Eines contra la crisi Butlletí, del 21 de maig al 6 de juny

:: Destaquem

Campanya de la renda 2011 La Generalitat posa a disposició dels contribuents un total de 57 oficines repartides per tot el territori català.

Centres de Promoció de Negocis Trobada el dies 22, 23 i 24 de maig 2012

:: Mesures i plans

Pla econòmic i financer de reequilibri de la Generalitat de Catalunya 2012-2014 El govern pacta amb l'Estat el pla econòmic i financer de reequilibri de la Generalitat de Catalunya 2012-2014.

Formació Professional dual per afavorir la reactivació econòmica El Govern impulsa la Formació Professional dual per afavorir la reactivació econòmica.

Pla per a la internacionalització de les empreses El pla es dirigeix a un ampli sector d'empreses de logística i transports, construcció, enginyeria i arquitectura, consultoria ambiental o smart cities.

Programa de foment de la producció ecològica Forma part de l'Acord estratègic 2012-2015 per a la competitivitat de l'economia catalana i la millora de l'ocupació.

:: Xarxes socials

SimplifiCAT Projectes i experiències relacionats amb els processos, l'administració electrònica i la simplificació administrativa.

:: Eines actives

Pràctiques laborals a joves en atur 3.200 joves en atur podran accedir a pràctiques no laborals a les empreses a través del SOC.

Projecte RUDONA Informació, orientació i formació per al foment de l'ocupació de les dones rurals.

Ajuts per realitzar estudis internacionals Les sol·licituds s'han de presentar entre l'11 de maig i el 9 de juny de 2012.

:: Indicadors

Vendes a les grans superfícies Les vendes a les grans superfícies disminueixen un 4,3% en el primer trimestre.

PIB primer trimestre de 2012 S'atenua el retrocés de l'economia catalana fins a -0,1% el primer trimestre de l'any.

:: Actualitat

Pla d'ajust (15.05.2012). El cap de l'Executiu ha anunciat un nou paquet de mesures per estalviar 1.500 milions preservant l'estat del benestar.

El Govern congela l'atorgament de subvencions de concurrència competitiva (15.05.2012). La reducció dels ingressos de l'Estat a Catalunya per a aquest 2012 i els objectius d'estabilitat pressupostària i de reducció de dèficit públic obliguen el Govern a incorporar mesures importants de limitació de la despesa.

El Govern aplana el pagament de 688 milions d'obres fetes segons el mètode alemany (08.05.2012). La renegociació de 24 contractes d'obres permetrà reduir a 419 milions els 1.107 milions que s'havien d'abonar entre aquest any i el 2013 en concepte de mètodes de pagament diferit.

Finestreta Única Empresarial (08.05.2012). La Finestreta Única Empresarial elimina 42 tràmits administratius i en revisa i millora 69 el primer mig any de funcionament.

Foment de l'emprenedoria (07.05.2012). Ensenyament i Junior Achievement impulsen programes educatius per fomentar l'emprenedoria.

"El millor de la declaració de la renda" (07.05.2012). Campanya per marcar la casella de fins d'interès social.

Informe sobre el Pacte Fiscal (04.05.2012). L'informe l'ha lliurat el Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC).

Barcelona Activa - BizBarcelona 2012

Barcelona Activa - BizBarcelona 2012

Informacions sobre cooperativisme

L’economia social i cooperativa al Biz Barcelona

En el marc de l’economia social i cooperativa, la Direcció General d’Economia Social, Cooperativa i Treball Autònom promou les jornades següents: “La cooperativa, empresa del segle XXI: Un món de possibilitats”, el dia 13/06 a les 16h i “Projectes d’innovació, clústers i aliances cooperatives”, el dia 14/06 a les 16h, en el Saló de l’emprenedor Biz de Barcelona.

1a Jornada Internacional de Finances Cooperatives, FINANCOOP 2012

La Direcció General d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, juntament amb altres entitats referents de l’economia social i cooperativa, promou la 1a Jornada Financoop 2012, que se celebrarà el proper 8 de juny. La jornada pretén donar a conèixer mecanismes financers orientats específicament a les necessitats de les empreses d’economia social i cooperativa i esdevenir un punt de trobada entre empreses cooperatives i de l’economia social amb experts i representants d’entitats financeres del sector cooperatiu.

III Debat d’economia social i cooperativa: Com superar les barreres que limiten el creixement de les empreses

El 15 de juny tindrà lloc el tercer Debat d’economia social i cooperativa, el qual comptarà amb la participació de Josep Ramon Sanromà, Conseller Delegat de l’ICF i de Salvador Alemany President del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement.

Alta participació al segon Debat d’economia social i cooperativa

El segon Debat d’economia social i cooperativa ha mantingut l’alta participació que va assolir el primer debat, amb les intervencions de Ramon Bonastre, director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball i Oriol Amat, catedràtic d’Economia Financera i comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra.

Segona trobada grup de treball Consell Assessor del Cooperativisme

El proper 27 de juny tindrà lloc la segona reunió de treball del consell assessor del cooperativisme, amb l’objectiu de continuar les trobades per debatre reflexions i arribar a consens en propostes de millora per augmentar la competitivitat de les empreses sobre els àmbits de finançament, aliances i cooperació empresarial.

El futur de les cooperatives a debat

El director general d’Economia Social i Cooperativa, Xavier López, va participar en el debat sobre el futur de les cooperatives emès per Catalunya Ràdio per a les comarques de Tarragona des del celler de la cooperativa Falset-Marsà.

Notícies

 

 

Les cooperatives de consum, al programa El matí de Catalunya Radio

Interessant entrevista presentada el 11/05/2012 al programa del matí de Catalunya Ràdio; Venda directe dels pagesos, on Xavi Domènech, pagès i gerent de la Cooperativa Falset-Marsà; Isabel Celma, fundadora de la Cooperativa Cydonia de BCN conjuntament amb altres empreses, varen exposar aspectes d’organització, de sortida de la crisi i de qualitat de les cooperatives de consum.

Connecta educació SCCL; nou projecte de cooperativa de segon grau.

Les cooperatives Suara (www.suara.coop) i Escola Sant Gervasi (www.santgervasi.org) promouen la consitució d’una nou projecte: Connecta Educació SCCL, una cooperativa de segon grau que neix amb l’objectiu d’oferir la formació necessària per obtenir certificats de professionalitat en atenció sociosanitària a persones dependents, formació de monitors socioculturals i formació per a cuidadors de persones amb discapacitat, treballador/a familiar.

Les cooperatives comparteixen local a l’Expobages

Cooperació en presència a fires al Bages: el Celler Cooperatiu de Salelles; Confimatik; Indústria gràfica i de la retolació Artfic; Mengem Bages (Xarxa Gedi); Mbici, Serveis a les persones, Encís; i Sinergia pel desenvolupament Social comparteixen local a la fira de maig Expobages.

Conveni de col·laboració comercial i financera per les empreses cooperatives afiliades a les federacions de cooperatives

Les empreses d’economia cooperativa federades a les respectives federacions a Catalunya també es poden acollir al conveni entre la Confederació empresarial espanyola de l’economia social (CEPES) i Caja Mar Caja Rural, societat cooperativa de crèdit per finançar inversions, circulant i línies ICO. Les persones interessades poden adreçar-se per més informació a les federacions de cooperatives.

Els municipis se sumen a l’Any Internacional de les Cooperatives

La Confederació de Cooperatives de Catalunya fomenta les adhesions a l’Any Internacional de les Cooperatives d’institucions publiques i agents socials per promoure el cooperativisme, reconèixer la contribució d’aquestes empreses al desenvolupament social i econòmic i impulsar la formació i el creixement d’aquestes empreses.

Setmana de l’economia social i cooperativa al Prat

Del 29 de maig a l’1 de juny s’han desenvolupat un seguit d’actuacions adreçades al món del cooperativisme i al teixit empresarial i comercial a El Prat de Llobregat.

Exposició fotogràfica commemorativa del 50è aniversari de Cooperativa Obrera de Vivendas

Del 18 de maig al 27 de juliol de 2012, la cooperativa Obrera de Vivendas , COV, promou sota el lema “Una ilusió compartida, enfocant cap al futur”, la commemoració del seu 50è aniversari.

Estudiants d’ESO creen les seves pròpies cooperatives

130 alumnes de quart de secundària d’instituts de Girona, La Bisbal d’Empordà, Llagostera, Celrà i Sant Feliu de Guíxols, han creat de forma real nou cooperatives.

Enllaç web dels vídeos sobre la jornada CooperaBerguedà

Les ponències de Xavier López, Alfonso Vàzquez, Santiago Niño-Becerra i Salvador Cardús de la jornada CooperaBerguedà del 26 d’abril es poden visionar a l’espai web bd9.cat.

Vídeo sectorial: Indústria metal·lomecànica

Santiago Niño-Becerra augura el futur econòmic

Catalunya es converteix en la primera comunitat que assumeix el traspàs de la Inspecció de Treball

• El conseller Joan Saura, i el vicepresident Manuel Chaves han signat avui el traspàs en la reunió de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. Saura destaca la importància de l'acord "en un moment de crisi econòmica en que cal actuar sobre el mercat laboral i controlar el compliment de la normativa i els convenis"

• Saura i Chaves també anuncien l'obertura de 3 noves ponències entre les quals hi ha el servei de regionals de RENFE a Catalunya

 

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, i el ministre de Política Territorial, Manuel Chaves, han signat avui el traspàs de la Inspecció de Treball i Seguretat Social a la Generalitat. L’acord, signat en el marc de la Comissió Mixta de Transferències, converteix Catalunya en la primera comunitat autònoma que assumeix aquesta competència.  El conseller Saura ha explicat que el traspàs es farà efectiu el proper dilluns 1 de març, té un cost efectiu d' 11,91 MEUR i comportarà el traspàs de 249 llocs de treball més 35 places en procés de selecció, a més de la cessió de 7.400m2 d'oficines. També ha destacat que l'acord, responent a la voluntat dels dos governs i a l'interès dels agents socials, inclou la creació d'un consorci que garantirà l'eficàcia del servei, evitarà duplicitats i facilitarà totes les gestions a través d'una oficina única d'atenció a la ciutadania.

 

El conseller Saura ha assegurat que "l'acord d'Inspecció de Treball, amb el de Rodalies, són els més importants signats fins ara” i ha recordat la seva transcendència "en un moment de crisi econòmica, quan és difícil fer una política de treball i lluitar contra l'economia submergida sense l'instrument de la inspecció". Saura ha admès la complexitat del traspàs i ha recordat altres transferències importants com el Clínic, permisos inicials de treball per a immigrants o gestió del litoral).

 

 

 

Saura també ha anunciat l'obertura de tres noves ponències: els serveis regionals de Renfe a Catalunya, "una demanda de la societat", la revisió en via administrativa de reclamacions en relació a tributs estatals cedits a la Generalitat i la intervenció i disciplina de les entitats de crèdit a Catalunya. El conseller ha lamentat que el PP s'hagi mostrat contrari al traspàs pel fet que el mateix partit l’hagi recorregut davant el Tribunal Constitucional.

 

En la seva intervenció, el ministre Chaves ha admès que el traspàs ha estat "complexe" per la pròpia funció i objectius de la Inspecció de Treball i ha recordat que fins ara s'han signat 12 traspassos amb Catalunya, amb Renfe Rodalies i Inspecció com els més importants. Chaves també ha assegurat que la sentència sobre l'EAC no pesa en absolut sobre la voluntat política de tancar acords per al desenvolupament de l'Estatut de Catalunya.

 

La Comissió Mixta de Transferències també ha acordat avui una ampliació de mitjans econòmics al servei de l'Administració de Justícia, que suposa 8.204.110,70 EUR (1.656.460,42 EUR com a cost efectiu, que s'integraran al finançament anual de la Generalitat, i 6.547.650,28 EUR com a lliurament per una sola vegada per a despeses corrents i inversions). L'acord permetrà finançar 20 nous òrgans judicials.

 

 

1.-Les funcions de la Inspecció traspassades a la Generalitat

 

A partir de l'entrada en vigor de l'acord, la Generalitat exercirà totes les funcions i els serveis en relació als funcionaris (inspectors de treball i subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social) que passen a dependre orgànicament de la Generalitat. Així, intervindrà en els processos d'ingrés, selecció, formació, perfeccionament, especialització, provisió de llocs, entre d'altres.

 

La Generalitat de Catalunya exercirà la competència que li reconeix l'article 170.2 de l'Estatut d'Autonomia sobre el servei de la Inspecció de Treball constituïda pels òrgans, funcionaris/es i mitjans materials que contribueixen al compliment de les normes laborals que són competència de la Generalitat. Per tant, la Generalitat exercirà, entre altres, les següents funcions:

 

1.Vigilància i exigència del compliment de les normes legals, reglamentàries i el contingut normatiu dels convenis col·lectius en els àmbits de la prevenció de riscos laborals; l'ordenació del treball i les relacions sindicals; l'ocupació i les migracions (col·locació, formació ocupacional, agències de col·locació..)

 

2.Arbitratge, mediació i conciliació en vagues i conflictes laborals (sota acceptació o petició de les parts)

 

3.Assistència tècnica: informació, col·laboració i assistència tècnica a empreses, treballadors i altres administracions.

 

 

 

2.-El traspàs de personal i béns

 

L'acord de la Inspecció de Treball inclou el traspàs de 249 treballadors que dependran orgànicament i funcionalment de la Generalitat, per exercir en l'àmbit de competències de la Generalitat. En concret, es traspassaran un total de 95 llocs de treball d'inspectors de Treball i Seguretat Social, 55 de subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social i 99 de funcionaris i personal laboral. 

 

El traspàs garanteix l'ingrés únic als cossos en igualtat de condicions i la mobilitat geogràfica arreu del territori estatal. Alhora, la Generalitat participarà en la determinació dels aspectes generals sobre accés, proves de selecció i altres aspectes relacionats amb l'ingrés, i exercirà les facultats pròpies respecte del personal que depengui d'ella, com les relatives a formació, perfeccionament, especialització o provisió de places, entre d'altres. El coneixement del català serà valorat com a mèrit en els processos de selecció, i també està previst que les proves selectives siguin descentralitzades. A banda, la Generalitat comunicarà anualment la xifra de places d'inspectors i subinspectors que cal convocar per donar servei a Catalunya. En cas de places vacants, la pròpia Generalitat podrà convocar concurs intern de trasllat per cobrir-les.

 

Pel que fa a béns, la Generalitat compartirà els locals ocupats per Inspecció de Treball a Barcelona (4.800m2) i se subrogarà en els contractes de lloguer del locals d'Inspecció a Girona, Lleida i Tarragona (2.616m2).

 

 

3.-Creació del Consorci de la Inspecció de Treball i Seguretat Social:

 

L'acord signat avui preveu que abans de l'1 de maig es constituirà el Consorci de la Inspecció de Treball i Seguretat Social de Catalunya, format per l'Administració General de l'Estat i el Govern de la Generalitat i presidit per la consellera de Treball. El seu objectiu serà garantir la prestació coordinada del servei públic d'Inspecció de Treball, que ara dependrà orgànicament de la Generalitat, i el de la Inspecció de la Seguretat Social, que continua depenent del Govern de l'Estat.

 

El Consorci vetllarà per la cooperació entre les dues administracions i evitarà duplicitats amb la creació d'un servei comú d'informació i atenció a la ciutadania, presentació i recepció d'escrits, denúncies, peticions o altres documents relacionats amb l'exercici de la inspecció, en el que és una fórmula innovadora per a gestionar serveis d'aquestes característiques. A més, els inspectors de Treball i Seguretat Social i els subinspectors d'Ocupació i Seguretat Social podran actuar en matèries que són competència d'una Administració diferent a la seva dependència orgànica (en els termes que ambdues Administracions acordin). Per tant, si un inspector de depenent orgànicament de l'estat detecta una anomalia en qüestions de Prevenció de Riscos Laborals, per exemple, podrà aixecar acta, i viceversa. La posterior instrucció i resolució de la possible sanció correspondrà a l'administració competent en cada matèria.

 

El mateix consorci distribuirà i assignarà de forma coordinada les ordres de servei per realitzar actuacions per iniciativa pròpia, arran d'una denúncia, d'una petició d'actuació..etc i podrà acordar plans comuns d'actuació.

 

 

Ampliació de mitjans de Justícia

La Comissió Mixta de Transferències també ha acordat avui l'ampliació de mitjans econòmics al servei de l'Administració de Justícia, que suposa 1.656.460,42 EUR com a cost efectiu i 6.547.650,28 EUR com a lliurament per una sola vegada per a despeses corrents i inversions.

L'acord permetrà finançar 20 nous òrgans judicials:

 

-Jutjats de 1a Instància de Sabadell, Granollers, Mataró i Girona

-Jutjats de 1a Instància i Instrucció d'Arenys, Gavà, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú

-Jutjats Penals de Barcelona (26 i 27), Sabadell i Terrassa

-Jutjat de Vigilància Penitenciària de Barcelona

-Secció 22 de l'Audiència Provincial de Barcelona

-Jutjats de violència sobre les dones a Barcelona, Manresa i El Vendrell

-Jutjat Social de Tarragona

 

 

Comissió Mixta de Transferències

La Comissió Mixta de Transferències és l'òrgan encarregat d'elaborar i aprovar els acords de traspàs de serveis i mitjans de l'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya i d'inventariar els traspassos pendents. La part catalana de la Comissió està integrada per vocals dels diferents grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya i representants d'institucions civils del país.

 

Per part de l'Estat, han assistit a la reunió, entre altres, el secretari d'Estat de Cooperació Territorial; el delegat del Govern a Catalunya; el director general de Desenvolupament Autonòmic; el de Coordinació Financera amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, i un representant del ministeri de Treball.

 

FONT: GENCAT.CAT

Catalunya té 250 empreses d’alt creixement, les quals han augmentat les seves vendes un 174% entre 2004 i 2007

 

·        El Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, mitjançant la Secretaria d’Indústria i Empresa,  i amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial, ha publicat un estudi sobre les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya.

 

·        Les 250 empreses han estat identificades, seguint la metodologia d’Eurostat i l’OCDE, entre les companyies catalanes de més de 10 treballadors i que pertanyen al que s’anomena nova indústria (indústria manufacturera i serveis a la producció). D’entre elles, n’hi ha 20 que no superen els 5 anys de vida i que s’anomenen gaseles.

 

·        En conjunt, aquest tipus d’empreses van facturar 3.421 milions d’euros l’any 2007, i van  duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.

 

A Catalunya hi ha 250 empreses d’alt creixement, és a dir d’empreses que augmenten les seves vendes més d’un 20 per cent anual. La seva facturació, no obstant això, ha estat encara molt superior a aquest llindar, ja que, en conjunt, ha assolit un creixement del 174% entre 2004 i 2007. Aquesta és la conclusió principal de l’estudi Les empreses d’alt creixement i les gaseles a Catalunya, elaborat per l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa amb la col·laboració del Centre d’Economia Industrial.

 

El secretari d’Indústria i Empresa, Antoni Soy, ha presentat avui l’estudi en un acte celebrat a la Casa Llotja de Mar de Barcelona, i al qual també hi han assistit: el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls; el director del CEI, Josep Maria Surís; el conseller delegat de Lipotec Group, Antonio Parente; el president de Telstar, Ton Capella; i els autors de l’estudi, Oriol Amat (Universitat Pompeu Fabra) i Joan Miquel Hernández, Jordi Fontrodona i Alexandrina Stoyanova (Observatori de Prospectiva Industrial). L’estudi forma part de la col·lecció Papers d’economia industrial, de l’Observatori de Prospectiva Industrial del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.

 

El secretari d’Indústria i Empresa, durant la presentació de l’estudi, ha destacat les característiques de les empreses d’alt creixement, de les quals n’ha volgut ressaltar “que són més innovadores que les altres i tenen més capacitat d’avançar-se i d’adaptar-se als canvis de l’entorn”. Soy ha afegit que “aquestes empreses creen més ocupació i es caracteritzen per ser més eficients”, motiu pel qual “són més productives i estan presents a totes les branques de l’activitat empresarial”. El secretari ha declarat que “són un model de bona pràctica per als emprenedors i que exerceixen un estímul positiu per a la política industrial”.

 

Per la seva banda, el director de l’Observatori de Prospectiva Industrial i un dels autors de l’estudi, Joan Miquel Hernandez, n’ha remarcat l’important potencial quant a productivitat, atès que en el cas de les empreses d’alt creixement, l’índex d’aquest indicador “presenta uns nivells superior del 50% respecte a les seves competidores” . Per aquest motiu, Hernandez ha considerat que “aquest tipus d’empreses estan en millor posició que les altres per sortir de la crisi”.

 

El catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, i també autor de l’estudi, Oriol Amat, també ha considerat que les empreses d’alt creixement pivoten entorn a dos conceptes bàsics: “el de capitalització i el de la innovació, i justament les que aconsegueixen mantenir aquest dos conceptes més ben controlats són precisament les que tenen més possibilitats d’èxit i d’experimentar una evolució més positiva”

 

En el llibre s’identifiquen les 250 empreses que van augmentar les seves vendes com a mínim a un ritme del 20 % anual entre 2004 i 2007. Una vintena d’elles no superen els 5 anys d’edat i són les que la literatura econòmica anomena “empreses gasela”. S’han seleccionat, seguint una metodologia d’Eurostat i l’OCDE, entre les empreses catalanes de més de 10 treballadors, que dipositen els comptes al Registre Mercantil i que pertanyen al que s’anomena com nova indústria (indústria manufacturera i serveis a la producció).

 

En conjunt, les empreses d’alt creixement van facturar 3.421 milions d’euros el 2007 i el que més destaca d’elles és que:

 

• Van augmentar la seva facturació un 174% entre 2004 i 2007, una xifra espectacular si es considera que la nova indústria en el seu conjunt ho va fer en un 33%.

• Van duplicar les seves plantilles entre 2004 i 2007.

• La seva productivitat és un 48% superior a la del conjunt de les empreses de la nova indústria.

 

El 70% de les empreses d’alt creixement es dediquen als serveis a la producció (entre les quals destaquen les del sector TIC) i un 30% a la indústria manufacturera (especialment del metall i de l’alimentació), si bé l’estudi destaca que són presents a totes les branques d’activitat. En general, són empreses joves, no lligades a cap grup, de capital nacional, familiars i petites.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’explicació del seu creixement tan elevat rau en una sèrie de factors entre els quals destaca la direcció estratègica, per la qual cosa la figura de l’empresari que pren les decisions d’inversió és clau. A més, són empreses molt innovadores, que aposten per la qualitat i la productivitat, potencien els recursos humans, adopten polítiques de promoció comercial i s’internacionalitzen (sobretot les industrials). Aquest model de negoci les fa ser molt competitives i, a més, gràcies a una gestió eficient dels actius i de les despeses d’explotació del personal, obtenen elevats beneficis i rendibilitat. La seva situació patrimonial i financera és equilibrada i fa que tinguin més probabilitats de poder superar entorns de crisi econòmica. El repte per als propers anys és augmentar el pes dels recursos propis i millorar la liquiditat.

 

Fa deu anys, pràcticament el mateix equip d’autors van fer un estudi similar, titulat Les empreses gasela a Catalunya, en el qual es van identificar 254 empreses que van augmentar les vendes a un ritme de com a mínim el 15% anual entre 1994 i 1997. A diferència de l’estudi actual, eren empreses manufactureres, amb una facturació mínima de 2,4 milions d’euros i amb uns requisits mínims de rendibilitat, per la qual cosa, els dos col·lectius no són estrictament comparables. No obstant això, els factors o palanques de competitivitat que utilitzaven aquelles gaseles eren pràcticament els mateixos que fan servir actualment les empreses d’alt creixement.

 

Una part de l’estudi presentat avui analitza com han evolucionat aquelles empreses gasela fins a l’actualitat i conclou que:

 

• Han sobreviscut en un percentatge alt (82%) però similar al del conjunt de la indústria,
• han crescut, entre 1997 i 2007, a una taxa (16%) semblant a la mitjana del sector industrial,
• però segueixen sent molt creadores d’ocupació (les seves plantilles han incrementat un 30% entre 1997 i 2007).

 

Els autors adverteixen que les empreses d’alt creixement i les gaseles no són les millors del país ni són infalibles. De fet, algunes han tingut el que s’anomena mort d’èxit, això és, un creixement dels deutes més gran que el dels actius, el qual, alhora, és més gran que el de les vendes, cosa que, al final, repercuteix en els beneficis. Això es contraposa al model financer de la majoria de les empreses d’alt creixement, en el qual les vendes creixen més que els actius, els quals augmenten més que l’endeutament, cosa que genera beneficis elevats.

 

 

Amb l’anàlisi de l’evolució de les gaseles antigues entre 1997 i 2007, l’estudi conclou que l’alt creixement de vendes és una etapa en la vida de les empreses, normalment lligada a l’habilitat de l’empresari per trobar un segment de mercat en expansió i que es recolza en una sèrie de palanques competitives. Així mateix, destaca que les empreses d’alt creixement i les gaseles són molt creadores d’ocupació, fins i tot quan abandonen els elevats increments de vendes.

 

ESTUDI EN PDF

 

 FONT: GENCAT.CAT

Creixen els usos TIC avançats per part de les empreses catalanes

Les pimes catalanes estan, en general, per sobre de la mitjana europea en equipament TIC

La darrera enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a les empreses (TIC-Empreses 2008-2009) de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i de la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya (FOBSIC), en la qual han participat aproximadament 4.000 empreses catalanes, indica que el nombre d’empreses amb 10 o més assalariats que disposen d’intranet i extranet ha augmentat un 17% i un 70%, respectivament.

La mateixa enquesta assenyala que el 49% de les empreses catalanes realitzen gestions electròniques completes amb l’Administració pública a través d’internet, –dos punts per sobre de la mitjana europea–.

Aquestes són algunes de les principals conclusions de l’enquesta, que han estat presentades avui pel secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch; el gerent d’ACC1Ó, Carles Gómara; i el director general de la Societat de la Informació, Josuè Sallent, a la sala d’actes del Departament de Governació i Administracions Públiques, a Barcelona.

EMPRESES DE 10 O MÉS ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 UE-15
2009 Unitats

USOS TIC
Personal que utilitza ordinadors almenys una vegada a la setmana 55% +6% 54% % personal
Personal que utilitza ordinadors connectats a Internet almenys una vegada a la setmana 45% +7% 43% % personal
Empreses amb teletreballadors* 21% +11% - % empreses
INTERACCIÓ AMB L’ADM. PÚBLICA
Empreses que utilitzen Internet per interaccionar amb l’Administració per realitzar gestions electròniques completes 49% +7% 47% % empreses amb Internet
Empreses que utilitzen Internet per interaccionar amb l’Administració per presentar una proposta comercial a licitació pública 9% +50% 12% % empreses amb Internet


Font Catalunya: Idescat i FOBSIC a partir de l’INE
Font UE-15: Eurostat
(*) Empleat que, de manera regular, treballa fora dels locals de l'empresa -almenys mitja jornada setmanal- i que utilitza xarxes telemàtiques per connectar-se amb els sistemes TIC de l'empresa.



EMPRESES DE 10 O MÉS ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 UE-15
2009 Unitats

EQUIPAMENT TIC
Empreses amb ordinador 99% +1% 97% % empreses
Empreses amb xarxa d’àrea local (LAN) 87% +2% 76% % empreses
Empreses amb xarxa d’àrea local sense fils (LAN sense fils) 35% +9% 32% % empreses
Empreses amb intranet 27% +17% 30% % empreses
Empreses amb extranet 17% +70% 19% % empreses
Empreses amb Internet 98% +2% 95% % empreses
TIPUS DE CONNEXIÓ A INTERNET
Empreses amb connexió a Internet mitjançant banda ampla 99% = 92% % empreses amb Internet
Empreses amb connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil 40% +18% 30% % empreses amb Internet




Font Catalunya: Idescat i FOBSIC a partir de l’INE
Font UE-15: Eurostat

EMPRESES DE MENYS DE 10 ASSALARIATS Catalunya
2008-2009 Increment respecte de 2007-2008 Unitats
USOS TIC
Personal que utilitza ordinadors almenys una vegada a la setmana 62% +7% % personal
Personal que utilitza ordinadors connectats a Internet almenys una vegada a la setmana 53% +6% % personal
EQUIPAMENT TIC
Empreses amb ordinador 72% +7% % empreses
Empreses amb Internet 63% +11% % empreses
Empreses amb correu electrònic 60% +15% % empreses
TIPUS DE CONNEXIÓ A INTERNET
Empreses amb connexió a Internet mitjançant banda ampla 96% +4% % empreses amb Internet
Empreses amb connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil 22% = % empreses amb Internet


Departament/s Telecomunicacions i Societat de la Informació   

L'índex de sinistralitat laboral a Catalunya baixa un 18% el 2009 i l'accidentalitat greu es redueix un 25%

El Departament aplica noves estratègies per continuar la tendència a la reducció de la sinistralitat laboral a Catalunya

• En els darrers deu anys la sinistralitat laboral s’ha reduït gairebé a la meitat a Catalunya, i de prop del 40% pel que fa als accidents de treball mortal
  

L’any passat l’índex d’incidència de sinistralitat laboral –nombre d’accidents per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social- a Catalunya es va reduir en un 18,2% respecte a 2008.

Aquesta reducció de la sinistralitat ha estat particularment notable pel que fa a l’índex d’incidència dels accidents greus, que ha baixat un 24,8%. En canvi, pel que fa als accidents laborals mortals l’índex d’incidència ha augment, passant de 3,7 a 4,1.

Malgrat que l’any 2008 ja es va assolir el valor mínim pel que fa a l’índex d’incidència de sinistralitat laboral dels deu anys exercicis, enguany la sinistralitat laboral ha mantingut la seva tendència a reduir-se progressivament.

Els índexs d’incidència són la dada més adequada per fer el seguiment de l’evolució de la sinistralitat, perquè eliminen l’efecte distorsionador que produeix en les xifres absolutes els canvis en el volum de la població ocupada que hi ha al llarg dels anys.

EVOLUCIÓ DELS ÍNDEXS D’INCIDÈNCIA* D’ACCIDENTS LLEUS, GREUS I MORTALS REGISTRATS A CATALUNYA. 2000 – 2009

 

	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009
Lleus	8.222	8.149	7.588	6.860	6.163	5.745	5.899	5.674	5.255	4.300
Greus	67	74	71	65,2	64,1	54,1	45,6	45,9	41,6	31,3
Mortals	6,8	6,8	7,8	6,2	5,9	3,9	5,2	3,7	3,7	4,1

 

*Nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors afiliats al règim general de la Seguretat Social.

FONT: Departament de Treball

 

EVOLUCIÓ ÍNDEXS SINISTRALITAT 2000 – 2009

Pel que fa a les xifres absolutes d’accidents a Catalunya, l’any passat es van reduir els lleus i particularment els greus, que van passar de 1.161 el 2008 a 817 el 2009, una reducció del 29,6%. En els mortals s’ha passat de 105 a 107.

 

 

EVOLUCIÓ DELS ACCIDENTS LLEUS, GREUS I MORTALS REGISTRATS A CATALUNYA. 2000 - 2009

 

	2000	2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009
Lleus	181.755	187.045	181.958	168.293	155.852	151.149	161.586	159.676	146.653	112.143
Greus	1.487	1.700	1.685	1.601	1.620	1.423	1.250	1.292	1.161	817
Mortals	151	155	186	151	149	102	143	105	105	107
Total	183.393	188.900	183.829	170.045	157.621	152.674	162.979	161.073	147.919	113.067

 

FONT: Departament de Treball

 

La sinistralitat per sectors

 

 

En índexs d’incidència, la indústria és el sector on més ha disminuït la sinistralitat durant l’any  2009 (-21,4%), seguida de la construcció (-19%), l’agricultura (-15,6%) i els serveis (-11,6%). 

 

Pel que fa als accidents mortals, els índexs d’incidència s’han reduït a la indústria (d’un 10,4%) i a l’agricultura (-28,1%). En canvi, els índexs de sinistralitat mortal a la construcció han pujat un 19,2%, i un 22,9% als serveis. La sinistralitat laboral mortal al sector de la construcció triplica la dels altres tres sectors econòmics i la xifra de treballadors morts a les obres el 2009 ha estat la mateixa que l’any anterior, de 28, però val a dir que en 15 dels casos les causes de l’accident van ser naturals –infarts o vessaments cerebrals durant la jornada-.

 

D’altra banda, ha estat al sector de la construcció on més ha baixat l’índex d’incidència d’accidents greus, d’un 27,7%, seguida de la indústria (-24,5), l’agricultura (-17,6%) i els serveis (-15,4%).

 

 

El 57% dels accidents mortals durant la jornada són per causes naturals o accidents de trànsit

 

Pel que fa a la tipologia dels accidents mortals, l’any passat 6 de cada 10 accidents laborals mortals van ser per causes naturals –per exemple vessaments cerebrals i infarts- o deguts al trànsit.

 

En xifres absolutes cal dir que els accidents laborals per causes traumàtiques –és a dir, caigudes d’alçada, cops, colgaments, contactes amb corrent elèctric, etcètera- van ser 46 durant el 2009, mentre que hi va haver 14 a causa d’accident de trànsit durant la jornada laboral, així com 47 accidents per causes naturals –és a dir, atacs de cor o vessaments cerebrals durant la jornada-.

 

Val a dir que, aplicant els criteris que utilitza Eurostat per establir els índexs d’Incidència de la sinistralitat laboral mortal, que exclou els accidents per causes naturals en el recompte, en els darrers anys els índexs han anat baixat de 2,49 el 2007 a 2,29 l’any

passat, xifres properes als 2 punts de la Unió Europea dels 15.


La sinistralitat laboral s’ha reduït gairebé a la meitat en 10 anys

L’evolució de la sinistralitat laboral a Catalunya els darrers 10 anys, on els índexs de sinistraliat laboral han baixat un -47,7% mostra que el Primer Pla de Govern de Prevenció de Riscos Laborals 2005-2008 i les accions dutes a terme pels agents socials i econòmics han donat els seus fruits en termes de reducció dels accidents a la feina. En el cas dels accidents laborals mortals la reducció dels índexs de sinistralitat a Catalunya en la dècada ha estat del 39,7%.

Ara bé, la voluntat del Departament és seguir rebaixant aquestes xifres el màxim possible, i per això el 2009 s’ha aprovat l’Estratègia Catalana de Seguretat i Salut Laboral 2009-2012, continuadora d’aquell Pla de Govern i que incorpora noves mesures per seguir millorant la seguretat i salut en el treball a les empreses catalanes.

En el cas específic de la sinistralitat laboral mortal, les xifres dels darrers tres exercicis mostren una estabilització del nombre d’accidents, situats ja molt a prop de la mitjana de la Unió Europea dels 15.

L’evolució d’aquests anys mostra que cada vegada més les empreses catalanes han pres consciència de la importància de la prevenció no només per evitar les conseqüències dels accidents en les persones treballadores, que poden perdre la salut o la vida, sinó perquè millora la productivitat i la competitivitat de les empreses.

Malgrat tot, cal seguir treballant per consolidar aquesta tendència i és important recordar que les dificultats econòmiques no poden ser una excusa per reduir l’esforç en prevenció de riscos laborals, que no és una despesa sinó una inversió.


Els tècnics del Departament fan el 2009 més de 23.000 actuacions de control i assessorament sobre prevenció a les empreses
Durant l’any 2009 els 123 tècnics de seguretat i salut del Departament de Treball –71 dels quals estan habilitats per dur a terme tasques inspectores- han portat a terme 23.741actuacions d’assessorament i control en matèria de prevenció de riscos laborals a les empreses catalanes.

En el curs d’aquestes actuacions han formulat un total de 33.843 requeriments, que en prop del 90% dels casos -30.273- s’han acomplert per part de les empreses. Els tècnics habilitats han traslladat a la Inspecció de Treball un total de 439 propostes d’acta

d’infracció a empreses per incomplir la normativa de prevenció de riscos laborals.

A les actuacions dutes a terme pels tècnics i tècniques del Departament cal afegir les que fa la Inspecció de Treball en casos d’accidents greus i mortals, així com les campanyes específiques sobre sectors i empreses d’elevada sinistralitat.

D’altra banda, tant els tècnics com la Inspecció de Treball realitzen actuacions per controlar aquelles empreses que tenen uns índexs de sinistralitat especialment elevats o les que se centren en sectors amb major nombre d’accidents de treball, com per exemple la construcció.


Visites a més de 2.000 empreses amb risc de patir accidents amb lesions severes

El passat mes de novembre el Departament va posar en marxa un Programa per controlar un total de 2.131 empreses amb especial risc que els seus treballadors i treballadores pateixin lesions severes. La novetat d’aquest programa és que s’adreça no a les empreses on hi ha hagut els accidents –que ja es visiten en el marc d’altres programes d’actuació-, sinó a aquelles que per les seves característiques –sector d’activitat, dimensió de plantilla, etcètera- tenen més possibilitats de poden registrar accidents laborals amb lesios d’especial severitat.

L’objectiu és que, alhora que se sotmet a controls a les empreses que tenen accidents greus i mortals a través d’altres programes, reforçar, mitjançant l’assessorament dels tècnics dels Centres de Seguretat i Salut Laboral del Departament, la prevenció en aquelles empreses amb més possibilitats de tenir accidents d’aquestes característiques.

Cada empresa es visitarà dos cops, una primera vegada per a que el tècnic o tècnica comprovi les condicions de seguretat i salut al centre de treball, i una segona per verificar que s’han dut a terme les millores necessàries en matèria de prevenció proposades pel tècnic durant el transcurs de la seva primera visita.

Publicat el nom d’11 empreses sancionades per infraccions molt greus

Una altra mesura implantada a finals del 2009 i que s’afegeix a les actuacions de vigilància i control que es porten a terme mitjançant la Inspecció de Treball i els tècnics habilitats en seguretat i salut laboral ha estat la publicació del nom de les empreses que han tingut sancions per infraccions molt greus en matèria de prevenció de riscos laborals.

El nom de les empreses es publica tant a la web del Departament de Treball com al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. A hores d’ara ja s’ha publicat el nom de 11empreses infractores.

 

FONT: GENCAT.CAT

Treball destina 2 milions d'euros per lluitar contra els accidents laborals, ampliables a 4 en funció de la demanda

 Treball destina enguany 2 milions d'euros a aquesta iniciativa per lluitar contra els accidents laborals, ampliables a 4 en funció de la demanda
· La subvenció s’adreça a empreses de menys de 50 treballadors i a Centres Especials de Treball

· Els ajuts cobreixen fins el 20% de la inversió i la quantitat màxima per a cada empresa és de 45.000 euros

A partir de demà i fins el proper 30 d’abril les micro i petites empreses catalanes poden presentar la sol·licitud al Departament de Treball per rebre una subvenció de fins al 20% de les inversions que hagin dut a terme en maquinària i equips més segurs.

A aquesta iniciativa per ajudar a reduir els accidents de treball a les petites i mitjanes empreses es destinen enguany 2 milions d’euros, ampliables a 4 milions en funció de la demanda. L’import dels ajuts cobreix fins el 20% de l’import de la inversió realitzada per l’empresa, amb un límit màxim de 45.000 euros.

Aquests ajuts s’adrecen a empreses de menys de 50 persones treballadores i amb un volum de negoci que no superi els 10 milions d’euros, així com als Centres Especials de Treball –en el cas d’aquests centres dedicats a la inserció laboral de persones amb alguna discapacitat no s’estableix cap topall de plantilla-.

Es pot demanar aquesta subvenció per sufragar part de les inversions fetes entre l’1 de setembre de 2009 i el 30 d’abril d’enguany –els equips han d’estar ja adquirits i en funcionament en el moment de la sol·licitud- i que s’hagin destinat a l’adquisició, adaptació o substitució de maquinària i equips de treball que contribueixin a la reducció o eliminació dels riscos laborals. Els equips adquirits en tot cas han de suposar una millora que vagi més enllà del mer compliment de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.

Les empreses i centres especials de treball que es poden acollir a aquests han de ser dels sectors de la construcció, la indústria metal·lúrgica, la fusta i el moble, el comerç, l’hoteleria, el tèxtil, la indústria alimentària i de begudes, l’edició i arts gràfiques, el reciclatge i, enguany per primer cop, la indústria paperera, la indústria del cuir i el calçat i els serveis socials amb allotjament (per exemple, les residències per a gent gran).


Prevenir tres grans tipus de riscos laborals

Els diners de la subvenció s’han de destinar a inversions que suposin la incorporació d’equips que serveixin per evitar o minimitzar riscos relacionats amb els sobreesforços físics sobre el sistema musculoesquelètic, en particular els relacionats amb la manipulació de càrregues i els moviments repetitius; els aixafaments resultat d’una caiguda, en especial d’altura; i el contacte amb materials tallants, les atrapades i els xocs contra objectes.

Aquests riscos es troben entre els més habituals, ja que un de cada tres accidents laborals amb baixa s’ha produït per sobreesforços i 9 de cada 10 malalties professionals són de tipus músculoesquelètic.

Els tres tipus de risc que aquestes subvencions han d’ajudar a prevenir són la causa de prop del 80% dels accidents laborals amb baixa. En concret, els sobreesforços físics representen el 37% dels accidents de treball amb baixa. Els contactes, atrapaments, xocs o cops suposen un 31% del total, i els aixafaments producte d’una caiguda, en especial d’alçada, representen un 12% del total d’accidents laborals amb baixa.

De les 219 empreses que en els darrers anys s’han beneficiat d’aquest tipus d’ajuts un més de la meitat pertanyien als sectors de la indústria metal·lúrgica (34%) i el de la fusta i el moble (22%). Altres sectors que s’han beneficiat d’aquests ajuts són el comerç i la construcció, que han aplegat en tots dos casos el 14% de les subvencions concedides.

FONT: GENCAT.CAT

Butlletí d’Economia Cooperativa Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses nº 30

 

Noves cooperatives

El DOGC 5515 va publicar les cooperatives inscrites al Registre General de Cooperatives de la Generalitat durant el mes d’octubre de 2009.
Les noves cooperatives han estat deu, de les quals vuit corresponen als Serveis Territorials de Barcelona i dues als de Lleida. Per comarques, tres pertanyen al Barcelonès, dues al Baix Llobregat i Maresme, i una a les comarques d’Osona, Noguera i Alt Urgell.
La major part de cooperatives, set, pertanyen a la branca de treball associat, una és mixta de consumidors i usuaris i treball associat, una altra agrària, i finalment en trobem una de consumidors i usuaris.

Suport als centres especials de treball

El Departament de Treball de la Generalitat ha destinat un total de 477.100 euros a subvencionar accions relatives a les unitats de suport a l’activitat professional, en el marc dels serveis d’ajustament personal i social de les persones amb discapacitat en els centres especials de treball.

Programes per la diversitat

El DOGC 5526 de 15 de desembre va publicar la convocatòria pels anys 2010-2011 de subvencions previstes en el programa d’ajuts i subvencions al programa d’igualtat d’oportunitats en el treball, dins l’apartat de programes per la diversitat, com ara:
A1. Programa d’itineraris d’inserció laboral de la RMI.
B3. Suport al funcionament de les empreses d’inserció.
C6. Programa de Treball amb suport a l’empresa ordinària.
D8. Projectes per a la sensibilització i impuls de les empreses que col·laborin a la inserció de col·lectius amb discapacitat o risc d’exclusió.
S’hi destinaran 15.500.000 euros, dels quals 7.750.000 correspondran a l’any 2010, i el mateix import al 2011.

 

 

Notícies

 

Premis Abacus 2009

La cooperativa Abacus ha lliurat els premis de la cinquena edició, en tres modalitats:
- Abacus Educació, a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya.
- Abacus Cultura, a l’Escola Taller de Músics.
- Abacus Cooperativisme, a la Xarxa d’Economia Solidària (XES), en reconeixement al seu treball de difusió de les accions i informacions que es generen al voltant del món cooperatiu.

Responsabilitat Social

El dia 17 de desembre va tenir lloc a Badalona una jornada sobre Responsabilitat Social i Territoris en Xarxa, en el marc del Projecte Xarxa Musho.
A més de la presentació de la Xarxa, es van debatre dos temes:
- La promoció de la responsabilitat social als territoris i al si de les empreses, i
- Sentit i oportunitats per a la responsabilitat social en les empreses i els territoris.
També s’hi va presentar el llibre Bones Pràctiques de RSE, elaborat en el marc del projecte Musho, subvencionat pel Programa de Projectes Innovadors del SOC.
Formen part de Musho Aprise, Reactivació Badalona, Ceefia, Cria, Enlos, Exateam, Feicat, Fesalc i Imo.

Jornada de Clade

El Grup Clade va reunir el dia 27 de novembre, a La Pedrera de Barcelona, més de 200 empresaris/es i representants d’institucions públiques i privades i socis i treballadors de les 11 empreses d’economia cooperativa que en formen part.
El tema a debatre era "Repensar l’empresa des dels valors". Van participar com a ponents, el president del Parlament, Ernest Benach, la directora general d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, Mireia Franch, així com Miquel Àngel Oliva, Adolf Todó, Pamela Hartigan, Francisco Longo, Inazio Estensoro, Ernest Folch, Carlos Buesa i Oriol Amat. Els ponents van debatre la pregunta "Quins valors seran la clau del futur empresarial?".

Premis de la Federació de Cooperatives de Serveis

El Consell Rector de la Federació de Cooperatives de Serveis va acordar atorgar els premis "Cooperativa de l’any 2009" a les cooperatives Roba Amiga i Costa Brava Verd Hotels, i "Gerent de l’any 2009" al Sr. Francisco Ramos Planelles. 

Curs a La Segarra

El Consell Comarcal de la Segarra celebra, dins el mes de desembre, el curs "Aspectes clau de l’Empresa Cooperativa", a la capital de la comarca, Cervera.
Amb una durada de 12 hores dotarà de les eines per a gestionar la constitució d’empreses cooperatives, remarcant també les especificitats d’aquest tipus d’empreses en l’àmbit fiscal, comptable i laboral.
Els continguts del curs són:
- L’empresa cooperativa.
- Regulació cooperativa.
- Funcionament dels òrgans socials.
- Constitució d’una empresa cooperativa.

Suport al tercer sector

El DOGC ha modificat la convocatòria de subvencions per a inversions en el patrimoni propi a entitats del tercer sector i altres fundacions i entitats sense ànim de lucre, destinant un total de 7.000.000 d’euros a la convocatòria.

S’allarga el termini d’adaptació al Nou Pla General Comptable

S’ha publicat al BOE la disposició especial d’ampliació transitòria perquè les empreses de l’economia social s’adaptin als criteris del nou Pla General de Comptabilitat. Segons el Reial Decret 2003/2009 es prorroga fins el 31 de desembre de 2010 la moratòria sobre la consideració del capital social de les cooperatives com a patrimoni net en la comptabilitat de les societats cooperatives.

El Pla General Comptable aprovat el 2007 estableix que les aportacions dels socis són un passiu exigible, cosa que podria provocar, amb la legislació actual, que es produïssin desequilibris comptables a les cooperatives. Aquesta ampliació del termini permetrà continuar comptabilitzant durant un any més el capital social de les cooperatives dins del capítol de fons propis.

 

L’espai de l’IPFC

 

ARA_COOP DISPOSA D’UN NOU SERVEI: L’ESPAI LLAVOR

Les persones emprenedores ja disposen d’un nou servei per madurar el seu projecte empresarial i avaluar la seva viabilitat. Ara_Coop ha posat en marxa un nou recurs, l’Espai Llavor, per potenciar projectes empresarials innovadors amb vocació de convertir-se en cooperativa. Un servei que representa un valor afegit front a altres preincubadores existents al territori, no només per l’especialització en la creació de cooperatives, sinó també pel servei totalment personalitzat i tècnicament especialitzat que s’oferirà a les persones usuàries del servei.


Les persones

 

DAVID MARTINEZ

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials per la Universitat de Barcelona, i Postgraduat en Tècniques de Negociació. Auditor i Censor Jurat de Comptes.
En la seva tasca de consultor ha participat, en el sector cooperatiu, en processos de reestructuració, creació de grups cooperatius, fusions de cooperatives i definició de plans estratègics de diferents sectors de l’activitat cooperativa.
Ha participat com a ponent en diversos congressos nacionals i internacionals del sector, com ara la darrera Setmana de l’Economia Cooperativa i les Jornades Europees sobre models d’accés a l’habitatge en règim cooperatiu, que va organitzar la Federació de Cooperatives d’Habitatges de Catalunya, celebrades a Sabadell.
És autor de diverses publicacions en premsa escrita i digital. Entre d’altres, és coordinador i coautor del llibre "Els habitatges cooperatius. El sistema de cessió d’ús", i coautor del llibre "Elaboració de plans estratègics. Aplicació a cooperatives i pimes".
En l’actualitat és soci d’AddVANTE, consultoria que compta amb 60 professionals de l’economia i del dret.
Com et vas començar a interessar pel món cooperatiu?
De sempre m’he interessat per les cooperatives, principalment perquè el meu germà havia estat Director General d’Ecotècnia, i vaig tenir ocasió de col·laborar com a extern amb aquesta cooperativa en el desenvolupament financer del procés de creixement. A partir d’aquí també vaig tenir oportunitat de poder entrar en contacte amb el Grup Mondragón.

 

Les empreses

 

LAMOSCA SCCL

Parlem amb Xavier Morta, President i Director de Projectes de la Cooperativa. Ens comenta els orígens, la situació actual i els projectes de futur de l’empresa.
Que és Lamosca?
Som una cooperativa de treball associat que treballa en el sector de la creativitat, la comunicació i el disseny. Vam néixer l’any 1995, a partir de professionals que ens coneixíem prèviament i que volíem fer projectes conjunts. Ens semblava que podíem sumar i fer un salt endavant si ens agrupàvem i proposàvem als nostres clients una oferta més amplia i integrada. Vam passar de treballar de forma individual, un cop havíem acabat els estudis, a fer un projecte col·lectiu que ens obria noves perspectives.
Un altre factor important era la necessitat de compartir espais, per tenir més i millors serveis, i disminuir els costos fixos que havíem d’assumir els diferents components per separat.
En aquell primer moment érem sis persones, de les quals tres encara continuem a la cooperativa.
El nostre perfil era complementari: ens vàrem ajuntar especialistes en disseny gràfic, en programació i multimèdia educativa, un altre provenia del món de la música... Junts sumàvem.
En els primers temps la cooperativa no tenia ingressos sostenibles, i havíem de combinar-ne el treball amb d’altres activitats. Aquesta situació va durar poc: al cap de sis mesos vàrem optar per dedicar-nos en exclusiva a la cooperativa. Ja havíem aconseguit més clients i per tant més ingressos, i se’ns obria el futur.

Emprenedors Cooperatius

 

INSTAL·LACIONS HANDYTEC SCCL

Parlem amb Emilio Garcia, secretari i soci fundador d’aquesta cooperativa, constituïda l’any 2006. Forma part d’Handytec com a soci juntament amb Antonio Garcia i Concepción Zamorano. La seva activitat es desenvolupa dins el sector de les instal·lacions elèctriques, tèrmiques (calefacció, climatització, energia solar tèrmica), fontaneria, principalment en els diferents àmbits relacionats amb el sector de la construcció. Té la seu a La Pobla de Montornès (Tarragonès), i treballa arreu de Catalunya.
Com va néixer la cooperativa?
Els socis havíem estat vinculats al món de les instal·lacions i la comercialització de productes elèctrics. Per tant coneixíem el sector i les persones que s’hi movien, i estàvem convençuts que podíem aconseguir clients amb relativa facilitat. A més a més era un moment propici: totes les activitats que es relacionaven amb la construcció tenien sortida.
Comptàvem, també, amb uns bons nivells formatius, entre els quals destaquen les titulacions adients per a la realització d’activitats oficials, amb signatura, vinculades a l’electricitat, aigua, calefacció, gas, i climatització.

 

• Les informacions del Departament
• Notícies
• L’espai de l’IPFC
• Les persones
• Les empreses
• Emprenedors Cooperatius