dimarts, 2 de març de 2010

Catalunya es converteix en la primera comunitat que assumeix el traspàs de la Inspecció de Treball


  • El conseller Joan Saura, i el vicepresident Manuel Chaves han signat avui el traspàs en la reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. Saura destaca la importància de l'acord "en un moment de crisi econòmica en que cal actuar sobre el mercat laboral i controlar el compliment de la normativa i els convenis"
  • Saura i Chaves també anuncien l'obertura de 3 noves ponències entre les quals hi ha el servei de regionals de RENFE a Catalunya
 
El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, han signat avui el traspàs de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a la Generalitat. L’acord, signat en el marc de la Comissió Mixta de Transferències, converteix Catalunya en la primera comunitat autònoma que assumeix aquesta competència.  El conseller Saura ha explicat que el traspàs es farà efectiu el proper dilluns 1 de març, té un cost efectiu d' 11,91 MEUR i comportarà el traspàs de 249 llocs de treball més 35 places en procés de selecció, a més de la cessió de 7.400m2 d'oficines. També ha destacat que l'acord, responent a la voluntat dels dos governs i a l'interès dels agents socials, inclou la creació d'un consorci que garantirà l'eficàcia del servei, evitarà duplicitats i facilitarà totes les gestions a través d'una oficina única d'atenció a la ciutadania.
 
El conseller Saura ha assegurat que "l'acord d'Inspecció de Treball, amb el de Rodalies, són els més importants signats fins ara” i ha recordat la seva transcendència "en un moment de crisi econòmica, quan és difícil fer una política de treball i lluitar contra l'economia submergida sense l'instrument de la inspecció". Saura ha admès la complexitat del traspàs i ha recordat altres transferències importants com el Clínic, permisos inicials de treball per a immigrants o gestió del litoral).
 
 
 
Saura també ha anunciat l'obertura de tres noves ponències: els serveis regionals de Renfe a Catalunya, "una demanda de la societat", la revisió en via administrativa de reclamacions en relació a tributs estatals cedits a la Generalitat i la intervenció i disciplina de les entitats de crèdit a Catalunya. El conseller ha lamentat que el PP s'hagi mostrat contrari al traspàs pel fet que el mateix partit l’hagi recorregut davant el Tribunal Constitucional.
 
En la seva intervenció, el ministre Chaves ha admès que el traspàs ha estat "complexe" per la pròpia funció i objectius de la Inspecció de Treball i ha recordat que fins ara s'han signat 12 traspassos amb Catalunya, amb Renfe Rodalies i Inspecció com els més importants. Chaves també ha assegurat que la sentència sobre l'EAC no pesa en absolut sobre la voluntat política de tancar acords per al desenvolupament de l'Estatut de Catalunya.
 
La Comissió Mixta de Transferències també ha acordat avui una ampliació de mitjans econòmics al servei de l'Administració de Justícia, que suposa 8.204.110,70 EUR (1.656.460,42 EUR com a cost efectiu, que s'integraran al finançament anual de la Generalitat, i 6.547.650,28 EUR com a lliurament per una sola vegada per a despeses corrents i inversions). L'acord permetrà finançar 20 nous òrgans judicials.
 
 
1.-Les funcions de la Inspecció traspassades a la Generalitat
 
A partir de l'entrada en vigor de l'acord, la Generalitat exercirà totes les funcions i els serveis en relació als funcionaris (inspectors de treball i subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social) que passen a dependre orgànicament de la Generalitat. Així, intervindrà en els processos d'ingrés, selecció, formació, perfeccionament, especialització, provisió de llocs, entre d'altres.
 
La Generalitat de Catalunya exercirà la competència que li reconeix l'article 170.2 de l'Estatut d'Autonomia sobre el servei de la Inspecció de Treball constituïda pels òrgans, funcionaris/es i mitjans materials que contribueixen al compliment de les normes laborals que són competència de la Generalitat. Per tant, la Generalitat exercirà, entre altres, les següents funcions:
 
1.Vigilància i exigència del compliment de les normes legals, reglamentàries i el contingut normatiu dels convenis col·lectius en els àmbits de la prevenció de riscos laborals; l'ordenació del treball i les relacions sindicals; l'ocupació i les migracions (col·locació, formació ocupacional, agències de col·locació..)
 
2.Arbitratge, mediació i conciliació en vagues i conflictes laborals (sota acceptació o petició de les parts)
 
3.Assistència tècnica: informació, col·laboració i assistència tècnica a empreses, treballadors i altres administracions.
 
 
 
2.-El traspàs de personal i béns
 
L'acord de la Inspecció de Treball inclou el traspàs de 249 treballadors que dependran orgànicament i funcionalment de la Generalitat, per exercir en l'àmbit de competències de la Generalitat. En concret, es traspassaran un total de 95 llocs de treball d'inspectors de Treball i Seguretat Social, 55 de subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social i 99 de funcionaris i personal laboral. 
 
El traspàs garanteix l'ingrés únic als cossos en igualtat de condicions i la mobilitat geogràfica arreu del territori estatal. Alhora, la Generalitat participarà en la determinació dels aspectes generals sobre accés, proves de selecció i altres aspectes relacionats amb l'ingrés, i exercirà les facultats pròpies respecte del personal que depengui d'ella, com les relatives a formació, perfeccionament, especialització o provisió de places, entre d'altres. El coneixement del català serà valorat com a mèrit en els processos de selecció, i també està previst que les proves selectives siguin descentralitzades. A banda, la Generalitat comunicarà anualment la xifra de places d'inspectors i subinspectors que cal convocar per donar servei a Catalunya. En cas de places vacants, la pròpia Generalitat podrà convocar concurs intern de trasllat per cobrir-les.
 
Pel que fa a béns, la Generalitat compartirà els locals ocupats per Inspecció de Treball a Barcelona (4.800m2) i se subrogarà en els contractes de lloguer del locals d'Inspecció a Girona, Lleida i Tarragona (2.616m2).
 
 
3.-Creació del Consorci de la Inspecció de Treball i Seguretat Social:
 
L'acord signat avui preveu que abans de l'1 de maig es constituirà el Consorci de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya, format per l'Administració General de l'Estat i el Govern de la Generalitat i presidit per la consellera de Treball. El seu objectiu serà garantir la prestació coordinada del servei públic d'Inspecció de Treball, que ara dependrà orgànicament de la Generalitat, i el de la Inspecció de la Seguretat Social, que continua depenent del Govern de l'Estat.
 
El Consorci vetllarà per la cooperació entre les dues administracions i evitarà duplicitats amb la creació d'un servei comú d'informació i atenció a la ciutadania, presentació i recepció d'escrits, denúncies, peticions o altres documents relacionats amb l'exercici de la inspecció, en el que és una fórmula innovadora per a gestionar serveis d'aquestes característiques. A més, els inspectors de Treball i Seguretat Social i els subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social podran actuar en matèries que són competència d'una Administració diferent a la seva dependència orgànica (en els termes que ambdues Administracions acordin). Per tant, si un inspector de depenent orgànicament de l'estat detecta una anomalia en qüestions de Prevenció de Riscos Laborals, per exemple, podrà aixecar acta, i viceversa. La posterior instrucció i resolució de la possible sanció correspondrà a l'administració competent en cada matèria.
 
El mateix consorci distribuirà i assignarà de forma coordinada les ordres de servei per realitzar actuacions per iniciativa pròpia, arran d'una denúncia, d'una petició d'actuació..etc i podrà acordar plans comuns d'actuació.
 
 
Ampliació de mitjans de Justícia
La Comissió Mixta de Transferències també ha acordat avui l'ampliació de mitjans econòmics al servei de l'Administració de Justícia, que suposa 1.656.460,42 EUR com a cost efectiu i 6.547.650,28 EUR com a lliurament per una sola vegada per a despeses corrents i inversions.
L'acord permetrà finançar 20 nous òrgans judicials:
 
-Jutjats de 1a Instància de Sabadell, Granollers, Mataró i Girona
-Jutjats de 1a Instància i Instrucció d'Arenys, Gavà, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú
-Jutjats Penals de Barcelona (26 i 27), Sabadell i Terrassa
-Jutjat de Vigilància Penitenciària de Barcelona
-Secció 22 de l'Audiència Provincial de Barcelona
-Jutjats de violència sobre les dones a Barcelona, Manresa i El Vendrell
-Jutjat Social de Tarragona
 
 
Comissió Mixta de Transferències
La Comissió Mixta de Transferències és l'òrgan encarregat d'elaborar i aprovar els acords de traspàs de serveis i mitjans de l'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya i d'inventariar els traspassos pendents. La part catalana de la Comissió està integrada per vocals dels diferents grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya i representants d'institucions civils del país.
 
Per part de l'Estat, han assistit a la reunió, entre altres, el secretari d'Estat de Cooperació Territorial; el delegat del Govern a Catalunya; el director general de Desenvolupament Autonòmic; el de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, i un representant del ministeri de Treball.
 

Etiquetes de comentaris:

Catalunya té 250 empreses d’alt creixement, les quals han augmentat les seves vendes un 174% entre 2004 i 2007

 
·        El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, mitjançant la Secretaria d’Indústria i Empresa,  i amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial, ha publicat un estudi sobre les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya.
 
·        Les 250 empreses han estat identificades, seguint la metodologia d’Eurostat i l’OCDE, entre les companyies catalanes de més de 10 treballadors i que pertanyen al que s’anomena nova indústria (indústria manufacturera i serveis a la producció). D’entre elles, n’hi ha 20 que no superen els 5 anys de vida i que s’anomenen gaseles.
 
·        En conjunt, aquest tipus d’empreses van facturar 3.421 milions d’euros l’any 2007, i van  duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.
 
A Catalunya hi ha 250 empreses d’alt creixement, és a dir d’empreses que augmenten les seves vendes més d’un 20 per cent anual. La seva facturació, no obstant això, ha estat encara molt superior a aquest llindar, ja que, en conjunt, ha assolit un creixement del 174% entre 2004 i 2007. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya, elaborat per l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial.
 
El secretari d’Indústria i Empresa, Antoni Soy, ha presentat avui l’estudi en un acte celebrat a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, i al qual també hi han assistit: el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls; el director del CEI, Josep Maria Surís; el conseller delegat de Lipotec Group, Antonio Parente; el president de Telstar, Ton Capella; i els autors de l’estudi, Oriol Amat (Universitat Pompeu Fabra) i Joan Miquel Hernández, Jordi Fontrodona i Alexandrina Stoyanova (Observatori de Prospectiva Industrial). L’estudi forma part de la col·lecció Papers d’economia industrial, de l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.
 
El secretari d’Indústria i Empresa, durant la presentació de l’estudi, ha destacat les característiques de les empreses d’alt creixement, de les quals n’ha volgut ressaltar “que són més innovadores que les altres i tenen més capacitat d’avançar-se i d’adaptar-se als canvis de l’entorn”. Soy ha afegit que “aquestes empreses creen més ocupació i es caracteritzen per ser més eficients”, motiu pel qual “són més productives i estan presents a totes les branques de l’activitat empresarial”. El secretari ha declarat que “són un model de bona pràctica per als emprenedors i que exerceixen un estímul positiu per a la política industrial”.
 
Per la seva banda, el director de l’Observatori de Prospectiva Industrial i un dels autors de l’estudi, Joan Miquel Hernandez, n’ha remarcat l’important potencial quant a productivitat, atès que en el cas de les empreses d’alt creixement, l’índex d’aquest indicador “presenta uns nivells superior del 50% respecte a les seves competidores” . Per aquest motiu, Hernandez ha considerat que “aquest tipus d’empreses estan en millor posició que les altres per sortir de la crisi”.
 
El catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, i també autor de l’estudi, Oriol Amat, també ha considerat que les empreses d’alt creixement pivoten entorn a dos conceptes bàsics: “el de capitalització i el de la innovació, i justament les que aconsegueixen mantenir aquest dos conceptes més ben controlats són precisament les que tenen més possibilitats d’èxit i d’experimentar una evolució més positiva”
 
En el llibre s’identifiquen les 250 empreses que van augmentar les seves vendes com a mínim a un ritme del 20 % anual entre 2004 i 2007. Una vintena d’elles no superen els 5 anys d’edat i són les que la literatura econòmica anomena “empreses gasela”. S’han seleccionat, seguint una metodologia d’Eurostat i l’OCDE, entre les empreses catalanes de més de 10 treballadors, que dipositen els comptes al Registre Mercantil i que pertanyen al que s’anomena com nova indústria (indústria manufacturera i serveis a la producció).
 
En conjunt, les empreses d’alt creixement van facturar 3.421 milions d’euros el 2007 i el que més destaca d’elles és que:
 
  • Van augmentar la seva facturació un 174% entre 2004 i 2007, una xifra espectacular si es considera que la nova indústria en el seu conjunt ho va fer en un 33%.
  • Van duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.
  • La seva productivitat és un 48% superior a la del conjunt de les empreses de la nova indústria.
 
El 70% de les empreses d’alt creixement es dediquen als serveis a la producció (entre les quals destaquen les del sector TIC) i un 30% a la indústria manufacturera (especialment del metall i de l’alimentació), si bé l’estudi destaca que són presents a totes les branques d’activitat. En general, són empreses joves, no lligades a cap grup, de capital nacional, familiars i petites.
 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

L’explicació del seu creixement tan elevat rau en una sèrie de factors entre els quals destaca la direcció estratègica, per la qual cosa la figura de l’empresari que pren les decisions d’inversió és clau. A més, són empreses molt innovadores, que aposten per la qualitat i la productivitat, potencien els recursos humans, adopten polítiques de promoció comercial i s’internacionalitzen (sobretot les industrials). Aquest model de negoci les fa ser molt competitives i, a més, gràcies a una gestió eficient dels actius i de les despeses d’explotació del personal, obtenen elevats beneficis i rendibilitat. La seva situació patrimonial i financera és equilibrada i fa que tinguin més probabilitats de poder superar entorns de crisi econòmica. El repte per als propers anys és augmentar el pes dels recursos propis i millorar la liquiditat.
 
Fa deu anys, pràcticament el mateix equip d’autors van fer un estudi similar, titulat Les empreses gasela a Catalunya, en el qual es van identificar 254 empreses que van augmentar les vendes a un ritme de com a mínim el 15% anual entre 1994 i 1997. A diferència de l’estudi actual, eren empreses manufactureres, amb una facturació mínima de 2,4 milions d’euros i amb uns requisits mínims de rendibilitat, per la qual cosa, els dos col·lectius no són estrictament comparables. No obstant això, els factors o palanques de competitivitat que utilitzaven aquelles gaseles eren pràcticament els mateixos que fan servir actualment les empreses d’alt creixement.
 
Una part de l’estudi presentat avui analitza com han evolucionat aquelles empreses gasela fins a l’actualitat i conclou que:
 
  • Han sobreviscut en un percentatge alt (82%) però similar al del conjunt de la indústria,
  • han crescut, entre 1997 i 2007, a una taxa (16%) semblant a la mitjana del sector industrial,
  • però segueixen sent molt creadores d’ocupació (les seves plantilles han incrementat un 30% entre 1997 i 2007).
 
Els autors adverteixen que les empreses d’alt creixement i les gaseles no són les millors del país ni són infalibles. De fet, algunes han tingut el que s’anomena mort d’èxit, això és, un creixement dels deutes més gran que el dels actius, el qual, alhora, és més gran que el de les vendes, cosa que, al final, repercuteix en els beneficis. Això es contraposa al model financer de la majoria de les empreses d’alt creixement, en el qual les vendes creixen més que els actius, els quals augmenten més que l’endeutament, cosa que genera beneficis elevats.
 
 
Amb l’anàlisi de l’evolució de les gaseles antigues entre 1997 i 2007, l’estudi conclou que l’alt creixement de vendes és una etapa en la vida de les empreses, normalment lligada a l’habilitat de l’empresari per trobar un segment de mercat en expansió i que es recolza en una sèrie de palanques competitives. Així mateix, destaca que les empreses d’alt creixement i les gaseles són molt creadores d’ocupació, fins i tot quan abandonen els elevats increments de vendes.
 
 
 FONT: GENCAT.CAT

Etiquetes de comentaris: ,