L´estat espanyol, país "punter" de la Unió Europea en investigació militar,segons llibre "El militarisme a Espanya"

Ara que s´acaba el període de declaracions de renda, on es recorda campanyes d´objecció fiscal a les despesses militars, cal no obviar, allò que s´amaga sota els pressupostos estatals del PSOE, ara que es negocien els pressupostos generals de l´estat, hi haurà sota epígraf de Recerca i investigació, en una part molt important: el finançament amb fons públics de la investigació militar i per tant la cultura de la guerra i el militarisme.

Això es reflexa a més de l'exportació d'armament a països empobrits, la manca d'investigació civil o el qüestionament de l'ajuda humanitària després de la intervenció militar. El llibre "El militarisme a Espanya" analitza els últims temps referent a això.

“L'Estat espanyol ha consolidat el seu lloc entre el conjunt dels països més desenvolupats i rics del planeta” i per “estar a totes” i així augmentar la seva influència en els organismes internacionals s'ha compromès en greus conflictes mundials. Aquesta afirmació la fan Arcadi Oliveres, president de Justícia i Pau, i Pere Ortega, investigador en temes de pau, desarmament i economia de la defensa, els dos coordinadors d'El militarisme a Espanya, un llibre que neix com una aposta de canvi a favor de la diplomàcia i la negociació per evitar la intervenció militar i l'“enquistament dels conflictes”.

“Totes les intervencions militars espanyoles realitzades entre 1999 i 2006 han estat justificades, parcial o totalment, a partir d'arguments humanitaris”, assenyala Alejandro Pozo, investigador del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, al capítol que ensenya la tasca humanitària dels exèrcits. La majoria d'aquestes intervencions s'han portat a terme amb el pretext de protegir o assistir col·lectius en crisi.

Encara que l'Exèrcit espanyol ha intervingut activament en desastres naturals i humans –Centreamèrica, Albània, Turquia, Indonèsia o Pakistan-, “resulta paradoxal” que es distribueixi ajuda humanitària després d'intervencions militars com les de Kosovo, Afganistan i l'Irac, en les quals van intervenir els soldats i on l'ajuda humanitària la van brindar “aquells que havien realitzat els bombardejos, tant a zones civils com militars”, crítica Alejandro Pozo.

Com destaca el llibre, fets com aquest creen confusió en la població “beneficiària”. Un exemple clar és l'Irac, on EUA va repartir aigua mineral a Bàssora, després de destruir la canalització d'aigües de la ciutat amb bombes de precisió.

Potència mundial en investigació militar

En l'àmbit de la investigació, Espanya és "un país sense tradició científica i sense una valoració social de la investigació i el desenvolupament (I+D) que encara pesa molt", tal com expressa Eugeni Barquero, membre de la Fundació per la Pau, ja que "només es destina un 1.07% del PIB a I+D".

No obstant això, en inversió per a la investigació militar, Espanya es troba entre els països "punters" sent el primer país de la Unió Europea, amb el Regne Unit i França, que inverteix en aquesta àrea, només després dels Estats Units en el context mundial.

En el projecte de pressupostos generals de l'Estat per al 2006 es van destinar 6.511 milions d'euros a I+D, dels quals 1.684 milions (més del 26%) eren per a investigació militar. Aquesta xifra suposa sis vegades més que en investigació sanitària i tres vegades més que en investigació científica, que és la font principal de finançament d'I+D d'universitats i centres públics d'investigació espanyols, diu Eugeni Barquero.

Armes espanyoles a països empobrits

D'altra banda, des del 1998 i fins al 2005 l'Estat va destinar una mitjana de 274 milions d'euros anuals a l'exportació d'armament, sent els països enriquits la principal destinació amb un 63% i el 37% restant destinat a països en vies de desenvolupament.

La Unió Europea estableix en el seu codi de conducta que no s'han de vendre armes a països inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans o que tinguin un nivell de benestar delicat. Entre els països compradors d'armes espanyoles destaquen Colòmbia i Israel, que segons Tica Font, membre del Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs, viuen conflictes de violència. Font qüestiona també les exportacions espanyoles a Turquia, el Marroc, Veneçuela, Sri Lanka, Angola i Pakistan, entre d'altres.

Iniciatives per la pau

Més transparència als informes d'exportació d'armes i el compliment estricte del Codi de Conducta Europeu són algunes de les propostes recollides en aquest llibre. El text proposa a més anar més enllà de les accions que puguin portar a terme els governs i la comunitat internacional i apostar per un canvi d'actitud des de la societat civil, que s'allunyi de la "cultura de les armes" i aposti per la no violència.

En l'actualitat ja hi ha iniciatives que s'acosten a la ciutadania, com la que ofereix la Fundació per la Pau i que es recull en aquest llibre. A la web d'aquesta entitat destaca la campanya No a la Investigació Militar, que reuneix iniciatives i mobilitzacions a favor de la I+D civil i en contra de la inversió científica militar. Justícia i Pau, el Centre d'Estudis per la Pau J.M. Delàs i l'Escola de Cultura de Pau són organitzacions que tenen projectes similars i que a més han servit de font per a aquest llibre.

Què Puc Fer Jo?

---

Visita la pàgina d'Armes sota control i coneix les iniciatives que proposen diverses ONG.

Més informació:
Llegeix altres notícies sobre conflictes i pau

Informació facilitada per Canal Solidari.