (més del 26%) eren per a investigació militar. Aquesta xifra suposa sis vegades més que en investigació sanitària i tres vegades més que en investigació científica, que és la font principal de finançament d'I+D d'universitats i centres públics d'investigació espanyols, diu Eugeni Barquero.

    Armes espanyoles a països empobrits

    D'altra banda, des del 1998 i fins al 2005 l'Estat va destinar una mitjana de 274 milions d'euros anuals a l'exportació d'armament, sent els països enriquits la principal destinació amb un 63% i el 37% restant destinat a països en vies de desenvolupament.

    La Unió Europea estableix en el seu codi de conducta que no s'han de vendre armes a països inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans o que tinguin un nivell de benestar delicat. Entre els països compradors d'armes espanyoles destaquen Colòmbia i Israel, que segons Tica Font, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, viuen conflictes de violència. Font qüestiona també les exportacions espanyoles a Turquia, el Marroc, Veneçuela, Sri Lanka, Angola i Pakistan, entre d'altres.

    Iniciatives per la pau

    Més transparència als informes d'exportació d'armes i el compliment estricte del Codi de Conducta Europeu són algunes de les propostes recollides en aquest llibre. El text proposa a més anar més enllà de les accions que puguin portar a terme els governs i la comunitat internacional i apostar per un canvi d'actitud des de la societat civil, que s'allunyi de la "cultura de les armes" i aposti per la no violència.

    En l'actualitat ja hi ha iniciatives que s'acosten a la ciutadania, com la que ofereix la Fundació per la Pau i que es recull en aquest llibre. A la web d'aquesta entitat destaca la campanya No a la Investigació Militar, que reuneix iniciatives i mobilitzacions a favor de la I+D civil i en contra de la inversió científica militar. Justícia i Pau, el Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs i l'Escola de Cultura de Pau són organitzacions que tenen projectes similars i que a més han servit de font per a aquest llibre.

    Què Puc Fer Jo?


    Visita la pàgina d'Armes sota control i coneix les iniciatives que proposen diverses ONG.

    Més informació:
    Llegeix altres notícies sobre conflictes i pau

    Informació facilitada per Canal Solidari.

    dijous, 21 / juny / 2007

    S´anuncia la fallida de l´economia d´EUA, per Richard C. Cook, analista Reserva federal EUA retirat

    Una informació econòmica útil per saber les conseqüències que patirà europa aviat, basat amb la situació econòmica dels EUA i els moviments econòmics i financers. Quan estats units estosega, europa es costipa i l´economia mundial se´n ressent globalment.
    Traduït de l'anglès per a Rebelión per Germán Leyens i revisat per Horaci Garetto

    És oficial. Anota´l en el teu calendari. Ha començat la fallida de l'economia d'EUA.
    Va ésser anunciada el dimecres al matí, el 13 de juny de 2007, pels escriptors d'economia Steven Pearlstein i Robert Samuelson en les pàgines del Washington Post, un dels mitjans més destacats i preferits de l´èlit monetària d'EUA .

    La columna de Pearlstein tenia per títol: El boom de la captura d'empreses a punt de trencar" relacionada amb l'extraordinària quantitat de deute incorregut comparada amb els beneficis reals de les companyies "capturades" .

    En llenguatge notablement alarmista per a les pàgines usualment ultra-insulses del Post, Pearlstein va escriure: "És impossible predir amb exactitud quan d'arribarà el moment de la veritat i tots acabin per adonar-se que els preus que són pagats per aquestes companyies, i el deute incorregut per a donar suport les adquisicions, són insostenibles. Quan això ocorri, no serà gens bonic. En general, cauran els preus de les accions i les valoracions de les companyies. Els bancs anunciaran doloroses passos a pèrdua, alguns fons d'alt risc tancaran les seves portes, i els fons d'inversió informaran de rendibilitats decebedores. Algunes companyies es veuran forçades a la fallida o a la reestructuració."

    A més, "la caiguda dels preus de les accions durà a les companyies a reduir les seves contractacions i les seves inversions, mentre els governs es veuran obligats a augmentar els impostos o a reduir els serveis, ja que disminuirà l'ingrés en concepte d'impostos sobre els guanys de capital. I la combinació de la reducció de la riquesa i de les majors taxes d'interès acabarà per dur als consumidors a fer marxa enrere en el seu consum finançat amb deutes. Va succeir després dels col·lapses dels bons escombraries i els "estalvis i préstecs" a fins dels anys vuitanta. Va succeir després del daltabaix de la bombolla de la tecnologia i de les telecomunicacions a fins dels anys noranta. I succeirà aquesta vegada."

    La columna de Samuelson: "La fi del crèdit barat," va deixar la porta lleugerament oberta en cas que el col·lapse no sigui tan sever. Va escriure sobre el tema dels augments de les taxes d'interès: "A mesura que augmenta el preu del diner, la presa de préstecs i l'economia podrien afeblir-se. La profunda caiguda immobiliària podria empitjorar. . Podríem també descobrir que el perllongat període de crèdit barat ha deixat una ressaca desagradable."

    Altres escriptors que escriuen des de plataformes menys prestigioses que el Post han estat parlant també de l'aproximació d'una fallida financera fa un parell d'anys. Entre ells ha estat l'economista Michael Hudson, autor d'un article sobre la bombolla immobiliària amb el títol: "El nou camí a la servitud" en l'edició de maig de 2006 de Harper's.

    Hudson ha estat parlant en aquesta entrevista d'una "ruptura de la cadena" de pagaments que conduirien a un "Crack econòmic perllongat, llarg" amb "deflació dels actius," "incompliments massius de pagaments d'hipoteques," i una "immensa apropiació d'actius" pels rics que puguin protegir el seu efectiu mitjançant el rentat de diners i la protecció amb bons en divises estrangeres.

    Entre els quals estan llests per a beneficiar-se amb el crack està el Grup Carlyle, el fons d'alt risc que inclou a la família Bush i a altres inversionistes d'alt perfil amb connexions governamentals que donen accés a informacions confidencials. Un memoràndum de gener de 2007 als gerents de la companyia del soci fundador William I. Conway, Jr., va aparèixer recentment que assenyalava que, quan acabi l'actual "entorn de liquiditat" – és a dir el crèdit barat -, la "oportunitat de comprar serà una ocasió que succeïx una vegada en una vida."

    El fet que el crack estigui sent anunciat en les pàgines del Washington *Post mostra que és cosa feta. Els Bilderbergers, o qualsevol que sigui al que respon el Post, ja ho han decidit. Deixa saber a tots perquè no queda dubte que és hora de tancar les sortides, posar-se a cobert, acumular dos anys de menjar en llandes, blindar els seus actius, el que sigui.

    Els quals pagaran les conseqüències serà la gent del carrer els actius de la qual estan carregats de deutes, tals com desenes de milions de deutors hipotecaris, milions de joves que deuen préstecs estudiantils que segons la nova llei de fallida "reformada" en l'any 2005 mai podran ser cancel·lats, o vastes quantitats de treballadors amb plans 401(k) %[comptes de jubilació patrocinades per les seves empreses.] o altres plans de pensió que estan combinats amb el mercat de valors.

    En altres paraules, sona com si estiguéssim en 2000-2002, però tal vegada en una escala molt major. Llavors va ser "només" el dècim pitjor mercat de caiguda d'accions en la història. Aquest llavors es va esvair un bilió de dòlars.. El que converteix la situació actual en particularment injusta és que la recuperació precedent que ara arriba a la seva fi – la dels "desocupats" – va ser tan anèmica.

    Ni Perlstein ni Samuelson arriben al fons de la crisi, encara que ells, menja Conway del Grup Carlyle, subratllen la fi del crèdit barat. Però les taxes d'interès són fixades per gent que dirigeix bancs centrals i institucions financeres. Podran ser influenciats per "el mercat," però el mercat és controlat per gent amb diners que volen incrementar al màxim els seus beneficis.

    La clau per al que està succeint és que la Reserva Federal es nega a seguir el model establert durant el perllongat regne del president de la Reserva Federal, Alan Greenspan, reaccionant davant tendències econòmiques desestabilitzadores amb grans inversions de crèdit com ho va fer durant la bombolla de les "punt.com" dels anys noranta i la bombolla immobiliària de 2001-2005.
    Aquesta vegada, el successor de Greenspan, Ben Bernake, es queda tranquil. Mentre l'economia es balanceja sobre l'abisme, la Reserva Federal d´USA permet que les taxes es mantinguin fermes. La Reserva Federal afirma que la seva política de taxes fermes es deu al perill d'augmentar "la inflació bàsica." Però això no pot ser veritat. El major ítem de consum, cases i béns immobiliaris, està sobrevivint artificialment. Oficialment, l'atur és baix, però sobretot gràcies a llocs de treball mal pagats en l'àrea de serveis a EEUU.

    Les matèries primeres han pujat, incloent els aliments i la gasolina, però no és un motiu suficient per a permetre que se submergeixi tota l'economia nacional.

    Així que què succeïx en realitat? En realitat, és simple. La diferència en l'actualitat és que Xina i altres grans inversionistes de l'estranger, incloent a magnats petroliers d'Orient Pròxim, estan dient a EUA que si les taxes d'interessos baixen, , no seguiran duent els seus diners a EEUU. El tan necessaris diners per a finançar els tremends dèficit comercials i fiscal d'EUA .

    Per descomptat ens vam ficar en aquest destret al transferir les nostres fàbriques de manufactures a Xina i altres mercats de d'obra barata durant l'última generació. La "hegemonia del dòlar" està tenint un efecte contraproduent. En els fets, Xina està utilitzant els seus dòlars nord-americans per a reemplaçar al Fons Monetari Internacional com prestador a les nacions en desenvolupament a Àfrica i altres llocs. Com un insult addicional, Xina ara podria estar dictant una nova generació de decadència per als nord-americans que es veuen obligats a comprar els seus productes en gran superfície Wal Mart duent al màxim el que queda del nostre deute disponible en targetes de crèdit.

    Fa prop d'un any, un antic funcionari del Tresor de Reagan, que és ara un conegut comentarista de la televisió per cable, va dir que Xina s'havia convertit en el "banc d'EUA" i va comentar que "ara és més barat imprimir diners que produir cotxes." ja, ja.

    És veritablement sorprenent que cap dels candidats polítics de la "línia dominant" de qualsevol dels partits hagi tractat aquest tema en la seva campanya. El que passa és que tots estan considerablement finançats per l´èlit financera que es beneficiarà no importa quant vagi a patir l'economia d'EUA. Tots els candidats, amb l'excepció de Ron Paul i Dennis Kucinich tracten a la Reserva Federal com si es tractés de la cinquena imatge gravada en el Munti Rushmore. I fins i tot els així cridats progressistes guarden silenci. El cap de setmana abans que apareguessin els articles de Perlstein/Samuelson, va haver una immensa conferència progressista a Washington, cridada "Taming the corporate giant" %[Domant al gegant corporatiu]. Ni una sola sessió va ser dedicada a temes financers.

    Què és probable que passi? Jo suggeriria quatre guions possibles.

    1.
    Acceptació per la població d'EUA d'una prosperitat disminuïda i d'un rol en decadència en el món. Somriu i aguanta. Viu amb els teus pares fins que tinguis quaranta anys en lloc de trenta. Treballa dos o tres treballs en temps parcial, si pots trobar-los. Mor jove si perds la teva atenció sanitària. Declara fallida si pots, o simplement escapa't dels teus deutes fins que tornin a imposar la presó per a deutors com ho han fet a Dubai. Mentrestant, Xina compra més i més propietats, cases i negocis en EUA, com han suggerit economistes propers a la Reserva Federal. Si ets un immigrant il·legal emprenedor, diverteix-te augmentant l'economia clandestina, evita les llicències i els impostos per a negocis, i lloga grups de cases als teus amics.

    2.
    Els temps de crisi econòmica produeixen tensió internacional i els polítics tendeixen a anar a la guerra en comptes d'haver d'escoltar la lletja melodia de l'economia. L'exemple clàssic és la depressió mundial dels anys trenta que va conduir a la Segona Guerra Mundial. Les condicions en els pròxims anys haurien de ser tan dolentes com llavors. Podríem tenir una guerra veritablement gran si EUA decideix d'una vegada per sempre armar-se de valor i arremetre contra Xina, o qui sigui. Si ja no volen els nostres dòlars o els nostres Bons de deute, com si els llencem unes bones bombes nuclears?

    3.
    Tal vegada acabem per tenir finalment una revolució sigui de la dreta o del centre involucrant llei marcial, suspensió de la Declaració de Drets, etc., combinada amb alguna espècie de dictadura militar o de treball forçat. En tot cas ja anem a mitjan camí en aquesta adreça. Oblida't d'una revolució de l'esquerra. No els agradaria que algú s'enutgés amb ells per ser massa radicals.

    4.
    Podria haver un veritable intent de reforma, tal vegada fins i tot un intent, encara que sigui, només de tornar al Nou Tracte? Ja que les causes de la crisi són monetàries, així ho serien les solucions. El primer pas seria que el Sistema de la Reserva Federal fos abolit com un banc d'emissió i una transformació del sistema de crèdit de la nació en un servei públic genuí pel govern federal. D'aquesta manera podríem reconstruir la nostra infraestructura manufacturera i pública i desenvolupar una política de garantia dels ingressos que beneficiaria a tots.

    Aquesta última és l'única solució assenyada. Existeixen reformadors monetaris que saben com fer-lo si algú els dóna una petita oportunitat.



    Richard C. Cook és autor de "Challenger Revealed: An Insider's Account of How the Reagan Administration Caused the Greatest Tragedy of the Space Age." Analista de la Reserva federal retirat, la seva carrera va incloure treballs amb la Comissió del Servei Civil d'EUA, l'Administració d'Aliments i Drogues, la Casa Blanca de Carter, i la NASA, seguits per vint-i-un anys amb el Departament del Tresor d'EUA Ara és un escriptor i consultor instalat a Washington. El seu llibre "We Hold These Truths: The Hope of Monetary Reform," serà publicat més endavant durant aquest any.

    El seu lloc en la Xarxa es troba a: www.richardccook.com

    S´anuncia la fallida de l´economia d´EUA, per Richard C. Cook, analista Reserva federal EUA retirat

    Una informació econòmica útil per saber les conseqüències que patirà europa aviat, basat amb la situació econòmica dels EUA i els moviments econòmics i financers. Quan estats units estosega, europa es costipa i l´economia mundial se´n ressent globalment.
    Traduït de l'anglès per a Rebelión per Germán Leyens i revisat per Horaci Garetto

    És oficial. Anota´l en el teu calendari. Ha començat la fallida de l'economia d'EUA.
    Va
    ésser anunciada el dimecres al matí, el 13 de juny de 2007, pels escriptors d'economia Steven Pearlstein i Robert Samuelson en les pàgines del Washington Post, un dels mitjans més destacats i preferits de l´èlit monetària d'EUA .

    La columna de Pearlstein tenia per títol: El boom de la captura d'empreses a punt de trencar" relacionada amb l'extraordinària quantitat de deute incorregut comparada amb els beneficis reals de les companyies "capturades" .

    En llenguatge notablement alarmista per a les pàgines usualment ultra-insulses del Post, Pearlstein va escriure: "És impossible predir amb exactitud quan d'arribarà el moment de la veritat i tots acabin per adonar-se que els preus que són pagats per aquestes companyies, i el deute incorregut per a donar suport les adquisicions, són insostenibles. Quan això ocorri, no serà gens bonic. En general, cauran els preus de les accions i les valoracions de les companyies. Els bancs anunciaran doloroses passos a pèrdua, alguns fons d'alt risc tancaran les seves portes, i els fons d'inversió informaran de rendibilitats decebedores. Algunes companyies es veuran forçades a la fallida o a la reestructuració."

    A més, "la caiguda dels preus de les accions durà a les companyies a reduir les seves contractacions i les seves inversions, mentre els governs es veuran obligats a augmentar els impostos o a reduir els serveis, ja que disminuirà l'ingrés en concepte d'impostos sobre els guanys de capital. I la combinació de la reducció de la riquesa i de les majors taxes d'interès acabarà per dur als consumidors a fer marxa enrere en el seu consum finançat amb deutes. Va succeir després dels col·lapses dels bons escombraries i els "estalvis i préstecs" a fins dels anys vuitanta. Va succeir després del daltabaix de la bombolla de la tecnologia i de les telecomunicacions a fins dels anys noranta. I succeirà aquesta vegada."

    La columna de Samuelson: "La fi del crèdit barat," va deixar la porta lleugerament oberta en cas que el col·lapse no sigui tan sever. Va escriure sobre el tema dels augments de les taxes d'interès: "A mesura que augmenta el preu del diner, la presa de préstecs i l'economia podrien afeblir-se. La profunda caiguda immobiliària podria empitjorar. . Podríem també descobrir que el perllongat període de crèdit barat ha deixat una ressaca desagradable."

    Altres escriptors que escriuen des de plataformes menys prestigioses que el Post han estat parlant també de l'aproximació d'una fallida financera fa un parell d'anys. Entre ells ha estat l'economista Michael Hudson, autor d'un article sobre la bombolla immobiliària amb el títol: "El nou camí a la servitud" en l'edició de maig de 2006 de Harper's.

    Hudson ha estat parlant en aquesta entrevista d'una "ruptura de la cadena" de pagaments que conduirien a un "Crack econòmic perllongat, llarg" amb "deflació dels actius," "incompliments massius de pagaments d'hipoteques," i una "immensa apropiació d'actius" pels rics que puguin protegir el seu efectiu mitjançant el rentat de diners i la protecció amb bons en divises estrangeres.

    Entre els quals estan llests per a beneficiar-se amb el crack està el Grup Carlyle, el fons d'alt risc que inclou a la família Bush i a altres inversionistes d'alt perfil amb connexions governamentals que donen accés a informacions confidencials. Un memoràndum de gener de 2007 als gerents de la companyia del soci fundador William I. Conway, Jr., va aparèixer recentment que assenyalava que, quan acabi l'actual "entorn de liquiditat" – és a dir el crèdit barat -, la "oportunitat de comprar serà una ocasió que succeïx una vegada en una vida."

    El fet que el crack estigui sent anunciat en les pàgines del Washington *Post mostra que és cosa feta. Els Bilderbergers, o qualsevol que sigui al que respon el Post, ja ho han decidit. Deixa saber a tots perquè no queda dubte que és hora de tancar les sortides, posar-se a cobert, acumular dos anys de menjar en llandes, blindar els seus actius, el que sigui.

    Els quals pagaran les conseqüències serà la gent del carrer els actius de la qual estan carregats de deutes, tals com desenes de milions de deutors hipotecaris, milions de joves que deuen préstecs estudiantils que segons la nova llei de fallida "reformada" en l'any 2005 mai podran ser cancel·lats, o vastes quantitats de treballadors amb plans 401(k) %[comptes de jubilació patrocinades per les seves empreses.] o altres plans de pensió que estan combinats amb el mercat de valors.

    En altres paraules, sona com si estiguéssim en 2000-2002, però tal vegada en una escala molt major. Llavors va ser "només" el dècim pitjor mercat de caiguda d'accions en la història. Aquest llavors es va esvair un bilió de dòlars.. El que converteix la situació actual en particularment injusta és que la recuperació precedent que ara arriba a la seva fi – la dels "desocupats" – va ser tan anèmica.

    Ni Perlstein ni Samuelson arriben al fons de la crisi, encara que ells, menja Conway del Grup Carlyle, subratllen la fi del crèdit barat. Però les taxes d'interès són fixades per gent que dirigeix bancs centrals i institucions financeres. Podran ser influenciats per "el mercat," però el mercat és controlat per gent amb diners que volen incrementar al màxim els seus beneficis.

    La clau per al que està succeint és que la Reserva Federal es nega a seguir el model establert durant el perllongat regne del president de la Reserva Federal, Alan Greenspan, reaccionant davant tendències econòmiques desestabilitzadores amb grans inversions de crèdit com ho va fer durant la bombolla de les "punt.com" dels anys noranta i la bombolla immobiliària de 2001-2005.
    Aquesta vegada, el successor de Greenspan, Ben Bernake, es queda tranquil. Mentre l'economia es balanceja sobre l'abisme, la Reserva Federal d´USA permet que les taxes es mantinguin fermes. La Reserva Federal afirma que la seva política de taxes fermes es deu al perill d'augmentar "la inflació bàsica." Però això no pot ser veritat. El major ítem de consum, cases i béns immobiliaris, està sobrevivint artificialment. Oficialment, l'atur és baix, però sobretot gràcies a llocs de treball mal pagats en l'àrea de serveis a EEUU.

    Les matèries primeres han pujat, incloent els aliments i la gasolina, però no és un motiu suficient per a permetre que se submergeixi tota l'economia nacional.

    Així que què succeïx en realitat? En realitat, és simple. La diferència en l'actualitat és que Xina i altres grans inversionistes de l'estranger, incloent a magnats petroliers d'Orient Pròxim, estan dient a EUA que si les taxes d'interessos baixen, , no seguiran duent els seus diners a EEUU. El tan necessaris diners per a finançar els tremends dèficit comercials i fiscal d'EUA .

    Per descomptat ens vam ficar en aquest destret al transferir les nostres fàbriques de manufactures a Xina i altres mercats de d'obra barata durant l'última generació. La "hegemonia del dòlar" està tenint un efecte contraproduent. En els fets, Xina està utilitzant els seus dòlars nord-americans per a reemplaçar al Fons Monetari Internacional com prestador a les nacions en desenvolupament a Àfrica i altres llocs. Com un insult addicional, Xina ara podria estar dictant una nova generació de decadència per als nord-americans que es veuen obligats a comprar els seus productes en gran superfície Wal Mart duent al màxim el que queda del nostre deute disponible en targetes de crèdit.

    Fa prop d'un any, un antic funcionari del Tresor de Reagan, que és ara un conegut comentarista de la televisió per cable, va dir que Xina s'havia convertit en el "banc d'EUA" i va comentar que "ara és més barat imprimir diners que produir cotxes." ja, ja.

    És veritablement sorprenent que cap dels candidats polítics de la "línia dominant" de qualsevol dels partits hagi tractat aquest tema en la seva campanya. El que passa és que tots estan considerablement finançats per l´èlit financera que es beneficiarà no importa quant vagi a patir l'economia d'EUA. Tots els candidats, amb l'excepció de Ron Paul i Dennis Kucinich tracten a la Reserva Federal com si es tractés de la cinquena imatge gravada en el Munti Rushmore. I fins i tot els així cridats progressistes guarden silenci. El cap de setmana abans que apareguessin els articles de Perlstein/Samuelson, va haver una immensa conferència progressista a Washington, cridada "Taming the corporate giant" %[Domant al gegant corporatiu]. Ni una sola sessió va ser dedicada a temes financers.

    Què és probable que passi? Jo suggeriria quatre guions possibles.

    1.
    Acceptació per la població d'EUA d'una prosperitat disminuïda i d'un rol en decadència en el món. Somriu i aguanta. Viu amb els teus pares fins que tinguis quaranta anys en lloc de trenta. Treballa dos o tres treballs en temps parcial, si pots trobar-los. Mor jove si perds la teva atenció sanitària. Declara fallida si pots, o simplement escapa't dels teus deutes fins que tornin a imposar la presó per a deutors com ho han fet a Dubai. Mentrestant, Xina compra més i més propietats, cases i negocis en EUA, com han suggerit economistes propers a la Reserva Federal. Si ets un immigrant il·legal emprenedor, diverteix-te augmentant l'economia clandestina, evita les llicències i els impostos per a negocis, i lloga grups de cases als teus amics.

    2.
    Els temps de crisi econòmica produeixen tensió internacional i els polítics tendeixen a anar a la guerra en comptes d'haver d'escoltar la lletja melodia de l'economia. L'exemple clàssic és la depressió mundial dels anys trenta que va conduir a la Segona Guerra Mundial. Les condicions en els pròxims anys haurien de ser tan dolentes com llavors. Podríem tenir una guerra veritablement gran si EUA decideix d'una vegada per sempre armar-se de valor i arremetre contra Xina, o qui sigui. Si ja no volen els nostres dòlars o els nostres Bons de deute, com si els llencem unes bones bombes nuclears?

    3.
    Tal vegada acabem per tenir finalment una revolució sigui de la dreta o del centre involucrant llei marcial, suspensió de la Declaració de Drets, etc., combinada amb alguna espècie de dictadura militar o de treball forçat. En tot cas ja anem a mitjan camí en aquesta adreça. Oblida't d'una revolució de l'esquerra. No els agradaria que algú s'enutgés amb ells per ser massa radicals.

    4.
    Podria haver un veritable intent de reforma, tal vegada fins i tot un intent, encara que sigui, només de tornar al Nou Tracte? Ja que les causes de la crisi són monetàries, així ho serien les solucions. El primer pas seria que el Sistema de la Reserva Federal fos abolit com un banc d'emissió i una transformació del sistema de crèdit de la nació en un servei públic genuí pel govern federal. D'aquesta manera podríem reconstruir la nostra infraestructura manufacturera i pública i desenvolupar una política de garantia dels ingressos que beneficiaria a tots.

    Aquesta última és l'única solució assenyada. Existeixen reformadors monetaris que saben com fer-lo si algú els dóna una petita oportunitat.



    Richard C. Cook és autor de "Challenger Revealed: An Insider's Account of How the Reagan Administration Caused the Greatest Tragedy of the Space Age." Analista de la Reserva federal retirat, la seva carrera va incloure treballs amb la Comissió del Servei Civil d'EUA, l'Administració d'Aliments i Drogues, la Casa Blanca de Carter, i la NASA, seguits per vint-i-un anys amb el Departament del Tresor d'EUA Ara és un escriptor i consultor instalat a Washington. El seu llibre "We Hold These Truths: The Hope of Monetary Reform," serà publicat més endavant durant aquest any.

    El seu lloc en la Xarxa es troba a: www.richardccook.com

    dimecres, 20 / juny / 2007

    Solbes autoritza la venda d´un 25% de les reserves estatals d´or: 80 tonelades d´or

    La noticia fou feta pública per un portal especialitzat: www.oroyfinanzas.com, que va destacar les elevades vendes d´or i metalls preciosos realitzades en els mesos de març i abril, per un total de 2,6 milions d´unces o l´equivalent a 80 tonelades. A més, el maig es varen vendre 0,9 milions d´unces, com si no en tinguessim prou amb l´espoli fiscal, ara especular amb les reserves per ves a saber quins interessos internacionals especulatius ocults del preu de l´or.

    I es que no és una quantitat, menor, suposa un 26% de les reserves d´or que s´ha venut el Banc d´Espanya, aquest organisme sense control democràtic, per estabilitzar la moneda, que segueix els passos de bancs centrals com l´alemany, qui realment dirigeix la politica monetària de l´euro. Però , segons els experts, és per l´elevat endeutament de les exportacions. O serà la patacada econòmica que pot succeir per l´alentiment del sector de la construcció i l´elevat endeutament de famílies i empreses, quan comenci a patir i o declarar-se en fallida? És un indicador del crack econòmic de l´economia estatal basada en el totxo? Algú li demanarà comptes al ministre d´economia espanyol Solbes? Després de la posada en borsa del fons de reserva de les pensions, algú hauria de parar els peus aquest ministre espanyol Solbes o demanar-li la dimissió, ja que entén els comptes i els recursos públics com si fossin una ruleta russa especulativa, que posa en perill l´interés general de la ciutadania, sense control democràtic de decisions de calat social.

    Alguns dels prestigiosos economistes del nostre país farà el pas i fer un estudi seriós del que suposaria tenir un Banc públic català que dinamitzi l´economia del país i un Banc central català sobirà, vist la realitat?


    Més informació en aquesta notícia.

    Solbes autoritza la venda d´un 25% de les reserves estatals d´or: 80 tonelades d´or

    La noticia fou feta pública per un portal especialitzat: www.oroyfinanzas.com, que va destacar les elevades vendes d´or i metalls preciosos realitzades en els mesos de març i abril, per un total de 2,6 milions d´unces o l´equivalent a 80 tonelades. A més, el maig es varen vendre 0,9 milions d´unces, com si no en tinguessim prou amb l´espoli fiscal, ara especular amb les reserves per ves a saber quins interessos internacionals especulatius ocults del preu de l´or.

    I es que no és una quantitat, menor, suposa un 26% de les reserves d´or que s´ha venut el Banc d´Espanya, aquest organisme sense control democràtic, per estabilitzar la moneda, que segueix els passos de bancs centrals com l´alemany, qui realment dirigeix la politica monetària de l´euro. Però , segons els experts, és per l´elevat endeutament de les exportacions. O serà la patacada econòmica que pot succeir per l´alentiment del sector de la construcció i l´elevat endeutament de famílies i empreses, quan comenci a patir i o declarar-se en fallida? És un indicador del crack econòmic de l´economia estatal basada en el totxo? Algú li demanarà comptes al ministre d´economia espanyol Solbes? Després de la posada en borsa del fons de reserva de les pensions, algú hauria de parar els peus aquest ministre espanyol Solbes o demanar-li la dimissió, ja que entén els comptes i els recursos públics com si fossin una ruleta russa especulativa, que posa en perill l´interés general de la ciutadania, sense control democràtic de decisions de calat social.

    Alguns dels prestigiosos economistes del nostre país farà el pas i fer un estudi seriós del que suposaria tenir un Banc públic català que dinamitzi l´economia del país i un Banc central català sobirà, vist la realitat?

    Més informació en aquesta notícia.

    dimarts, 19 / juny / 2007

    La banca en el punt de mira: finances ètiques o ètica en el món de les finances

    Inversions que combinen beneficis socials i econòmics i préstecs solidaris que aposten per iniciatives amb un impacte mediambiental i social positiu. Té la banca un paper fonamental en el desenvolupament dels països del Sud?

    “Les propagandes i els espectaculars anuncis televisius ja ens informen dels beneficis que tenen els bancs, aquí venim a parlar de tot el que no ens explica la publicitat sobre les finances”. Així de contundent va iniciar la sessió d'obertura de la Jornada Internacional ‘La Banca Sota Lupa’, Arcadi Oliveres, economista i president de l'organització Justícia i Pau.

    La jornada, organitzada per Setem i l'Aeci i celebrada a Madrid, va reunir especialistes en economia i experts en finances ètiques per debatre sobre el paper que juguen les entitats financeres espanyoles en el desenvolupament o no desenvolupament dels països del Sud i els reptes de l'economia solidària a Espanya.

    Economistes i experts en finances coincideixen que l'actual creixement dels mercats de capital es veu reflectit en l'augment continu de les inversions, fet que permet a les entitats bancàries ampliar el seu abast global. La preocupació d'organitzacions, moviments socials i federacions com Setem se centra en les conseqüències que per al medi ambient, els drets humans o el desenvolupament sostenible pot tenir una política financera mal plantejada, especialment, als països empobrits.

    Les finances ètiques sorgeixen com l'alternativa a les entitats bancàries que compten amb vincles financers amb empreses i projectes controvertits. La banca ètica ofereix la possibilitat de practicar una economia solidària, parant atenció a camps com la biodiversitat, l'herència cultural o les condicions de treball en els projectes que promou.

    Bons exemples

    Diversos bancs ètics han començat a obrir les seves oficines a Espanya amb la idea de seguir promovent l'estalvi i la inversió socialment responsables. Aquestes entitats, que busquen la rendibilitat a partir de l'ús social més eficaç del diner, renuncien al lucre com objectiu màxim i impulsen la inversió financera en àmbits com el comerç just o la inserció sociolaboral de les persones. Un exemple d'aquesta forma d'entendre la banca la trobem a Triodos Bank, referent de la banca ètica o sostenible a Europa.

    Al voltant d'aquest tipus d'entitats financeres han sorgit, també, associacions, cooperatives i clubs d'inversions que gestionen els estalvis de persones que volen que els seus diners serveixin per donar suport a una economia més humana i solidària. Destaquen Fiare, Fets i Oikocredit.

    “Les opcions per fer una inversió ètica cada vegada són més”, expliquen des de Setem, “però alhora detectem que bancs convencionals espanyols tenen vincles financers amb empreses i projectes controvertits, sobretot a països de Llatinoamèrica”.

    Pràctiques polèmiques

    Bart Slob i Michiel van Dijk, del Centre d'Investigacions sobre empreses multinacionals (SOMO), van presentar durant les jornades l'informe ‘BBVA i Santander: suport a projectes controvertits a Amèrica Llatina’ en el qual es denuncia la implicació del BBVA i del Banc Santander en el finançament de projectes amb un gran impacte social i mediambiental a països com Argentina i Brasil.

    Entre ells destaquen la construcció de diverses centrals hidroelèctriques a indrets sensibles ecològicament, com l'Amazònia, la creació d'oleoductes amb deficiències estructurals a la seva construcció al Perú i el suport per a la compra d'armes per part del govern Xilè.

    Compromisos i controvèrsies

    Les investigacions realitzades per SOMO assenyalen que aquests bancs han proveït serveis financers a dotze empreses que estan involucrades en diversos projectes controvertits. Segons els investigadors, aquestes pràctiques són incompatibles amb els estàndards de Responsabilitat Social de les Empreses del Global Compact de l'ONU, del qual tant el Banc Santander com el BBVA en són membres.

    BBVA, consultat per Canal Solidari, s'ha defensat de les acusacions que aboca l'informe explicant que l'entitat ha definit una política detallada i restrictiva en matèria de finançament d'indústries i projectes polèmics, especialment, d'armament, d'acord amb les recomanacions de les Nacions Unides i la Unió Europea i aprovada per la Comissió d'Auditoria i per tots els òrgans de Govern pertinents.

    A més, l'entitat afirma que cada proposta d'operació s'examina de forma individual, per garantir que compleix tota la legislació aplicable, el codi de conducta de BBVA i els codis internacionals en aquesta matèria. “Aquesta política situa el BBVA com una entitat capdavantera a nivell internacional en l'aplicació de normes i criteris ètics”, afegeixen.

    El Grup Santander, també consultat per Canal Solidari, no ha volgut fer comentaris sobre les conclusions de l'estudi de SOMO.

    Més informació:

    Setem

    Aeci

    Informe sobre BBVA

    Informe sobre Santander

    Triodos Bank

    Fiare

    Fets

    Oikocredit

    Llegeix l'entrevista completa que els usuaris i usuàries de Canal Solidari van realitzar a Jordi Marí, especialista en finances ètiques i economia solidària.

    Consulta altres notícies sobre finances ètiques publicades a Canal Solidari.

    La banca en el punt de mira: finances ètiques o ètica en el món de les finances

    Inversions que combinen beneficis socials i econòmics i préstecs solidaris que aposten per iniciatives amb un impacte mediambiental i social positiu. Té la banca un paper fonamental en el desenvolupament dels països del Sud?

    “Les propagandes i els espectaculars anuncis televisius ja ens informen dels beneficis que tenen els bancs, aquí venim a parlar de tot el que no ens explica la publicitat sobre les finances”. Així de contundent va iniciar la sessió d'obertura de la Jornada Internacional ‘La Banca Sota Lupa’, Arcadi Oliveres, economista i president de l'organització Justícia i Pau.

    La jornada, organitzada per Setem i l'Aeci i celebrada a Madrid, va reunir especialistes en economia i experts en finances ètiques per debatre sobre el paper que juguen les entitats financeres espanyoles en el desenvolupament o no desenvolupament dels països del Sud i els reptes de l'economia solidària a Espanya.

    Economistes i experts en finances coincideixen que l'actual creixement dels mercats de capital es veu reflectit en l'augment continu de les inversions, fet que permet a les entitats bancàries ampliar el seu abast global. La preocupació d'organitzacions, moviments socials i federacions com Setem se centra en les conseqüències que per al medi ambient, els drets humans o el desenvolupament sostenible pot tenir una política financera mal plantejada, especialment, als països empobrits.

    Les finances ètiques sorgeixen com l'alternativa a les entitats bancàries que compten amb vincles financers amb empreses i projectes controvertits. La banca ètica ofereix la possibilitat de practicar una economia solidària, parant atenció a camps com la biodiversitat, l'herència cultural o les condicions de treball en els projectes que promou.

    Bons exemples

    Diversos bancs ètics han començat a obrir les seves oficines a Espanya amb la idea de seguir promovent l'estalvi i la inversió socialment responsables. Aquestes entitats, que busquen la rendibilitat a partir de l'ús social més eficaç del diner, renuncien al lucre com objectiu màxim i impulsen la inversió financera en àmbits com el comerç just o la inserció sociolaboral de les persones. Un exemple d'aquesta forma d'entendre la banca la trobem a Triodos Bank, referent de la banca ètica o sostenible a Europa.

    Al voltant d'aquest tipus d'entitats financeres han sorgit, també, associacions, cooperatives i clubs d'inversions que gestionen els estalvis de persones que volen que els seus diners serveixin per donar suport a una economia més humana i solidària. Destaquen Fiare, Fets i Oikocredit.

    “Les opcions per fer una inversió ètica cada vegada són més”, expliquen des de Setem, “però alhora detectem que bancs convencionals espanyols tenen vincles financers amb empreses i projectes controvertits, sobretot a països de Llatinoamèrica”.

    Pràctiques polèmiques

    Bart Slob i Michiel van Dijk, del Centre d'Investigacions sobre empreses multinacionals (SOMO), van presentar durant les jornades l'informe ‘BBVA i Santander: suport a projectes controvertits a Amèrica Llatina’ en el qual es denuncia la implicació del BBVA i del Banc Santander en el finançament de projectes amb un gran impacte social i mediambiental a països com Argentina i Brasil.

    Entre ells destaquen la construcció de diverses centrals hidroelèctriques a indrets sensibles ecològicament, com l'Amazònia, la creació d'oleoductes amb deficiències estructurals a la seva construcció al Perú i el suport per a la compra d'armes per part del govern Xilè.

    Compromisos i controvèrsies

    Les investigacions realitzades per SOMO assenyalen que aquests bancs han proveït serveis financers a dotze empreses que estan involucrades en diversos projectes controvertits. Segons els investigadors, aquestes pràctiques són incompatibles amb els estàndards de Responsabilitat Social de les Empreses del Global Compact de l'ONU, del qual tant el Banc Santander com el BBVA en són membres.

    BBVA, consultat per Canal Solidari, s'ha defensat de les acusacions que aboca l'informe explicant que l'entitat ha definit una política detallada i restrictiva en matèria de finançament d'indústries i projectes polèmics, especialment, d'armament, d'acord amb les recomanacions de les Nacions Unides i la Unió Europea i aprovada per la Comissió d'Auditoria i per tots els òrgans de Govern pertinents.

    A més, l'entitat afirma que cada proposta d'operació s'examina de forma individual, per garantir que compleix tota la legislació aplicable, el codi de conducta de BBVA i els codis internacionals en aquesta matèria. “Aquesta política situa el BBVA com una entitat capdavantera a nivell internacional en l'aplicació de normes i criteris ètics”, afegeixen.

    El Grup Santander, també consultat per Canal Solidari, no ha volgut fer comentaris sobre les conclusions de l'estudi de SOMO.

    Més informació:

    Setem

    Aeci

    Informe sobre BBVA

    Informe sobre Santander

    Triodos Bank

    Fiare

    Fets

    Oikocredit

    Llegeix l'entrevista completa que els usuaris i usuàries de Canal Solidari van realitzar a Jordi Marí, especialista en finances ètiques i economia solidària.

    Consulta altres notícies sobre finances ètiques publicades a Canal Solidari.