Salaris: comparativa estatal amb Unió Europea i informe sous de la dona a Catalunya demolidor

Si mirem dades de la taula facilitada per l´Oficina Estadística de les Comunitats Europees en el seu informe Eurostat 2005 difós via blogoempresa , deixa clar que la mitja estatal als treballadors/es ens deixa lluny d´europa en quan a salaris davant dels preconitzadors de la moderació salarial, vinguin des del sindicalisme espanyolitzat o la patronal espanyolitzada d´aquí i d allà, que com no, rep la benedicció injustificada de les dades per part del ministre d´economia del PSOE, Pedro Solbes, en moments de màxims beneficis empresarials:

Activitat Econòmica	Euros/any Estat espanyol	Euros/any altra estat de la UE
Intermediació financera	36.948	59.195 Luxemburg
Prod/Distrib. electricitat, gas i aigua	34.125	59.105 Luxemburg
Transport, emmagatzament i comunicacions	23.206	38.586 Luxemburg
Industries estractives	22.843	56.507 Països Baixos
Act. sanitàries i veterinaries, serveis socials	21.015	50.042 Regne Unit
Industries manufactureres	20.410	36.943 Regne Unit
Educació	18.751	Sense dades
Serveis personals*	18.135	Sense dades
Comerç**	17.244	31.137 Suècia
Act. immobiliàries, serveis empresarials	16.702	40.558 Regne Unit
Construcció	15.304	36.546 Regne Unit
Hosteleria	12.873	24.703 Finlandia
Salari mitjà general	20.438	34.412 UE- 15

Si aquest fet hi afegim la realitat no sovint reflexada als mitjans, que a nivell estatal hi ha un 19% de pobres, o sigui, de prop de 9 milions de persones que sobreviuen amb menys de 523 euros al mes, la congelació salarial, mentre els beneficis de les empreses cotitzades a borsa i en especial immobiliàries i banca creixen any rere any, la pobresa estructural no para de créixer, i hi ha més rics en menys mans, afegit augment de l´euribor , l que ve a ser el mateix que un sou menys l’any per a més de deu milions de treballadors estatals (la mitjana és de 1.549 euros/mes segons dades d’Hisenda). El culpable? L’Euribor que es manté implacable en els increments, un mes darrere l’altre. A finals de juny ja assolia el 4,506%, en data d’ahir ja arribava al 4,588% amb una mitjana de juliol a 4,565%, posa el limit l´endeutament familiar.

I a nivell de gènere, hi ha a Catalunya a més un informe demolidor: les dones guanyen un 66,6% de sou respecte al dels homes,en dades del 2002 , pitjor que dades estatals, que arriben el 71,1%, per tant més desigualtats salarials de gènere a Catalunya. Un 37,6% de les dones assalariades tenen educació superior, però només el 26,3% ocupen llocs de treball on es requereix aquest nivell de competència, donant una diferència d’11,3 punts. En dades de l´informe, a Catalunya, l’any 2002, les dones van guanyar, de mitjana i en termes anuals, 15.994,63 euros, 227,07 euros més que la mitjana de l’Estat (15.767,56 euros).

Hi ha una dada encara més alarmant de l´informe del Govern català, el diferencial de l´IPC Català amb l´espnayol, hauria de fer que el salari femení català fos major, però, cal destacar que el salari horari de les dones catalanes (7,42 euros) és inferior al de les dones espanyoles (7,45 euros), fet que no es correspon
amb el signe del diferencial d’inflació que té l’economia catalana respecte de l’espanyola (de +0,2 dècimes l’any 20023). Si el nivell de preus és més elevat a Catalunya que a Espanya, seria econòmicament més lògic que el salari per hora cobrat a Catalunya fos també més elevat que el
cobrat a Espanya, com així succeeix en el cas dels homes (9,96 euros de mitjana catalana enfront dels 9,23 euros de mitjana de l’Estat).

Caldria difondre l´informe per trobar l´arrel de múltiples problemàtiques socials i desigualtats salarials, del llarg camí cap a la plena igualtat que encara queda llunyà i que l´informe del Govern, en aquest cas és acurat, tot i mancar dades més actuals, posa de relleu les mancances de l´ocupació femenina a Catalunya.