Inici d´estiu en imatges, dels camps a mig segar i el fruit de la terra enbalat

Com no pas pocs, el cap de setmana de Sant Joan, és un bon moment per desconnectar, una primera instantània d´un camp del municipi veí de Santa Maria de Merlès, vora la riera de merlès i les dues segones, en aquest cas a Forallac, al Baix Empordà, als volts del nucli preciós de peratallada , entre ullastret i llabià, en un triangle, que amb anys com el 1994 que aquí patíem incendis dantescos, - per cert FECSA encar sent surt 12 anys i només queda via civil dels afectats, llastimós-, allà al Baix Empordà tenien un llac natural sorgit de la crescuda de la riera del Daró, fet que alguna masia de la zona conserva per si de cas, avui en dia una barca per si queda negada de nou, un prodigi de la naturalesa, facilitat per la planúria de la zona, i per anècdotes, un pot trobar inclús un aeròdrom emmig de camps amb avionetes de vol a motor com a servei de franc per alguna casa d´agroturisme de la zona, un prodigi de la reconversió de la pagesia entre camps polits de palla com a pista d´aterratge i enlairament.
I es que l´inici de l´estiu, oficialment el 21 de juny, ha iniciat amb temperatures altes, i la gran majoria associa immediatament a la platja, i reivindico l´ofici de pagès, trencant tòpics, us il·lustro algunes imatges que m´hi transporten més a l´estiu, potser per entorn social d´un humil Berguedà que viu al cor de Catalunya envoltat encara de força camps de conreu en zones properes: l´inici de la sega del blat, l´ordi, cànem o d´altris, fet per un ofici, el de pagès, que aviat s´haurà de pagar amb recursos públics per tenir gent al territori disseminat, com a vigilants del bosc i el sotabosc, vist que la majoria s´han de buscar alternatives per guanyar-se la vida , tipus agroturisme, fet reeixit aquí al Berguedà, tot un referent dins el país, per continuar treballant la terra dels avantpassats en una majoria i fidels al territori, i que sovint no omple cap portada de premsa generalista, però val la pena veure camps que recullen la collita de blat, ordi i d´altres per part de grans màquines mecanitzades, com una normalitat del fruits de la terra, que d´alguna manera o altra, degustarem més tard o d´hora, i que aquest noble ofici , perduri pel bé de la catalunya rural, que "urbanites" i gent de pobles inclosos, també en gaudim en el nostre temps d´oci, que no es valora i menys es manté observant la brutícia de deixalles de massa vorals del país, signe que l´autoestima per la terra per part de moltes persones, encara li queda molt recorregut per a assolir per valorar el nostre entorn quotidià.