dijous, 26 de juliol de 2007

Campanya perquè "Hotmail" es tradueixi al català

La Plataforma per la Llengua ha registrat el domini "Hotmail.cat" per mirar d'aconseguir convèncer la multinacional Microsoft perquè tradueixi el seu servei de correu gratuït, el Hotmail, al català. A la plana, la Plataforma afirma que Microsoft i Hotmail discriminen el català respecte a d'altres comunitats lingüístiques semblants, amb llengües amb menys parlants que el català, com ara el flamenc (en un païs amb diverses llengües oficials com Bèlgica), una llengua a la que Microsoft sí que hi ha traduït el hotmail.

La web també cita l'estudi "La salut del català a Internet el 2005" de la mateixa Plataforma, on es conclou que "el català té una gran presència a la xarxa en nombres relatius i absoluts: així, representa la 19a. llengua mundial en pàgines web per parlant i la 26a. en nombre absolut de pàgines web". L'entitat cita també la gran quantitat de blocs en català a la xarxa, als que hi contribueix notablement Blocat (ara Bloc.cat) i la incorporació del català a l'administració i gestió del generador de blocs número 1 a la xarxa, Blogger (comprat per Google), amb la que ja reuneix 35 llengües diferents.

L'entitat recorda que la mateixa Microsoft ha incorporat el català a d'altres vessants, com per exemple la dels sistemes operatius, amb el pedaç per Windows XP o el Windows Vista, que ja es pot comprar directament en català.

A "Hotmail.cat" la Plataforma deixa clar que la web "persegueix l’objectiu d’informar al consumidor sobre els seus drets lingüístics bàsics, com també fomentar el respecte cap al consumidor català per part de Microsoft, així com la millora dels seus serveis i una major Responsabilitat Social Empresarial". A més a més, l'entitat està disposada a cedir de franc el domini a Microsoft en el moment "en què hagi assolit els nivells de normalització lingüística adients i que pertoquen a la comunitat lingüística catalana, en igualtat de condicions amb la resta de comunitats lingüístiques comparables".

La web acaba citant la direcció de la delegació de Microsoft a Barcelona i la direcció d'un formulari "on-line" on hom hi pot adreçar suggeriments.

Microsoft va obrir fa pocs mesos el portal Microsoft.cat dedicat exclussivament a la promoció de productes de la companyia en català, i des d'on hom es pot descarregar diversos pedaços tant pels sistemes operatius de la companyia (les diverses versions dels Windows) com per la "suite" d'ofimàtica Office.

La companyia nordamericana tampoc no ha traduït oficialment el seu programa de missatgeria instantània al català, el Messenger, tot i que per la web circulen diversos pedaços que permeten traduir-lo a la llengua catalana.

Llista dels màxims culpables de l´apagada a Bcn: llista directius d´ENDESA, Juan Rosell entre ells

Si s´entra a la CNMV, la responsable de dirigir el mercat de valors i de controlar que aquests compleixin els compromisos empresarials i la transparència de les seves actuacions, hi trobem qui composa el Consell d´administració d´ENDESA, responsable dels transformadors, presidida per Manuel Pizarro, home d´Aznar, col.locat, i això no es recorda, fou en l´època del pacte del Majestic Pujol-Aznar i que va comportar l´absorció de la catalana FECSA, perdent autogovern empresarial de l´energia, i ara es veu els efectes del monopoli i mal servei: ubicada seu social a Madrid, ENDESA té a Catalunya el 25% dels seus ingressos, i tan sols hi inverteix un 15%i així ens va l´espoli inversor d´empresa dirigida pel capitalisme espanyol, però, com es pot obsrevar a continuació, també pel màxim responsable de Foment del Treball, Juan Rosell. Es pot dir més al i més clar que l´empresariat català de la mà de Rosell, n´és còmplice en la desinversió a canvi d´estar com a quota catalana al consell d´administració amb un pes nul? la realitat ho evidencia. I la participació accionarial d´ells majoritària, fa que mirin els seus comptes de resultats personals, i que la inversió pel servei públic d´energia quedi en segon pla. Algú n´exigirà responsabilitats? Ara es passen la pilota amb REE, altra empresa espanyola. I els que han de vetllar pel bon servei? Mireu-els en aquest enllaç:

Consellers de:

ENDESA, S.A.

Denominación del Consejo% Part TotalFecha Nombramiento (*)Cargo




BLESA DE LA PARRA,MIGUEL 0,000 06/11/2000 CONSEJERO







D ORNELLAS SILVA,FERNANDO 0,000 20/06/2007 CONSEJERO







MIRANDA ROBREDO,RAFAEL 0,001 11/02/1997 CONSEJERO DELEGADO







PIZARRO MORENO,MANUEL 0,009 14/05/2002 PRESIDENTE







PRADO EULATE,FRANCISCO DE BORJA 0,000 20/06/2007 CONSEJERO







QUINTAS SEOANE,JUAN RAMON 0,000 02/04/2004 CONSEJERO







RAMOS GASCON,FRANCISCO JAVIER 0,001 06/02/2001 CONSEJERO







RECARTE GARCIA-ANDRADE,ALBERTO 0,002 27/05/2005 CONSEJERO







ROSELL LASTORTRAS,JUAN 0,001 27/05/2005 CONSEJERO







SERNA MASIA,JOSE 0,002 07/02/2000 CONSEJERO
Partícips en aquesta societat
Societats Cotitzades on participa
Consellers
Autocartera
Pactes Parasociales
Directius

dijous, 19 de juliol de 2007

Salaris: comparativa estatal amb Unió Europea i informe sous de la dona a Catalunya demolidor

Si mirem dades de la taula facilitada per l´Oficina Estadística de les Comunitats Europees en el seu informe Eurostat 2005 difós via blogoempresa , deixa clar que la mitja estatal als treballadors/es ens deixa lluny d´europa en quan a salaris davant dels preconitzadors de la moderació salarial, vinguin des del sindicalisme espanyolitzat o la patronal espanyolitzada d´aquí i d allà, que com no, rep la benedicció injustificada de les dades per part del ministre d´economia del PSOE, Pedro Solbes, en moments de màxims beneficis empresarials:


Activitat Econòmica Euros/any Estat espanyol Euros/any altra estat de la UE
Intermediació financera 36.948 59.195 Luxemburg
Prod/Distrib. electricitat, gas i aigua 34.125 59.105 Luxemburg
Transport, emmagatzament i comunicacions 23.206 38.586 Luxemburg
Industries estractives 22.843 56.507 Països Baixos
Act. sanitàries i veterinaries, serveis socials 21.015 50.042 Regne Unit
Industries manufactureres 20.410 36.943 Regne Unit
Educació 18.751 Sense dades
Serveis personals* 18.135 Sense dades
Comerç** 17.244 31.137 Suècia
Act. immobiliàries, serveis empresarials 16.702 40.558 Regne Unit
Construcció 15.304 36.546 Regne Unit
Hosteleria 12.873 24.703 Finlandia
Salari mitjà general 20.438 34.412 UE- 15

Si aquest fet hi afegim la realitat no sovint reflexada als mitjans, que a nivell estatal hi ha un 19% de pobres, o sigui, de prop de 9 milions de persones que sobreviuen amb menys de 523 euros al mes, la congelació salarial, mentre els beneficis de les empreses cotitzades a borsa i en especial immobiliàries i banca creixen any rere any, la pobresa estructural no para de créixer, i hi ha més rics en menys mans, afegit augment de l´euribor , l que ve a ser el mateix que un sou menys l’any per a més de deu milions de treballadors estatals (la mitjana és de 1.549 euros/mes segons dades d’Hisenda). El culpable? L’Euribor que es manté implacable en els increments, un mes darrere l’altre. A finals de juny ja assolia el 4,506%, en data d’ahir ja arribava al 4,588% amb una mitjana de juliol a 4,565%, posa el limit l´endeutament familiar.

I a nivell de gènere, hi ha a Catalunya a més un informe demolidor: les dones guanyen un 66,6% de sou respecte al dels homes,en dades del 2002 , pitjor que dades estatals, que arriben el 71,1%, per tant més desigualtats salarials de gènere a Catalunya. Un 37,6% de les dones assalariades tenen educació superior, però només el 26,3% ocupen llocs de treball on es requereix aquest nivell de competència, donant una diferència d’11,3 punts. En dades de l´informe, a Catalunya, l’any 2002, les dones van guanyar, de mitjana i en termes anuals, 15.994,63 euros, 227,07 euros més que la mitjana de l’Estat (15.767,56 euros).

Hi ha una dada encara més alarmant de l´informe del Govern català, el diferencial de l´IPC Català amb l´espnayol, hauria de fer que el salari femení català fos major, però, cal destacar que el salari horari de les dones catalanes (7,42 euros) és inferior al de les dones espanyoles (7,45 euros), fet que no es correspon
amb el signe del diferencial d’inflació que té l’economia catalana respecte de l’espanyola (de +0,2 dècimes l’any 20023). Si el nivell de preus és més elevat a Catalunya que a Espanya, seria econòmicament més lògic que el salari per hora cobrat a Catalunya fos també més elevat que el
cobrat a Espanya, com així succeeix en el cas dels homes (9,96 euros de mitjana catalana enfront dels 9,23 euros de mitjana de l’Estat).

Caldria difondre l´informe per trobar l´arrel de múltiples problemàtiques socials i desigualtats salarials, del llarg camí cap a la plena igualtat que encara queda llunyà i que l´informe del Govern, en aquest cas és acurat, tot i mancar dades més actuals, posa de relleu les mancances de l´ocupació femenina a Catalunya.

dimarts, 10 de juliol de 2007

(Maragall dimissió) Caixa Manresa impulsa 1000 pisos de lloguer amb grup cooperatiu Grup Qualitat



Fa recentment, sortia a la llum pública una notícia econòmica, impactant, tenint en compte que els promotors són una entitat, una Caixa d´estalvis, Caixa Manresa, que anunciava la creació de Factor Habas, un acord entre ells i una cooperativa d´habitatge, Grup Qualitat, conegut per la promoció de pisos a Vilanova i la Geltrú en antics terrenys de Pirelli, entre d´altres , que en els termes de la nova llei d´habitatge, són pioners a promoure 1000 habitatges de lloguer arreu de Catalunya, una gran notícia, que retorna les entitats d´estalvi, a la seva funció original, el factor social. Enhorabona a aquesta iniciativa, que des de el silenci, el màxim responsable Adolf Todó, en aquest cas, guanya actius a favor de l´entitat que presideix de la Catalunya central, fet, que fins ara, a diferència de responsables més metropolitants del Banc de Sabadell que si que han fet el salt, no li ha donat la possibilitat de mostra la seva vàlua a la primera entitat econòmica del país, "La caixa", malgrat rumors, que finalment no s´han confirmat, que en una futura incorporació reforçaria la seva malmesa visió social de la primera entitat del país.
En tinc coneixement de la feina feta del Grup Qualitat a curs sobre el cooperativisme català que vaig fer a la UCE a Prada de Conflent,- que aviat té nova edició interessant-, en el que posteriorment va ajudar a convergir el cooperativisme català, -majoritari en el sector agrari-, en el grup clade, que té en canvi una pèrdua important, Ecotècnia, venut a un grup estranger. És l´altra cara del cooperativisme, que perd un actiu i es transformarà en societat anònima.

(Maragall dimissió) Caixa Manresa impulsa 1000 pisos de lloguer amb grup cooperatiu Grup Qualitat


Fa recentment, sortia a la llum pública una notícia econòmica, impactant, tenint en compte que els promotors són una entitat, una Caixa d´estalvis, Caixa Manresa, que anunciava la creació de Factor Habas, un acord entre ells i una cooperativa d´habitatge, Grup Qualitat, conegut per la promoció de pisos a Vilanova i la Geltrú en antics terrenys de Pirelli, entre d´altres , que en els termes de la nova llei d´habitatge, són pioners a promoure 1000 habitatges de lloguer arreu de Catalunya, una gran notícia, que retorna les entitats d´estalvi, a la seva funció original, el factor social. Enhorabona a aquesta iniciativa, que des de el silenci, el màxim responsable Adolf Todó, en aquest cas, guanya actius a favor de l´entitat que presideix de la Catalunya central, fet, que fins ara, a diferència de responsables més metropolitants del Banc de Sabadell que si que han fet el salt, no li ha donat la possibilitat de mostra la seva vàlua a la primera entitat econòmica del país, "La caixa", malgrat rumors, que finalment no s´han confirmat, que en una futura incorporació reforçaria la seva malmesa visió social de la primera entitat del país.
En tinc coneixement de la feina feta del Grup Qualitat a curs sobre el cooperativisme català que vaig fer a la UCE a Prada de Conflent,- que aviat té nova edició interessant-, en el que posteriorment va ajudar a convergir el cooperativisme català, -majoritari en el sector agrari-, en el grup clade, que té en canvi una pèrdua important, Ecotècnia, venut a un grup estranger. És l´altra cara del cooperativisme, que perd un actiu i es transformarà en societat anònima.

Caixa Manresa impulsa 1000 pisos de lloguer amb grup cooperatiu Grup Qualitat


Fa recentment, sortia a la llum pública una notícia econòmica, impactant, tenint en compte que els promotors són una entitat, una Caixa d´estalvis, Caixa Manresa, que anunciava la creació de Factor Habas, un acord entre ells i una cooperativa d´habitatge, Grup Qualitat, conegut per la promoció de pisos a Vilanova i la Geltrú en antics terrenys de Pirelli, entre d´altres , que en els termes de la nova llei d´habitatge, són pioners a promoure 1000 habitatges de lloguer arreu de Catalunya, una gran notícia, que retorna les entitats d´estalvi, a la seva funció original, el factor social. Enhorabona a aquesta iniciativa, que des de el silenci, el màxim responsable Adolf Todó, en aquest cas, guanya actius a favor de l´entitat que presideix de la Catalunya central, fet, que fins ara, a diferència de responsables més metropolitants del Banc de Sabadell que si que han fet el salt, no li ha donat la possibilitat de mostra la seva vàlua a la primera entitat econòmica del país, "La caixa", malgrat rumors, que finalment no s´han confirmat, que en una futura incorporació reforçaria la seva malmesa visió social de la primera entitat del país.
En tinc coneixement de la feina feta del Grup Qualitat a curs sobre el cooperativisme català que vaig fer a la UCE a Prada de Conflent,- que aviat té nova edició interessant-, en el que posteriorment va ajudar a convergir el cooperativisme català, -majoritari en el sector agrari-, en el grup clade, que té en canvi una pèrdua important, Ecotècnia, venut a un grup estranger. És l´altra cara del cooperativisme, que perd un actiu i es transformarà en societat anònima.

dimarts, 3 de juliol de 2007

(Maragall dimissió) El litoral dels Països catalans i de l´estat espanyol tindrà 3 milions de nous habitatges: SOS!

(Maragall dimissió) El litoral dels Països catalans i de l´estat espanyol tindrà 3 milions de nous habitatges: SOS!

Tres milions de nous habitatges “ofegaran” el litoral dels Països Catalans i l´estat espanyol, segons Greenpeace.
La destrucció de la costa pot ser “irreversible” si ajuntaments i comunitats autònomes no "passen a l'acció" en la recuperació del litoral, tal com indica l'informe ‘Destrucció a tota costa 2007’.

Durant l'últim any, els ajuntaments costaners espanyols han projectat 2.999.743 nous habitatges, 202.250 places hoteleres, 316 camps de golf i 112 ports esportius amb 38.389 nous amarraments. A més, s'han conegut 90 casos de corrupció urbanística que impliquen més de 350 càrrecs públics. La situació del litoral és “sens dubte insostenible”, segons denúncia Greenpeace i la única solució per a la organització ecologista passa per establir una gestió sostenible de la costa i eliminar sól urbanitzable.

L'informe ‘Destrucció a tota costa 2007’, presentat aquesta setmana, destaca l'accentuat empitjorament que el litoral espanyol ha patit en l'últim any i repassa les principals amenaces de la costa, destacant com la principal la construcció, l'augment de nombre de camps de golf associats a segones residències, les denúncies de corrupció urbanística, l'increment de nous amarraments esportius, els efectes del canvi climàtic i els problemes de contaminació a causa de l'escassa depuració de les aigües residuals i als abocaments dels bucs al mar.

Greenpeace ha denunciat l'immobilisme de les administracions per intentar aturar i solucionar els problemes del litoral. “Els ajuntaments han deixat que es destrueixi la costa i les comunitats autònomes tampoc han fet els seus deures”, va afirmar María José Caballero, responsable de Costes de Greenpeace i autora de l'informe. Caballero també va expressar la “profunda decepció” de l'organització davant l'actuació del Ministeri de Medi Ambient.

“El Ministeri és el garant del bon estat del litoral, però els seus plans no convencen ni es regeixen per directrius clares. Els pressupostos destinats a recuperar el litoral són, a més, ridículament baixos”, va explicar la responsable de Costes.

Comunitats més castigades

L'informe d'aquest any, a més, inclou un rànquing que ordena les comunitats litorals espanyoles segons el grau de salut de les seves costes. La pitjor posició l'ocupa Andalusia. L'elevat nombre d'habitatges projectats (683.350), el creixement d'habitatges il·legals i de camps de golf al litoral, l'assetjament a espais naturals protegits i els casos de corrupció urbanística fan a aquesta comunitat mereixedora, segons Greenpeace, de l'últim lloc de la classificació.

A continuació, se situen les Illes Canàries i la Comunitat Valenciana, on les previsions de construir places turístiques i ports esportius són les més elevades de tot l'Estat.

Murcia, Balears, Catalunya i Cantàbria són les següents regions a aparèixer en el llistat de comunitats més castigades, en el qual Euskadi i Astúries presenten les xifres més baixes quant a augment d'habitatges i amarraments.

Protecció urgent

Greenpeace afegeix també a l'informe una sèrie de propostes encaminades a aturar la degradació que viu el litoral. Abandonar les pràctiques d'enginyeria “dura” en el litoral i protegir i conservar els terrenys amenaçats per la construcció és la primera de les mesures que, segons l'organització ecologista, ha d'adoptar el Ministeri de Medi ambient.

Greenpeace reclama que es decreti una moratòria en la construcció de nous ports esportius i que es fomentin mesures noves com el lloguer de les embarcacions. L'organització internacional també exigeix que acabar amb els problemes d'abocaments i contaminació es converteixi en una prioritat per a totes les administracions.

Engegar mesures globals que garanteixin una protecció integral de la costa, entre les quals destaca l'establiment d'una Xarxa de Reserves Marines que salvaguardi el litoral, la productivitat dels mars, la vida marina i els seus ecosistemes per als molts milions de persones que depenen i gaudeixen d'aquest espai és una altra de les prioritats que marca Greenpeace com “ineludibles”.

Què PuC Fer jo?


Greenpeace et convida a denunciar on-line els punts negres del litoral espanyol.

Més informació:
(
‘Destrucció a tota costa’ informe complet (PDF).

Greenpeace

Informació facilitada per Canal Solidari

Les reserves de petroli al ritme actual s´acaben abans de 40 anys: cal un canvi energètic

Reserves petrolieres, mig plenes o mig buides?
De 4 a 40 anys de vida li donen a les reserves mundials de petroli. Ningú sembla saber fins quan respondran a la demanda els pous petroliers. Mentre, les energies renovables es perfilen com la gran alternativa davant aquesta crisi.

Un recent estudi del gegant petrolier BP assegura que les reserves de borses de petroli en tot el planeta permetrien cobrir la demanda durant un període de quaranta anys al ritme de consum que la societat manté a l'actualitat.

Els científics de l'anomenat Oil Depletion Analysis Centre, en canvi, titllen aquestes previsions de “massa optimistes” i alerten que en quatre anys s'iniciarà una forta caiguda de la producció.

En l'opinió d'aquest col·lectiu d'investigadors, s'arribarà a la taxa màxima de producció de manera imminent i calculen que el 2011 la producció petroliera començarà a caure amb força. A més, anuncien que aquest fet tindrà un fort impacte per a l'economia mundial.

Colin Campbell, ex vicepresident d'importants companyies del sector com la mateixa BP, Shel o Chevron Texaco, explicava aquesta setmana en una entrevista al diari 'The Independent' que les reserves de petroli més barates per a la seva extracció ja fa dos anys que es van exhaurir.

Augment de la demanda

L'economia mundial consumeix 82 milions de barrils diaris però l'Agència Internacional de l'Energia, encara que reconeix que la producció dels pous petroliers està començant a caure, preveu que la demanda continuarà creixent i arribarà als 113 milions de barrils diaris l'any 2020.

El petroli és, amb un 34% del total, la font d'energia més utilitzada per al consum a nivell mundial, segons explica l'Associació per a l'Estudi dels Recursos Energèticos en un vídeo publicat a 'Youtube'. És també el component amb més pes al balanç de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP).






Quan s'acabarà el petroli?

Saber quines són exactament les reserves disponibles de petroli és un tema econòmicament vital però científicament complex. Sens dubte, el petroli és ara per ara la principal font d'energia del món. El necessitem per al transport, per a la indústria i per al comerç. Però, fins quan el podrem seguir utilitzant?

Per a les petrolieres la solució passa per descobrir nous pous, però els científics alerten que aquesta idea és poc realista i que comportaria elevats costos econòmics i mediambientals. “Per contrarestar aquestes despeses, el petroli hauria de ser molt més car, el que tindria enormes conseqüències per a l'economia actual”, expliquen des de l'Oil Depletion Analysis Centre.

La publicació de l'Informe Estadístic sobre l'Energia al món ha encés el foc de la polèmica entre la indústria i els científics i ecologistes. Aquests últims, critiquen que no es prenguin mesures i que no es comencin a prendre seriosament les energies alternatives.

Alternatives ecològiques i sostenibles

Aquesta és precisament una de les solucions per les quals aposten els científics davant la crisi de les reserves de petroli. “Hem de promocionar les energies alternatives, ja que tenen la capacitat de no contaminar el medi ambient i no afecten per tant la societat i a més, són renovables”, expliquen membres de l'Oil Depletion Analysis Centre.

A l'Estat una de les energies renovables que més s'està començant a desenvolupar és l'energia eòlica. El 2006, l'Estat tenia instal·lada una capacitat d'energia eòlica de 11.615 megavats, sent així el segon país del món quant a producció, juntament amb Estats Units, i només per darrere d'Alemanya.

Fa tan sols tres mesos, l'energia eòlica a Espanya va batre un nou rècord de producció, a l'arribar als 8.375 megavats, gràcies al fort vent que va assotar gran part de la península. Segons dades d'experts i analistes en energia, aquesta és una potència superior a la produïda per les sis centrals nuclears que hi ha a Espanya que sumen 8 reactors i que juntes generen 7.742,32 megavats.

Des de fa uns anys a Espanya és major la capacitat teòrica de generar energia eòlica que nuclear i és el segon productor mundial d'energia eòlica, després d'Alemanya. La llei nacional sobre energies alternatives pretén arribar als 20.000 megavats de producció eòlica el 2012.

L'energia eòlica és, doncs, molt efectiva, però l'únic problema és que no és possible instal·lar aerogeneradors a qualsevol zona, perquè és necessari que el vent sigui constant.

Per això, es busquen més alternatives. Cada vegada més governs es comprometen amb fonts renovables com l'aigua, que genera l'energia hidràulica, geotèrmica i oceànica o mareomotriu o el sol que pot generar energia solar (que utiliza la radiació solar amb l'ús dels panells solars). En els últims anys també ha començat a cobrar protagonisme el desenvolupament de l'energia biomassa, que utilitza la descomposició de residus orgànics.

La utilització d'aquestes fonts renovables comporta un model energètic alternatiu a l'imperant en l'actualitat, que es basa en les següents premisses:

  • L'ús de fonts netes, abandonant els processos de combustió convencionals i la fissió nuclear.

  • L'explotació extensiva de les fonts d'energia, proposant-se com alternativa el foment de l'autoconsum, que eviti en la mesura del possible la construcció de grans infraestructures de generació i distribució d'energia elèctrica.

  • La disminució de la demanda energètica, mitjançant la millora del rendiment dels dispositius elèctrics (electrodomèstics, llums, etc.)

  • L'explotació d'aquestes fonts no produeïx agents contaminants que perjudiquen la salut del medi ambient.



  • Més informació:

    Associació per a l'Estudi dels Recursos Energètics

    Oil Depletion Analysis Centre

    Energia eòlica a Wikipedia.

    Energia hidràulica a Wikipedia

    Energia geotèrmica a Wikipedia.

    Energia oceànica o mareomotriu a Wikipedia.

    Energia solar a Wikipedia.

    Energia biomassa

    Informació facilitada des de Canal Solidari-OneWorld 2007

    El reg dels camps de golf: passat, present i futur



    Publicat pel Grup d'Estudis i Protecció dels Ecosistemes del Camp (GEPEC)


    La premsa s’ha fet ressò recentment d’un fet que GEPEC-EdC ha vingut denunciant des de fa anys: la majoria dels camps de golf encara es reguen amb aigua de pou. El problema no té solució a curt termini, a no ser que l’Agència Catalana de l’Aigua i el Departament de Salut estableixin mecanismes àgils per a l’aprofitament de les aigües regenerades provinents de depuradores urbanes i imposin mesures molt més restrictives per al reg de camps de golf.


    Concretament, alguns camps de golf porten molts anys beneficiant-se de l’aigua de magnífica qualitat dels pous de l’aqüífer Baix Camp, com és el cas del Golf Bonmont Terres Noves. Una aigua que podria satisfer perfectament la demanda d’aigua per a ús de boca, previ anàlisi i control, per al municipi de Mont-roig del Camp i els seus nuclis agregats (Miami Platja, Bonmont, urbanitzacions i càmpings). Tanmateix, aquesta aigua de bona qualitat es desaprofita en quantitats ingents per a regar una gespa gens agraïda.

    Sense anar més lluny, constatem que el Golf Bonmont Terres Noves té sol·licitada una concessió de la depuradora d’aigües urbanes de Montroig de 584 milions de litres l’any = 1’6 milions de litres per dia = 18’52 litres per segon per a regar 50 hectàrees de gespa (http://www.gencat.net/diari/4852/07061045.htm). Concessió que, a dia d’avui, no és operativa, ja que les depuradores d’aigües residuals urbanes del terme municipal de Mont-roig són precàries i incompleixen flagrantment la Directiva CE/91/271.

    No ens ho inventem nosaltres, sinó simplement constatem allò que la mateixa Agència Catalana de l’Aigua reflecteix en l’actualització per a l’any 2007 del PSARU 2005 (Pla de Sanejament d’Aigües Residuals Urbanes). L’ACA preveu les següents actuacions en un escenari proper (2008, amb molta sort) al terme de Mont-roig (font: ACA):


    psaru_montroig
    al tenir molt en compte que els pous dels quals s’abasteix el camp de golf de Bonmont també són objecte d’aprofitament per a abastament de Mont-roig i Pratdip, en una quantitat autoritzada de 69 milions de litres per any = 189.000 litres per dia = 2’2 litres per segon (http://www.gencat.net/diari/4681/06146118.htm). Per tant, dels mateixos pous "beuen" municipis i camp de golf en una proporció de 10:1 a favor del camp de golf. Això ens fa qüestionar seriosament que, en cas de sequera greu, quedi garantit el subministrament d’aigua per a la població d’aquests dos municipis. Prenguin nota els responsables municipals que tan alegrament donen llicències a aquests complexes recreatius...

    El cas del golf Bonmont és paradigmàtic, i és només un exemple d’una llarga llista de camps de golf que han consumit, consumeixen i seguiran consumint quantitats enormes d’aigua de pou. Caldrien nous plantejaments per a minvar el desaprofitament d’aigua dels camps de golf:

    - Creiem necessari que s’imposin mesures molt més restrictives per a la concessió d’aigües de pou als camps de golf, tant a les noves com a les ja inscrites, en previsió de que es produeixin situacions de sequera recurrents degut al canvi climàtic

    - Creiem necessari que es revisin les concessions històriques de reg per als camps de golf, de la mateixa manera que es fa amb les concessions de reg agrícola, i que s’anul·lin aquelles concessions caducades i que no han estat adequades a la llei 3/1998 d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental

    - Creiem necessari que s’estableixin intercanvis de drets concessionals, en els que els camps de golf cedeixin part de les seves dotacions de reg per a abastament de població d’ús prioritari, i no es concedeixin noves dotacions dels mateixos pous

    - Creiem necessari que la planificació urbanística sigui subsidiària del planejament hidrològic, i que els informes de l’ACA quant a abastament i sanejament de camps de golf i complexes recreatius siguin 100 % vinculants

    - Creiem necessari que es substitueixin les varietats de gespa actuals per altre tipus de vegetació adaptada al clima mediterrani i que presenti uns requeriments hídrics molt inferiors als de la gespa tradicional

    - Creiem necessari que les llicències municipals dels camps de golf es revisin tenint en compte la Directiva Marc de l’Aigua, la Directiva d’Abocaments, la llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i totes aquelles normatives ambientals subsidiàries que incideixin en un canvi de costums en la gestió dels camps de golf i que condueixin a una optimització real dels recursos hidrològics, tant del subsòl com dels superficials.